What do you think?
Rate this book
Benvingut al caos
En plena campanya de promoció de la novel·la negra que acaba de publicar, un professor universitari descobreix que algú es dedica a recrear a la vida real els crims que ell va imaginar a la seva obra.
No tots els botxins són assassins ni totes les víctimes són innocents. I és que no cal baixar fins als inferns per trobar-hi la maldat.
Un assassí es passeja per tot el país sembrant el caos per allà on passa. La policia va perduda i l’única font que aporta informació la novel·la que algú està cada escena recrea la mort segons les diferents mitologies del món. En una investigació complexa i desconcertant, l'equip de la inspectora Gina Oliveres s'enfrontarà a un cas cruel, despietat i que, aparentment, no té res de terrenal.
L'AUTORA
Gemma Romeu Puntí (Tona, 1993) és filòloga catalana i escriptora. Apassionada de les lletres, treballa com a correctora i traductora. Compagina la seva tasca al sector editorial amb l’escriptura i ha estat premiada en més d’una quinzena de concursos de narrativa breu i poesia. El seu debut en la novel·la va ser amb el thriller Silenci al fiord, guardonat amb el XXVII Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders» 2021, que la destaca com una de les noves veus en el panorama literari català.
No tots els botxins són assassins ni totes les víctimes són innocents. I és que no cal baixar fins als inferns per trobar-hi la maldat.
Un assassí es passeja per tot el país sembrant el caos per allà on passa. La policia va perduda i l’única font que aporta informació la novel·la que algú està cada escena recrea la mort segons les diferents mitologies del món. En una investigació complexa i desconcertant, l'equip de la inspectora Gina Oliveres s'enfrontarà a un cas cruel, despietat i que, aparentment, no té res de terrenal.
L'AUTORA
Gemma Romeu Puntí (Tona, 1993) és filòloga catalana i escriptora. Apassionada de les lletres, treballa com a correctora i traductora. Compagina la seva tasca al sector editorial amb l’escriptura i ha estat premiada en més d’una quinzena de concursos de narrativa breu i poesia. El seu debut en la novel·la va ser amb el thriller Silenci al fiord, guardonat amb el XXVII Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders» 2021, que la destaca com una de les noves veus en el panorama literari català.
- GenresThriller
279 pages, Kindle Edition
Published January 20, 2024
35 people want to read
About the author
Gemma Romeu Puntí
4 books5 followersÉs filòloga catalana i titulada en un màster d'Humanitats. Col·labora com a correctora, traductora, redactora i editora de textos amb editorials, empreses de serveis lingüístics i particulars, feines que compagina amb l'escriptura de novel·les i relats. Ha estat premiada en més d'una quinzena de concursos literaris de narrativa i poesia. És autora de dues novel·les, el thriller «Silenci al fiord» (Servei de Publicacions UAB, 2021), premiat amb el XXVII Premi de Novel·la «Valldaura – Memorial Pere Calders» 2021, i la novel·la negra «Benvingut al caos» (Llibres del Delicte, 2024).
Instagram: @gemma.romeu.punti
Twitter: @romeu_gemma
Correu: info@gemmaromeu.com
Web: www.gemmaromeu.com
Instagram: @gemma.romeu.punti
Twitter: @romeu_gemma
Correu: info@gemmaromeu.com
Web: www.gemmaromeu.com
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 14 of 14 reviews
November 18, 2025
4.5*
Un thriller intens i inquietant que ens endinsa en un joc macabre on la ficció i la realitat es confonen perillosament. Quan un professor i escriptor descobreix que algú està recreant els assassinats de la seva novel·la —crims inspirats en mites i rituals ancestrals— s'inicia una cursa contrarellotge que posa en dubte la seva pròpia estabilitat.
Amb una prosa directa i un relat no lineal ben estructurat, Romeu combina el misteri policial amb un sòlid substrat psicològic. L'autora aconsegueix un joc fascinant, on cada detall simbolitza una peça més del trencaclosques, on les sospites, les mentides i les obsessions semblen amagar un símbol, i cada mort, un missatge.
