What do you think?
Rate this book
Cremo!
CREMO! La nova revolució de Maria Nicolau. Columna publica Cremo!, el nou llibre de Maria Nicolau. Reflexionsgastronòmiques de la cuinera més revolucionària dels últims anys.
El fenomen que ha revolucionat la gastronomia.
«Cremo!» és el crit d'alerta que s'etziba a les cuines professionals quan es carrega una olla que pesa o una paella amb oli roent quan passem pel costat d'un company. El llibre que teniu a les mans, Cremo!, és la història d'una noia normal i corrent que un bon dia decideix deixar-ho tot per aprendre un ofici del qual no sap res i llançar-se de cap a una aventura per escoles d'hostaleria peculiars, restaurants insòlits, hotels i pastisseries de tota mena i condició, mentre el país és sacsejat per la revolta gastronòmica del segle.
Un assaig i un receptari que van molt més enllà, on es barregen, com qui fa una beixamel, passió, empenta, memòries, personatges estrambòtics i reflexions que ens faran vibrar en cada pàgina amb la cuina al ritme revolucionari de la Maria Nicolau.
El fenomen que ha revolucionat la gastronomia.
«Cremo!» és el crit d'alerta que s'etziba a les cuines professionals quan es carrega una olla que pesa o una paella amb oli roent quan passem pel costat d'un company. El llibre que teniu a les mans, Cremo!, és la història d'una noia normal i corrent que un bon dia decideix deixar-ho tot per aprendre un ofici del qual no sap res i llançar-se de cap a una aventura per escoles d'hostaleria peculiars, restaurants insòlits, hotels i pastisseries de tota mena i condició, mentre el país és sacsejat per la revolta gastronòmica del segle.
Un assaig i un receptari que van molt més enllà, on es barregen, com qui fa una beixamel, passió, empenta, memòries, personatges estrambòtics i reflexions que ens faran vibrar en cada pàgina amb la cuina al ritme revolucionari de la Maria Nicolau.
272 pages, Hardcover
Published April 3, 2024
17 people are currently reading
134 people want to read
About the author
Maria Nicolau i Rocabayera
4 books14 followersMaria Nicolau és cuinera d’ofici i per vocació. Ha treballat més de vint anys en una pila de restaurants de Catalunya, Espanya i França, i ara viu, cuina i escriu en un poble de tres-cents habitants en plena natura a Osona. Ha escrit Cuina! O barbàrie (2022). És col·laboradora habitual d’El matí de Catalunya Ràdio, del Tot es mou a TV3 i del diari El País. Ha estrenat Cuina salvatge a la plataforma de continguts digitals 3Cat i sempre la podreu trobar fent soroll a les xarxes socials.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 25 of 25 reviews
January 22, 2025
Interesante forma de hacer una autobiografía. Además intercala sus experiencias con recetas fenomenales. También expone la precarización del sector hostelero, que no es una novedad, pero que no hubiera imaginado que se diera hasta en los más prestigiosos restaurantes.
May 4, 2024
La vida de una cocinera que podría ser la de cualquier otra profesional en España que pierde la fe y la pasión por ejercer su profesión. La precariedad no solo se refleja en el sueldo, también en cómo te “usa” el sistema.
May 13, 2024
Buff m'he emocionat i tot amb el final, com m'agrada la Maria Nicolau!
July 19, 2024
La Maria Nicolau em va enlluernar amb el seu primer llibre, Cuina o barbàrie, però amb aquest m'ha enamorat. No es pot expressar millor l'amor a la terra, la seva gent, a la història, a la llengua, tot això destil·lat en l'amor i el coneixement de la cuina. Tot això des d'una dona amb una gran determinació, valenta com poques, amb idees clares, força i voluntat. Aquest llibre és una descàrrega emocional "Cremo!", un llibre denúncia de l'explotació laboral i de la mesquinesa, però també de la lloança de la bondat, de l'entrega, de la feina ben feta i de la fortalesa dels vincles humans. Un llibre emocionant i tan ben escrit que sovint torno enrere per assaborir el paràgraf que he acabat de llegir. Ah! i també és divertit! Més d'una vegada he esclafit a riure.
Bé, també he tret alguna recepta facileta però el briox segur que no el faré a casa.
