Cruma; Homes i no

by Manuel de Pedrolo

Cruma (1957) i Homes i No (1958) són dues obres teatrals de Manuel de Pedrolo que van tenir una acollida notable quan van ser portades a escena. Tot i que van patir l’assetjament de la censura franquista i les dificultats que condicionaven la representació del teatre català d’aquell moment, van ser rebudes com a obres innovadores, que trencaven una dinàmica conservadora i fomentaven la creació d’un públic nou i exigent. Deixant de banda la consideració com a teatre de l’absurd –seguint la petja de Samuel Beckett o d’Eugène Ionesco– o existencialista, l’obra escènica de Manuel de Pedrolo és una exploració de la condició humana, en què són ben presents la idea de llibertat i una actitud de revolta. Estudi preliminar amb propostes de treball i comentaris de text a cura d’Anton Carbonell, professor de llengua catalana i literatura a l’IES Castellar de Castellar del Vallès.

Genres: Plays

184 pages, Paperback

First published January 1, 1957

About the author

Manuel de Pedrolo i Molina (l'Aranyó, la Segarra, 1 d'abril de 1918 - Barcelona, 26 de juny de 1990) fou un escriptor català. Conreà tots els gèneres literaris: poesia, teatre —classificat dins del teatre de l'absurd—, narrativa i contes. La seva obra més coneguda és Mecanoscrit del segon origen.

Natural de l'Aranyó, va estudiar batxillerat a Tàrrega fins a l'any 1935, en què anà a viure a Barcelona; la guerra civil espanyola estroncà, però, els seus estudis. L'any 1943 es casà i s'instal·là definitivament a Barcelona, concretament en un pis-despatx de Sant Gervasi-Galvany (carrer de Calvet, 9). Començà a escriure molt jove i la seva obra l'ha convertit no tan sols en l'escriptor més prolífic sinó també en una de les figures més importants de la literatura catalana del segle xx. L'any 1979 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Manuel de Pedrolo va mantenir fins a la mort les seves fermes conviccions ideològiques, i es convertí en un intel·lectual íntegre compromès amb el seu temps i el seu país. Es mostrà especialment crític amb els partits polítics catalans abans, durant i després de la transició espanyola, i fou considerat sovint un referent i intel·lectual de l'esquerra independentista.

Durant la guerra civil es va afiliar a la CNT i va fer de mestre a la població de Fígols de les Mines. Va pertànyer a la branca d'artilleria de l'Exèrcit Popular i va anar als fronts de Falset, Figueres i Barcelona.

Es va iniciar a la vida literària amb un llibre de poemes publicat el 1950. El 1953 va publicar la primera novel·la, Es vessa una sang fàcil. El 1954 va guanyar el Premi Joanot Martorell i des de llavors va esdevenir un dels valors més ferms, alhora que el més prolífic, de la novel·lística catalana actual.

Pedrolo va assajar tota mena d'innovacions a les novel·les, a les quals, independentment del tema, dibuixà sempre amb un fort realisme l'aventura de l'home subjecte a la seva qualitat humana, amb totes les contradiccions que això implica. Va fer alguna aproximació a la literatura de l'absurd.

Va morir el 26 de juny de 1990 a Barcelona (Barcelonès) a l'edat de setanta-dos anys.

Alguns títols de les seves novel·les són:
—La mà contra l'horitzó
—Balanç fins a la matinada
—Cendra per Martina
—Totes les bèsties de càrrega
—Mecanoscrit del segon origen
—Domicili provisional
—Obres púbiques
—Joc brut

També ha publicat llibres de contes:
—Crèdits humans
—Trajecte final

Algunes de les seves obres de teatre són:
—Cruma
—Homes i no
—Situació bis
—Aquesta nit tanquem
—Bones notícies de Sister

I llibres recull d'articles polítics en premsa
—Cal protestar fins i tot quan no serveix de res
—Cròniques

Reviews

[Ivan Ruiz · Rating 5 out of 5]

Gran Pedrolo. Cruma és una gran reflexió sobre la incomunicació i la qüestió de l'autenticitat, mentre que a Homes i No se'ns parla de lluitar constantment contra els límits que coarten la nostra llibertat. Dos 10 com la copa d'un pi. Només pel final magistral d'Homes i No ja val la pena llegir-lo.

[Gynee · Rating 5 out of 5]

Magnífiques obres, espectaculars!!! Teatre de l'absurd amb un rerefons molt madur. Optimisme, missatge de lluita i de superació contínua. Gran Pedrolo!

[Noa P-Manglano · Rating 2 out of 5]

Crec que ha sigut pel moment personal en el qual ho he llegit, però realment m’ha semblat un poc avorrit. No pose en dubte la simbologia que guarda el llibre ni el missatge que vol donar, és clara la intenció de Pedrolo i crec que l’obra guanya molt més representada.

[Antoni · Rating 3 out of 5]

Teatre dels setanta, teatre d'agitació

[Joan · Rating 4 out of 5]

Anava a ficar-li un 3/5, però el final de Homes i No m'ha impactat molt. Crec que Cruma està millor que Homes i No perquè a aquesta última li costa molt arrencar. Espere poder llegir més de Pedrolo.