En definitiva, una història fosca, intel·ligent i absorbent que m'ha agradat molt: demostra que un thriller de km 0 pot ser tan intens i satisfactori com els grans èxits internacionals del gènere. Tot i algun ritme desigual en la primera part, el conjunt és absorbent i ben resolt. 𝐵𝑒𝑛𝑣𝑖𝑛𝑔𝑢𝑡 𝑎𝑙 𝑐𝑎𝑜𝑠 confirma que, de vegades, el caos és només el principi d'una gran lectura.
Un thriller intens i inquietant que ens endinsa en un joc macabre on la ficció i la realitat es confonen perillosament. Quan un professor i escriptor descobreix que algú està recreant els assassinats de la seva novel·la —crims inspirats en mites i rituals ancestrals— s'inicia una cursa contrarellotge que posa en dubte la seva pròpia estabilitat.
Amb una prosa directa i un relat no lineal ben estructurat, Romeu combina el misteri policial amb un sòlid substrat psicològic. L'autora aconsegueix un joc fascinant, on cada detall simbolitza una peça més del trencaclosques, on les sospites, les mentides i les obsessions semblen amagar un símbol, i cada mort, un missatge.
En definitiva, una història fosca, intel·ligent i absorbent que m'ha agradat molt: demostra que un thriller de km 0 pot ser tan intens i satisfactori com els grans èxits internacionals del gènere. Tot i algun ritme desigual en la primera part, el conjunt és absorbent i ben resolt. 𝐵𝑒𝑛𝑣𝑖𝑛𝑔𝑢𝑡 𝑎𝑙 𝑐𝑎𝑜𝑠 confirma que, de vegades, el caos és només el principi d'una gran lectura.
February 7, 2024
Ritme frenètic barrejat amb mitologies diverses i assassinats.
Llibresdeldelicte m'està tornant sàdica perquè cada vegada en gaudeixo més, però aquesta novel·la m'ha remogut fort.
La Gemma s'ha convertit en una autora de capçalera.
Llibresdeldelicte m'està tornant sàdica perquè cada vegada en gaudeixo més, però aquesta novel·la m'ha remogut fort.
La Gemma s'ha convertit en una autora de capçalera.
July 4, 2024
A “Benvingut al caos” un professor universitari descobreix que algú està recreant els crims de la seva última novel·la a la vida real. Són crims sense connexió aparent, i això fa que el caos i el pànic s’apoderin de la societat catalana i que la policia no sàpiga per on tirar.
El llibre enganxa perquè l’autora ens porta per on vol i fins ben avançada l’obra és impossible deduir res, però si li he posat les 5⭐️ és perquè és una novel·la que fa reflexionar i, com a mínim jo, no és una cosa que vegi sovint en thrillers.
El llibre enganxa perquè l’autora ens porta per on vol i fins ben avançada l’obra és impossible deduir res, però si li he posat les 5⭐️ és perquè és una novel·la que fa reflexionar i, com a mínim jo, no és una cosa que vegi sovint en thrillers.
July 21, 2025
8,7/10 Fosc, àgil i amb un ritme frenètic, un modus operandi de l'assassí imaginatiu: utilitzar la mitologia per perpetrar els seus crims. Un thriller pertorbador i original amb un gir final sorprenent!
《Mentre les estrelles no caiguin del cel, nosaltres continuarem tocant de peus a terra.》
《Mentre les estrelles no caiguin del cel, nosaltres continuarem tocant de peus a terra.》
November 14, 2024
Una lectura que atrapa des de les primeres pàgines amb personatges molt ben aconseguits que et fan anar de corcoll amunt i avall durant tota l'estona.
Es tracten temàtiques força dures, però amb una molt bona execució. No us explico res més per a no fer cap spòiler.
Molt recomanable.
Es tracten temàtiques força dures, però amb una molt bona execució. No us explico res més per a no fer cap spòiler.
Molt recomanable.
April 8, 2025
Una obra con la que no puedes empatizar con nadie
★ 7,5/10
Al leer la sinopsis lo del asesino copiando los crímenes de la novela del protagonista me llamó la atención, pero lo de crímenes basados en diferentes mitologías me conquistó e hizo que me pillara el libro sin pensármelo dos veces.
El resultado ha dejado que desear. Respecto a la temática de los crímenes, por una parte lo de imitar crímenes de una novela solo alcanza hasta donde alcanza la relación entre el protagonista y el asesino, pero en sí no llega a estar mal, pero el tema mitológico está absolutamente desaprovechado.