La Maria Nicolau diu que els primers restaurants van néixer a França "després que la revolució els guillotinés els amos" [als cuiners]. Tothom s'hi va enlluernar i París va esdevenir el centre de la distinció i la diferenciació perquè "la meitat de la gràcia de ser ric és que quedi ben clar als ulls de tothom que no ets pobre". Sense treure importància a aquest fet, Nicolau diu que el restaurant modern ja ve d'abans: "Bull d'una cuina autòctona, nascuda sota terra, del camp alineada amb la cultura popular, la llengua i les classes socials baixes, obrers i menestrals, que hi van fer el got i el pa i trago al descans de la fàbrica, que s'hi entaulen a tancar tractes comercials i polítics, a fer tertúlia i a conspirar, que vibra en sintonia amb les cuines i els paladars domèstics, i s'estén al ritme que ho fan el creixement demogràfic i la xarxa viària d'herència romana, brotant en forma de fondes i tavernes als encreuaments de camins i a les places dels mercats, no només sense perdre les arrels, sinó, precisament, alimentant-se'n" (pàg. 68).
L'autora reconeix la revolució de l'alta gastronomia perquè diu que en aquest fenomen hi ha concentrat una quantitat ingent de talent genuí, però després lamenta que aquest món ha tingut una deriva lamentable: "De mica en mica es van anar confonent termes i es va acabar tractant de cultura de l'esforç el que era violència de classe i apologia de la drogoaddicció. D'aquells fangs en van sortir bandades de xefs i de directors de restaurants de segona, apuntalats per agències de comunicació de primera (...) tractant els recursos humans exactament com això, recursos; posant-los a treballar de forma extractiva i intensiva no per cap causa justa ni elevada ni noble, sinó per fer diners; allò que avui no volem que els passi als porcs o als xais a les granges" (pàg. 155).
L'amor per la terra no es pot explicar millor: "Vaig voltar tot Catalunya, i la vaig redescobrir capaç d'oferir vacances perpètues: plena de racons preciosos, de festes populars, d'aplecs de danses, de mercats i de foguerons, i vaig adonar-me no només que aquesta havia sigut la gastronomia de gala de la meva infància, la de les arrossades populars els diumenges, els aplecs de sardanes, les sardinades i les calçotades, sinó que era allà, lluny dels centres de les ciutats i dels focus mediàtics, als barris, a les festes de províncies, arran de terra, on el receptari tradicional i popular encara era plenament viu i tenia múscul. Sempre a l'aire lliure, sempre en comunitat, sempre amb música i dansa. I sempre al voltant d'un foc" (pàg. 168).
Bé, també he tret alguna recepta facileta però el briox segur que no el faré a casa.
La Maria Nicolau diu que els primers restaurants van néixer a França "després que la revolució els guillotinés els amos" [als cuiners]. Tothom s'hi va enlluernar i París va esdevenir el centre de la distinció i la diferenciació perquè "la meitat de la gràcia de ser ric és que quedi ben clar als ulls de tothom que no ets pobre". Sense treure importància a aquest fet, Nicolau diu que el restaurant modern ja ve d'abans: "Bull d'una cuina autòctona, nascuda sota terra, del camp alineada amb la cultura popular, la llengua i les classes socials baixes, obrers i menestrals, que hi van fer el got i el pa i trago al descans de la fàbrica, que s'hi entaulen a tancar tractes comercials i polítics, a fer tertúlia i a conspirar, que vibra en sintonia amb les cuines i els paladars domèstics, i s'estén al ritme que ho fan el creixement demogràfic i la xarxa viària d'herència romana, brotant en forma de fondes i tavernes als encreuaments de camins i a les places dels mercats, no només sense perdre les arrels, sinó, precisament, alimentant-se'n" (pàg. 68).
L'autora reconeix la revolució de l'alta gastronomia perquè diu que en aquest fenomen hi ha concentrat una quantitat ingent de talent genuí, però després lamenta que aquest món ha tingut una deriva lamentable: "De mica en mica es van anar confonent termes i es va acabar tractant de cultura de l'esforç el que era violència de classe i apologia de la drogoaddicció. D'aquells fangs en van sortir bandades de xefs i de directors de restaurants de segona, apuntalats per agències de comunicació de primera (...) tractant els recursos humans exactament com això, recursos; posant-los a treballar de forma extractiva i intensiva no per cap causa justa ni elevada ni noble, sinó per fer diners; allò que avui no volem que els passi als porcs o als xais a les granges" (pàg. 155).
