Poder y deseo

by Anna Pazos

Quan el patriarca Josep arriba a Egipte, entra a servir al palau de Putifar com a esclau domèstic. A poc a poc es guanya el respecte del seu senyor, que li confia l’administració de tots els seus béns, muller inclosa. Aquesta dona sense nom intenta per tots els mitjans allitar-se amb l’esclau Josep però, com que ell s’hi nega, ella l’acusa d’haver intentat violar-la. Estirant el fil d’aquest episodi, i trenant-lo amb altres històries de luxúria i amor, Anna Pazos analitza les relacions entre poder i desig i entre l’eros masculí i el femení. Valent-se de la literatura i la filosofia, ens adverteix del perill dels automatismes ideològics que pretenen respondre per nosaltres abans que puguem tenir un diàleg interior honest i ric. La col·lecció Assaltar la Bíblia ofereix llibres d’assaig sobre temes contemporanis per mitjà de la relectura de passatges bíblics cèlebres. Amb un estil fresc, amb una mirada humanista i transversal, amb el convenciment que els textos clàssics són grans eines per pensar els reptes del present.

88 pages, Paperback

Published January 1, 2024

About the author

Anna Pazos (Barcelona, 1991) és una escriptora, periodista i documentalista catalana. Ha escrit articles per a diversos mitjans de comunicació com ara Núvol, Vice, The Jerusalem Post, El País, La Vanguardia i Le Monde Diplomatique i d'ençà del 2019 produeix documentals per a la BBC. També és coautora del podcast Les golfes amb Júlia Bacardit.

Reviews

[Daniel Recasens Salvador]

L’Anna Pazos pot explicar-te el que li convingui i com li convingui (fins i tot assaltar la bíblia) perquè sempre sembla que la seva prosa –elegantment natural, culta però mai pedant, construïda amb paciència– t’ho digui a tu i per a tu. El com ja el té, ara ha de continuar trobant el què.

[Carolina]

M’ha encantat, és curtet i facilíssim de llegir. Del Gènesi a Ardent passant per la Ginzburg i Paglia (entre altres) Anna Pazos té una ment brillant i una forma xulíssima de relacionar conceptes per a explicar-te la relació entre el poder i el desig quan eres una dona. El món no és facil però xicotetes lectures com aquesta ajuden a viure-lo un poquet millor. Directe als meus preferits de 2024.

[Maria Fernandez]

“Acceptar que el desig ens durà una vegada i una altra a la zona grisa del que no es pot comorendre ni sotmetre, i que viurem sempre instal·lats en aquesta tensió, i que potser estar viu significa justament això. Donar la raó al noi grec de la túnica, que entenia des del principi que som meitat animals, meitat déus. I poder d’aqiesta manera, malgrat les traïcions i les ambigüetats, reconciliar-nos amb el món.”

[Marta]

Realment m'agrada molt redacta l'Anna Pazos, i en aquest cas la història i els conceptes es desgranen amb molta naturalitat, claredat i elegància. Discrepo en alguns aspectes relacionats amb la visió del feminisme, però malgrat això la lectura es gaudeix moltíssim.

[Ana]

no se si soc objectiva posant 5 estrelles, idealitzo molt a lanna pazos aixi que no em feu molt cas

[Josep Mitjà]

L'Anna Pazos sempre fa pensar i no decepciona tampoc amb aquest text.
M'ha agradat el seu estil literari, erudit però amb prou pistes i context per a que el lector no es perdi, però malgrat tot exigeix un esforç per a gaudir de la lectura.
El que no trobo encertat és el títol. "Genere i pensament" o "L'ambivalencia de l'existència" serien més apropiats a la temática del llibre.

[Alex]

Crec que l’ambigüitat del fil conductor és totalment voluntària. És en la tensió ambivalent constant que vivim que també es vol moure el relat. Entre la subjecció i l’agència. Ser honestes amb el diàleg intern (el dos-en-un), com recomana, no implica tenir respostes per tot. Hem de preguntar a la dona de Putifar pel seu nom, però acceptant que aquest no serà unívoc.

[Marina Castey]

L'escriptura d'aquesta tia és increïble, que xulíssima que és. Ara bé, trobo que ha estat poc conclusiva i amb exemples no gaire encertats. M'esperava un altre llibre.

[Laura]

Context: és un llibre curt i l'he llegit tot sencer avui. Quan me'l vaig comprar fa molt de temps, el vaig començar, però crec que és un llibre que necessita llegir-se d'un cop perquè tot i ser molt curt et porta per diverses històries i no és lleuger com per llegir-lo de 5 pàgines en 5 pàgines al metro. M'encanta com escriu, però no m'ha agradat aquest voltar per diferents històries i després recuperar-les a les conclusions. També crec que no están molt ben tancades, però potser és també perquè no acabo d'estar d'acord amb la seva perspectiva. En la meva defensa, crec però que no sóc una persona molt tancada i que podria gaudir d'un llibre que em fes pensar i estigués molt ben escrit tot i no compartir les idees.

[Alejandro García Rodríguez]

Interessantíssim

[Alex Farràs]

Fluix, molt fluix. Hi influeix que no estiga d’acord en la seva visió sobre Arendt, Israel i Orwell? Doncs sí. Molt bàsic tot plegat.

[jana]

subscric les paraules del dani (papa). només hi afegiria que l’he llegit escaladament i això ha fet que perdés el fil sovint.

[Nil Codina]

"Meitat animals, meitat déus". Sobre l'ambivalència de l'humà. He pensat que la Pazos es donaria d'hòsties amb l'Esquirol.

[David Gargallo]

Anna Pazos you rock

[Pilar Carreras]

Fa pensar

[Josep]

3,75/5