Se hace algo de infodumping explicando los crímenes, que imagino que es para que la gente entienda en qué se basan, pero que a la vez quita la gracia de pillar la referencia porque al final unas páginas después te van decir explícitamente de qué se trata; aunque lo peor es que no tiene ningún sentido en la trama, cuando se descubre porque el asesino elige a las víctimas que elige, uno espera que se relacione con la temática de cada asesinato pero no y cuando , pero no, existe porque es algo que mola como tema y resulta macabro y ya.
Pero esto es algo que todavía puedo pasar por alto porque la mayoría de novelas policíacas no llegan a tener crímenes tan particulares que sea fácil recordar tiempo después de haber leído la obra, pero los personajes... Ah, los personajes... Eso es otro cantar.
No hay ninguno que se salve; al protagonista en particular lo que hacen nada más presentarlo es demostrar que es un gilipollas, con lo que poco me estaba importando los problemas que tuviera porque es un imbécil, pero se añaden un giro en el clímax de que , y obviando que no sorprende porque y el motivo para ello se hace evidente... Si el protagonista no fuera un imbécil, esa revelación, incluso aunque se viera venir, provocaría una cierta emoción, pero da lo mismo porque incluso sin ese elemento no se puede empatizar con una persona así.
Luego están los policías, que sin entrar en el hecho de que son policías, por un lado está Gina que se la muestra como una madre que desatiende a sus hijas por su trabajo pero luego lo que vemos es que es una inútil en su trabajo; David, que roza el acoso a los sospechosos y cuya personalidad se limita a eso, y Mònica que es la única salvable pero por lo poco que vemos de ella.
Con las víctimas () no hay como empatizar porque sabemos lo justo y son simples herramientas narrativas, y con el caso de que es la única que llegamos a conocer un poco, resulta un personaje inconsistente:
Y para acabar está el asesino. La novela desde el comienzo diciendo que no todas las víctimas son inocentes pretende pasar la idea de que se podría justificar de alguna forma sus actos y . Hay muchos ejemplos de asesinos que podría caer en algo semejante de como puede ser .
En definitiva, a nivel general no está mal; aunque hacia la entrada en el nudo puede ser algo lenta, la novela tiene buen ritmo, y la autora juega a dejar alguna pista (), pero se desaprovecha porque incluso sin esas pistas deducir la identidad del culpable es muy fácil; aun con todos los problemas, es una lectura entretenida y toca temas sensibles sin caer en el morbo.
★ 7,5/10
Al leer la sinopsis lo del asesino copiando los crímenes de la novela del protagonista me llamó la atención, pero lo de crímenes basados en diferentes mitologías me conquistó e hizo que me pillara el libro sin pensármelo dos veces.
El resultado ha dejado que desear. Respecto a la temática de los crímenes, por una parte lo de imitar crímenes de una novela solo alcanza hasta donde alcanza la relación entre el protagonista y el asesino, pero en sí no llega a estar mal, pero el tema mitológico está absolutamente desaprovechado.
Se hace algo de infodumping explicando los crímenes, que imagino que es para que la gente entienda en qué se basan, pero que a la vez quita la gracia de pillar la referencia porque al final unas páginas después te van decir explícitamente de qué se trata; aunque lo peor es que no tiene ningún sentido en la trama, cuando se descubre porque el asesino elige a las víctimas que elige, uno espera que se relacione con la temática de cada asesinato pero no y cuando , pero no, existe porque es algo que mola como tema y resulta macabro y ya.
Pero esto es algo que todavía puedo pasar por alto porque la mayoría de novelas policíacas no llegan a tener crímenes tan particulares que sea fácil recordar tiempo después de haber leído la obra, pero los personajes... Ah, los personajes... Eso es otro cantar.
No hay ninguno que se salve; al protagonista en particular lo que hacen nada más presentarlo es demostrar que es un gilipollas, con lo que poco me estaba importando los problemas que tuviera porque es un imbécil, pero se añaden un giro en el clímax de que , y obviando que no sorprende porque y el motivo para ello se hace evidente... Si el protagonista no fuera un imbécil, esa revelación, incluso aunque se viera venir, provocaría una cierta emoción, pero da lo mismo porque incluso sin ese elemento no se puede empatizar con una persona así.
