T’estimo com la sal és una aventura literària que parteix del llibre que es va publicar l’any 1983 a l’editorial Virago de Londres amb la intenció que autores de procedències molt diverses analitzessin críticament la relació amb el pare. Avui la qüestió és tan inquietant com aleshores i no ha perdut la força provocadora. Una vintena d’autores catalanes han entomat el repte de nou i parlen del pare tant en textos de ficció com en reflexions assagístiques i escrits autobiogràfics. Els relats reunits en aquest volum ens descobreixen des de les relacions més tendres fins a les manifestacions més profundes de la rebel·lia.
Maria Carme Junyent i Figueras (Masquefa, 4 de febrer de 1955 - 3 de setembre de 2023), coneguda simplement com a Carme Junyent, fou una lingüista catalana. Fou professora de lingüística a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, on va dur a terme la recerca en l'àmbit de les llengües amenaçades, l'antropologia lingüística i les llengües de la immigració a Catalunya. Fou la directora del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) i autora d'una àmplia obra sobre la situació de les llengües del món i la diversitat lingüística.
Alguns relats m'han agradat més, altres manco. Ara bé, la idea del llibre m'ha semblat molt bona. En general hi predominen els pares absents i poc implicats en la criança dels fills. Espòiler: les filles sí que poden matar els pares!
M'ha costat una mica, tot i que son relats curs que es poden llegir de una tirada. Curiosament gairebe tots els relats fan referencia a pares ausents, individualistes, egoistes, en definitiva malts pares, en canvi quan llegeixes les presentacions de les autores, gairebe totes parlan del seu pare, com una persona bona, que els ha aportat molt en la vida i que sense ells no serien el que son.