L'amor per la terra no es pot explicar millor: "Vaig voltar tot Catalunya, i la vaig redescobrir capaç d'oferir vacances perpètues: plena de racons preciosos, de festes populars, d'aplecs de danses, de mercats i de foguerons, i vaig adonar-me no només que aquesta havia sigut la gastronomia de gala de la meva infància, la de les arrossades populars els diumenges, els aplecs de sardanes, les sardinades i les calçotades, sinó que era allà, lluny dels centres de les ciutats i dels focus mediàtics, als barris, a les festes de províncies, arran de terra, on el receptari tradicional i popular encara era plenament viu i tenia múscul. Sempre a l'aire lliure, sempre en comunitat, sempre amb música i dansa. I sempre al voltant d'un foc" (pàg. 168).
July 7, 2024
Una meravella inclassificable, a mig camí entre les memòries, el receptari i la crònica descarnada del ritme, l'explotació i l'ambient a les cuines del país els darrers 20 anys. Maria Nicolau té moltes coses a dir i les diu molt bé.
June 4, 2024
En aquest llibre Maria Nicolau va contant la seva vida com a cuinera i cada capítol té una recepta relacionada amb el que t'ha explicat. Té una manera d'escriure molt irònica i divertida, especialment quan conta les seves desgràcies. A mi m'ha agradat més la primera meitat del llibre. De fet al principi pensava posar-li un 5, però finalment em quedo amb un 4,5. M'han agradat molt les metàfores o comparacions:
"M'hi vaig tirar de cara i la feina em va passar per sobre com un ramat de xais." (P. 73)
"... i em vaig posar altra vegada a buscar feina de pastissera, aquest cop per ordinador, amb el ganivet entre les dents i disposada a plantar cara al que fos que toqués,..." (P. 119)
"Fent voltar la rodeta del ratolí, veia passar centenars d'ofertes laborals amunt i avall." (P. 208)
I així tot el temps.
Aquest llibre és com 3 en un: t'ho passes bé així com conta la seva història, et repeteix una vegada i una altra la seva tesi culinària (que es decanta cap a la cuina tradicional i lluny de les modes) i de regal tens un bon grapat de receptes. No té desperdici!
"M'hi vaig tirar de cara i la feina em va passar per sobre com un ramat de xais." (P. 73)
"... i em vaig posar altra vegada a buscar feina de pastissera, aquest cop per ordinador, amb el ganivet entre les dents i disposada a plantar cara al que fos que toqués,..." (P. 119)
"Fent voltar la rodeta del ratolí, veia passar centenars d'ofertes laborals amunt i avall." (P. 208)
I així tot el temps.
Aquest llibre és com 3 en un: t'ho passes bé així com conta la seva història, et repeteix una vegada i una altra la seva tesi culinària (que es decanta cap a la cuina tradicional i lluny de les modes) i de regal tens un bon grapat de receptes. No té desperdici!
August 19, 2024
La Maria Nicolau escriu d'una forma que sembla facilíssim fer-ho. Una bona recopilació de vides viscudes en una vida amb un estil que et fa treure un somriure. I una part, la del Ferrer del Tall, que no per coneguda deixa d'emocionar. Ja he finiquitat els llibres de Sant Jordi, anirem a buscar el Cuina o barbàrie, a veure què tal...
August 22, 2024
Drames, cuina catalana i bona escriptura. Què més necessito?
December 1, 2024
M'ha encantat. A diferència del primer, on la Maria em va sembla més enfadada i càustica (de fet, el títol del llibre ho anticipa), aquí, molt més serena, explica tota la trajectòria professional i vital, i es fa molt difícil no empatitzar en la seva manera de veure el món. M'ha atrapat des del principi i les receptes que s'entrellacen el llibre, encaixen molt bé. La Maria és una granda.