Luego están los policías, que sin entrar en el hecho de que son policías, por un lado está Gina que se la muestra como una madre que desatiende a sus hijas por su trabajo pero luego lo que vemos es que es una inútil en su trabajo; David, que roza el acoso a los sospechosos y cuya personalidad se limita a eso, y Mònica que es la única salvable pero por lo poco que vemos de ella.
Con las víctimas () no hay como empatizar porque sabemos lo justo y son simples herramientas narrativas, y con el caso de que es la única que llegamos a conocer un poco, resulta un personaje inconsistente:
Y para acabar está el asesino. La novela desde el comienzo diciendo que no todas las víctimas son inocentes pretende pasar la idea de que se podría justificar de alguna forma sus actos y . Hay muchos ejemplos de asesinos que podría caer en algo semejante de como puede ser .
En definitiva, a nivel general no está mal; aunque hacia la entrada en el nudo puede ser algo lenta, la novela tiene buen ritmo, y la autora juega a dejar alguna pista (), pero se desaprovecha porque incluso sin esas pistas deducir la identidad del culpable es muy fácil; aun con todos los problemas, es una lectura entretenida y toca temas sensibles sin caer en el morbo.
July 13, 2025
✍️ En plena campanya de promoció de la novel·la negra que acaba de publicar, un professor universitari descobreix que algú es dedica a recrear a la vida real els crims segons diferents mitologies que ell va imaginar a la seva obra.
👮 La inspectora Gina Oliveres encapçala la investigació on sembla que sempre van dues passes enrere de l’assassí i no son capaços de trobar una via d’investigació que dugui a una resolució del cas aturant els assassinats.
📖 L’autora du a terme un ritme àgil amb personatges ben elaborats i que mantenen l’atenció i la tensió en la història fins al final, sota la premissa que no tots els botxins són assassins ni totes les víctimes són innocents.
✨ “Mentre les estrelles no caiguin del cel, nosaltres continuarem tocant de peus a terra.”
👮 La inspectora Gina Oliveres encapçala la investigació on sembla que sempre van dues passes enrere de l’assassí i no son capaços de trobar una via d’investigació que dugui a una resolució del cas aturant els assassinats.
📖 L’autora du a terme un ritme àgil amb personatges ben elaborats i que mantenen l’atenció i la tensió en la història fins al final, sota la premissa que no tots els botxins són assassins ni totes les víctimes són innocents.
✨ “Mentre les estrelles no caiguin del cel, nosaltres continuarem tocant de peus a terra.”
May 11, 2024
Té un començament prou bo, per la meitat es fa una mica... no avorrit, però sí una mica repetitiu, però a partir de la segona meitat tot millora de forma considerable i agafa un ritme tan desembocat que no he pogut parar de llegir fins al final.
Té una redacció senzilla però bona i fàcil de llegir, un context pròxim i tangible (també realista, estant a Barcelona), i un argument original i molt ben aprofitat.
En resum, si t'agrada la novel·la negra, però vols una història més aviat fàcil de digerir i sense massa embolics argumentals, aquest és el teu llibre✨
Té una redacció senzilla però bona i fàcil de llegir, un context pròxim i tangible (també realista, estant a Barcelona), i un argument original i molt ben aprofitat.
En resum, si t'agrada la novel·la negra, però vols una història més aviat fàcil de digerir i sense massa embolics argumentals, aquest és el teu llibre✨
December 24, 2024
🔻El protagonista és un professor universitari que fa poc ha publicat un llibre i s’adona que l’assassí en sèrie que porta de corcoll a la policía del país, està recreant els assassinats de la seva novel.la. La inspectora Gina Oliveres en lidera la investigació.
🔻Una novel.la negra que barreja la mitologia, l’amor i la venjança. Amb capítols molt àgils i una trama addictiva i trepidant, que et manté en tensió fins l’última pàgina.
🔻 És el mateix autor que està reproduïnt la seva novel.la? Haureu de llegir-lo per esbrinar-ho!
🔻Una novel.la negra que barreja la mitologia, l’amor i la venjança. Amb capítols molt àgils i una trama addictiva i trepidant, que et manté en tensió fins l’última pàgina.
