No us encanta quan passen petites i meravelloses casualitats? Jo tenia entrades des de feia mesos per anar al TNC a veure l’obra de teatre Els Watson i, a tres setmanes d’anar-hi, l'editorial Cal Carré va anunciar que publicaven aquesta novel·leta inacabada d’Austen. Així que evidentment l’havia de llegir; quan l’univers et planta senyals tan clars davant dels nassos, li has de fer cas.
Els primers capítols de Els Watson prometien tant... Jane Austen, per què no vas acabar d’escriure’l?! Té la ploma afilada de l’autora que tant ens agrada; és mordaç i àcida, crítica amb l’alta societat (i la no tan alta però amb ínfules de grandesa), dolça i compassiva quan toca... I sempre realista amb la situació de les dones de l’època; hi ha uns quants comentaris que són tan acurats que només em fan delir pel que hauria pogut acabar sent la novel·la completa. Com a detall, els comentaris a peu de pàgina de la traductora són divertidíssims i afegeixen un toc de mordacitat extra que m'ha encantat.
Si fem cas de l’obra de teatre, sembla que Austen va explicar a la seva germana (a grans trets) quin hauria estat el final, i he de dir que s’alineava perfectament amb les teories que m’havia format llegint. Però, com que tampoc tenim gaires detalls de com hauria estat la història completa, m’atreveixo a dir que penso que hauria estat de les obres més “mamarratxes” de l’autora, amb més salseo i embolics romàntics (una mica en la línia de Emma).
3,75⭐/5