August 18, 2024
La visió de la cuina d'aquesta dona és tan impecable com el seu do per la paraula
September 27, 2025
«A banda dels aplecs, hi havia festes majors. trobades geganteres, pelegrinatges i celebracions en honor als patrons i a les imatges en capelletes que guardaven els cims i turons propers als pobles. Tot això són coses que quan les veiem a les pel·lícules d'animació de l'Studio Ghibli ens semblen fascinants i valuoses, però que quan imaginem que poguessin (o puguin!) passar a casa nostra ens fan sentir vergonya; les veiem disfressades i rònegues, per alguna estranya raó que se m'escapa.»
Cap dels dos llibres de la Maria Nicolau m'ha decebut. És un gust poder llegir gent que valora de debò la cultura catalana i que prioritza la cuina de tota la vida per davant de tendències i plats sense personalitat.
Llibres així són els que haurien de ser referents en un país que cada cop perd personalitat més fàcilment i cau en la cultura de Vivaris i de 365s.
Cap dels dos llibres de la Maria Nicolau m'ha decebut. És un gust poder llegir gent que valora de debò la cultura catalana i que prioritza la cuina de tota la vida per davant de tendències i plats sense personalitat.
Llibres així són els que haurien de ser referents en un país que cada cop perd personalitat més fàcilment i cau en la cultura de Vivaris i de 365s.
March 20, 2025
Pocas recetas pero buenas, muy buen libro, esta mujer se expresa de criadillas, filosofía de vida contemporánea, una lucha por la excelencia en un país que no es para jóvenes en el que la explotación aniquila el talento. Realidad frente a ingredientes como el puturru de foie. Gracias por existir María.
May 14, 2024
Fantàstic. La Maria Nicolau escriu molt bé, i en aquest cas fa d'un llibre biogràfic un viatge entendridor i a voltes dur per la seva vida professional i persona. Amb una escriptura directa i sense eufemismes, t'enganxa i et sedueix.
February 14, 2025
Crec que m'ha agradat més que Cuina o Barbàrie, que ja és dir. És un autèntic plaer llegir aquest llibre, per la forma i el fons, i per com de necessària és avui aquesta mirada aterrada i intel·ligent. No us deixeu atrapar per les etiquetes... la millor cultura és la inclassificable.
July 7, 2024
Cuina, sí. I la història personal de la cuinera Maria Nicolau. Les entranyes i la història del món i infern de les cuines del nostre país. Ben escrit i amè. Llegiu-lo, us agradi o no la cuina.
July 30, 2024
Narració d'una vida intensa! He gaudit molt al poder escoltar-la en audiollibre per l'autora.
September 22, 2024
M'agrada molt la gent que escriu com parla. Té un ritme extraordinari i tot el que explica sembla tret d'una pel·lícula! Molt bé! 👏👏
January 18, 2025
M'ha tornat les ganes de cuinar i de treure la pols a totes les receptes de la meva mare.
February 11, 2025
Divertit
April 22, 2025
Està molt bé! Entres a fons a la biografia i flueix molt. A diferència de l'anterior llibre, per això, quan hi ha una recepta el que et demana el cos és saltar-te-la per seguir la història.
May 15, 2025
L'autora narra la història dels seus inicis, maridant-la amb alguns trucs culinaris i receptes imprescindibles.
July 2, 2025
Lectura molt entretinguda de la vida de la cuinera, juntament amb algunes receptes a seguir.
October 16, 2025
Ben escrit i lleuger. A estones es flipa massa. El format mixt narració-recepta és interessant.
August 8, 2024
Un llibre que va de menys a més. Interessant tot el que explica
August 5, 2024
Las vivencias de la chef Maria Nicolau son esclarecedoras. Demuestra los sinsabores, las dudas, las cesiones, los malos momentos, pero también la pasión y los riesgos que la profesión de cocinero conlleva. Su primer libro fue una revolución -no lo he leído- pero éste es cercano y muy honesto.
Tiene recetas distribuidas en los capítulos, no son muchas, pero son muy apetecibles.
"En las fotografías de esos restaurantes no solo cuesta encontrar a mujeres, sino también a nadie que pase de los treinta años"
"Dedicarse a la cocina tradicional era perder el tren"
Tiene recetas distribuidas en los capítulos, no son muchas, pero son muy apetecibles.
"En las fotografías de esos restaurantes no solo cuesta encontrar a mujeres, sino también a nadie que pase de los treinta años"
"Dedicarse a la cocina tradicional era perder el tren"
Displaying 1 - 25 of 25 reviews