«Vostra excel·lència es pensa que les dones fem sempre el que ens dona la gana. Vet aquí una qüestió sobre la qual homes i dones fa qui sap quant de temps que diferim.»
Després de catorze anys vivint amb una tieta, Emma Watson torna a la casa familiar i això ho trastoca tot. A la família i a la petita comunitat de Stanton: des de la vida del seductor Mr. Musgrave a la de lord Osborne o la dels Edwards, que organitzen els balls i les trobades de la societat del llogaret. Tot amb la ironia i l’esperit crític de Jane Austen.
Austen és una de les escriptores més mal llegides de la història, ser una dona ha escorat les seves lectures cap a salons de te i estances molt més petites que les que li pertocarien. Austen feia un retrat social ple de sàtira i sense concessions que converteix històries banals en el retrat d’una època que ha canviat de forma, però no de fons.
Amb aquesta, Cal Carré ha publicat les dues novel·les inacabades de Jane Austen i les podrem llegir per primera vegada en català com fa anys que les llegeixen en anglès, francès, italià o alemany.
Jane Austen was an English novelist known primarily for her six novels, which implicitly interpret, critique, and comment upon the English landed gentry at the end of the 18th century. Austen's plots often explore the dependence of women on marriage for the pursuit of favourable social standing and economic security. Her works are an implicit critique of the novels of sensibility of the second half of the 18th century and are part of the transition to 19th-century literary realism. Her deft use of social commentary, realism and biting irony have earned her acclaim among critics and scholars.
The anonymously published Sense and Sensibility (1811), Pride and Prejudice (1813), Mansfield Park (1814), and Emma (1816), were a modest success but brought her little fame in her lifetime. She wrote two other novels—Northanger Abbey and Persuasion, both published posthumously in 1817—and began another, eventually titled Sanditon, but died before its completion. She also left behind three volumes of juvenile writings in manuscript, the short epistolary novel Lady Susan, and the unfinished novel The Watsons. Since her death Austen's novels have rarely been out of print. A significant transition in her reputation occurred in 1833, when they were republished in Richard Bentley's Standard Novels series (illustrated by Ferdinand Pickering and sold as a set). They gradually gained wide acclaim and popular readership. In 1869, fifty-two years after her death, her nephew's publication of A Memoir of Jane Austen introduced a compelling version of her writing career and supposedly uneventful life to an eager audience. Her work has inspired a large number of critical essays and has been included in many literary anthologies. Her novels have also inspired many films, including 1940's Pride and Prejudice, 1995's Sense and Sensibility and 2016's Love & Friendship.
No us encanta quan passen petites i meravelloses casualitats? Jo tenia entrades des de feia mesos per anar al TNC a veure l’obra de teatre Els Watson i, a tres setmanes d’anar-hi, l'editorial Cal Carré va anunciar que publicaven aquesta novel·leta inacabada d’Austen. Així que evidentment l’havia de llegir; quan l’univers et planta senyals tan clars davant dels nassos, li has de fer cas.
Els primers capítols de Els Watson prometien tant... Jane Austen, per què no vas acabar d’escriure’l?! Té la ploma afilada de l’autora que tant ens agrada; és mordaç i àcida, crítica amb l’alta societat (i la no tan alta però amb ínfules de grandesa), dolça i compassiva quan toca... I sempre realista amb la situació de les dones de l’època; hi ha uns quants comentaris que són tan acurats que només em fan delir pel que hauria pogut acabar sent la novel·la completa. Com a detall, els comentaris a peu de pàgina de la traductora són divertidíssims i afegeixen un toc de mordacitat extra que m'ha encantat.
Si fem cas de l’obra de teatre, sembla que Austen va explicar a la seva germana (a grans trets) quin hauria estat el final, i he de dir que s’alineava perfectament amb les teories que m’havia format llegint. Però, com que tampoc tenim gaires detalls de com hauria estat la història completa, m’atreveixo a dir que penso que hauria estat de les obres més “mamarratxes” de l’autora, amb més salseo i embolics romàntics (una mica en la línia de Emma).
Tot i que està inacabada i et deixa amb la mel als llavis, en ella es pot veure tot el què m'agrada d'Austen: les senyores exigents amb els homes, que no es conformen amb el primer que passa i a vegades, prefereixen estar soles que mal acompanyades i els homes rics del cagar que són incapaços de lligar amb dones. I cal destacar que les notes de la traductora estan molt bé i tant de bo n'hi haguessin més així: formals i divertides
Opinió: Aquest vaig decidir llegir-lo per celebrar el 250è aniversari de l'autora. Es tracta dels primers capítols d'una novel·la inacabada i no sé si és perquè gairebé no he llegit res de l'autora i no li conec massa l'estil, però, tot i apuntar maneres, m'ha deixat una mica indiferent.