🔻 És el mateix autor que està reproduïnt la seva novel.la? Haureu de llegir-lo per esbrinar-ho!
March 8, 2025
La història està bé però m'ha costat de llegir.
M'ha fet l'efecte que se li ha tret ferro a l'assumpte de l'Enric, com si no n'hi hagués per a tant. És cert que el donen de banda, però al cap i a la fi sempre pot marxar del país i refer la seva vida. M'ha fet la sensació que en sortia impune, no m'ha agradat el seu final. La retransmissió en directe, però, ha estat molt encertada.
La motivació de l'assassí em sembla ben trobada i m'agrada que mostri obertament que cerca venjança.
M'ha fet l'efecte que se li ha tret ferro a l'assumpte de l'Enric, com si no n'hi hagués per a tant. És cert que el donen de banda, però al cap i a la fi sempre pot marxar del país i refer la seva vida. M'ha fet la sensació que en sortia impune, no m'ha agradat el seu final. La retransmissió en directe, però, ha estat molt encertada.
La motivació de l'assassí em sembla ben trobada i m'agrada que mostri obertament que cerca venjança.
This entire review has been hidden because of spoilers.
March 29, 2025
“No tots els botxins són assassins ni totes les víctimes són innocents”
L’Enric, professor universitària, està en plena campanya de promoció de la seva nova novel·la, quan un assassí es dedica a recrear cada un dels crims que succeeixen en el llibre.
Però per què? Qui està fent això i quina és la seva motivació? Les víctimes són triades a l’atzar o tot té un propòsit més obscur i de maldat absoluta.
L’Enric, professor universitària, està en plena campanya de promoció de la seva nova novel·la, quan un assassí es dedica a recrear cada un dels crims que succeeixen en el llibre.
Però per què? Qui està fent això i quina és la seva motivació? Les víctimes són triades a l’atzar o tot té un propòsit més obscur i de maldat absoluta.
June 18, 2024
M’ha encantat de lo millor que he llegit darrerament. És frenètic i amb girs de guió que no esperes. El final és lo millor del llibre.
November 27, 2025
Des del primer capítol ja t'atrapa. És una molt bona lectura. A més, el final és molt adequat.
April 7, 2024
En un escenari on la ficció es converteix en una pertorbadora realitat, "Benvinguts al caos" és una novel·la negra que enganxa.
Amb un inici que no podria ser més inquietant, un professor universitari i autor d'una novel·la negra es veu immers en una espiral misteriosa quan descobreix que els crims que va imaginar amb tanta destresa en la seva darrera obra estan sent meticulosament recreats en la vida real.
La novel·la ens submergeix en una trama de ritme frenètic on els crims tenen l'atractiu de recórrer diferents mitologies. La inspectora Gina Oliveres i el seu equip s'enfronten a un repte on mai tens clar fins a quin punt el professor hi està implicat, i perquè amaga tot el que amaga a la policia. Els diferents personatges es mouen en una zona grisa de moralitat que desafia els nostres prejudicis i simpaties. Alerta spoiler: zona grisa fins al punt d'empatitzar amb culpables i odiar víctimes.
Des de les primeres pàgines, la novel·la atrapa. La Gemma Romeu barreja elements de diversos mites amb els elements habituals de la novel·la negraoferint una lectura absorbent.
Amb un inici que no podria ser més inquietant, un professor universitari i autor d'una novel·la negra es veu immers en una espiral misteriosa quan descobreix que els crims que va imaginar amb tanta destresa en la seva darrera obra estan sent meticulosament recreats en la vida real.
La novel·la ens submergeix en una trama de ritme frenètic on els crims tenen l'atractiu de recórrer diferents mitologies. La inspectora Gina Oliveres i el seu equip s'enfronten a un repte on mai tens clar fins a quin punt el professor hi està implicat, i perquè amaga tot el que amaga a la policia. Els diferents personatges es mouen en una zona grisa de moralitat que desafia els nostres prejudicis i simpaties. Alerta spoiler: zona grisa fins al punt d'empatitzar amb culpables i odiar víctimes.
Des de les primeres pàgines, la novel·la atrapa. La Gemma Romeu barreja elements de diversos mites amb els elements habituals de la novel·la negraoferint una lectura absorbent.
Displaying 1 - 14 of 14 reviews