Després de passar 14 anys vivint amb la seva tia l'Emma Watson torna a casa seva, a Stanton. Allà es retrobarà amb el seu pare i els seus germans, gent a qui gairebé no coneix, ja que no hi ha conviscut. No obstant això, sembla que amb la seva germana gran s'avenen d'allò més bé. Una de les primeres coses que fa és assistir al ball dels Edwards, uns amics de la família, per tal de donar-se a conèixer en societat i la seva presència genera molta expectació, sobretot a en Tom Musgrave, un jove sobre qui la seva germana ja la va advertir. L'Emma, però, sembla que té les coses força clares i no es deixa impressionar per qualsevol.
més que un llibre crec que s'hauria de considerar un relat xq es curtissim però absolutament monisssim tan petit🫶🏻 ami els clàssics m'agraden prou i fa un temps vaig començar a llegir-ne bastants però els havia deixat de banda perque poden ser carregosos i amb les trames i personatges que s'hi narren dificilment hi connecto però aquest petit llibret de la jane austen ha sigut una excusa perfecta x retrobar-mhi i he gaudit molt llegintlo d'una sola tirada
Una entranyable novel·la inacabada de Jane Austen. Et deixa amb ganes de més, per això serien 3 estrelles amb justícia. Ara bé, la petita i encantadora edició de Cal Carré i les notes de la traductora sobre el fet que el món d'Austen era un món de rendistes, m'obliguen a posar 4 estrelles.
3.8* 𝐸𝑙𝑠 𝑊𝑎𝑡𝑠𝑜𝑛 parteix d'una premissa molt interessant i malgrat el seu final abrupte l'he gaudit molt. Una obra, sens dubte, amb molt potencial i, d'haver estat terminada, hauria pogut esdevenir una novel·la captivadora. Malgrat no haver-la pogut conèixer tant com m'hagués agradat, l'Emma és una protagonista encantadora, m'ha agradat especialment l'escena del ball en què li demana ballar al petit Charles trist i decebut perquè Miss Osborne ha incomplert la promesa de ballar amb ell. Quina llàstima no poder-ne llegir més, m'hauria agradat veure competir Mr Howard i Lord Osborne per conquerir el cor de l'Emma i qui seria el "canalla" de l'obra.
La ploma fina i esmolada d'Austen mai decepciona, tot i que al haver-lo llegit, em sembla més un esborrany del que després esdevindria "Emma" que no pas una obra inacabada i pòstuma. D'aquí la meva puntuació.
Els Watson 🖋️ Jane Austen 📘 Cal Carré 📖 139 pàgines 🏠 Biblioteca García Márquez
Els Watson es podria dir perfectament LES Watson, perquè les absolutes protagonistes d'aquesta novel•la inacabada són ELLES, les filles del Sr. Watson.
I ho he posat en majúscules perquè m'encanta que en una història escrita fa vora 220 anys hi apareguin dones que eren crítiques amb els homes i la societat que les envoltava, fins el punt de preferir la seva solitud abans que emparellar-se amb el primer senyor amable que els demanés per ballar o no callar davant el mainsplaining que ja havien d'aguantar en aquella època.
Aquesta ha estat la meva primera trobada amb la Jane Austen i m'ha agradat, així que us demano recomanacions d'altres llibres seus.
Quina novel•la d'ella és imprescindible que llegeixi? Quina és la que més us ha agradat a vosaltres?
❌ No passa el test de Bechdel ♀️✅ Dones que no callen i no es deixen entabanar
La literatura victoriana no m’ha entusiasmat mai, però em venia de gust llegir, encara que fos un tastet, una escriptora com Jane Austen, creadora de figures femenines amb pocs pèls a la llengua. Entre balls, condecoracions, safareig, pèrdues, retrobaments i fals refinament amb paraules maques, he gaudit de diàlegs plens d’ironia emmascarada i he quedat sorprès de voler-ne més, especialment de l’Emma Watson i el seu monòleg interior.
Doncs com ja deveu saber, és una novel·la que l'Austen va començar i, no se sap ben bé el perquè, la va guardar al calaix i així es va quedar. Hi trobem els seus temes habituals, però és el que és, tot just un tastet. L'he llegit conjuntament amb el text de l'obra de teatre de la Laura Wade i he xalat molt. Recomano molt la lectura conjunta (primer aquest i després l'altre).