No mentiràs: Deu Manaments

Deu Manaments #8

by Carla Vall i Duran

Ometre la veritat pot ser una manera de mentir. Partint d’aquesta premissa, i ajudant-se de la seva experiència com a advocada en violències masclistes, Carla Vall ens ofereix una mirada nova al manament No mentiràs. La jurista ho té clar: la violència contra les dones s’aguanta sobre el seu silenci, un silenci al qual són obligades per mantenir la pau de la comunitat. ¿A través de quins mecanismes s’ha pogut imposar, al llarg de la història, aquest silenci? Des de l’agressió sexual que va patir la pintora barroca Artemisia Gentileschi fins al cas de la violació grupal de Pamplona, Vall aborda la mentida dels relats patriarcals dominants, els abusos que tothom prefereix no mirar i l’impacte públic però també íntim que pot tenir donar veu a les víctimes. La sèrie Deu Manaments vol repensar els grans temes de la contemporaneïtat seguint el fil conductor del Decàleg. Amb una mirada fonda i actual, responent a problemàtiques d’avui, lluny de qualsevol confessionalisme

88 pages, Paperback

Published February 1, 2024

About the author

Carla Vall i Duran (Vilanova i la Geltrú, 4 d'abril de 1989) és una advocada penalista i criminòloga catalana experta en drets humans i en l'abordatge i prevenció de violències masclistes.

Reviews

[Panotxa · Rating 5 out of 5]

Últimament estic sent generosa amb les estrelles, però bé, m'ha agradat. Trobo que el tractat és correctíssim. Personalment -molt personalment- m'agradaria trobar qüestions més difícils de resoldre, casos que ens plantegin la nostra pròpia ètica. En tinc uns quants. Quan es tracta de gent que coneixes, el relat es complica que flipes. I això molaria molt parlar-ne un dia.

[L M. · Rating 4 out of 5]

Suposo que el fet que no hi hagi pràcticament una pàgina sense subratllar, és una ressenya en si mateixa.

«Aquest reducte decrèpit pensa que després d'agredir un menor o una dona els guardaran el secret. El secret us el dic jo: ja no passa. [...]

Mentre ells pensen que ser qui són els protegirà de ser jutjats, les víctimes han descobert que la sororitat existeix i que, per més calúmnies i coaccions que pateixin, les seves semblants continuaran fent-los costat»

[egunsentia]

només veritats. cito la darrera frase del llibre: «tant quan la vida està en pausa i la violència no està en curs com quan s'han de prendre decisions perquè la vida està en marxa, cal la veritat: per cobrir l'agressor amb la mateixa mantellina de vergonya que fins ara duia la víctima en silenci.»

[Joan · Rating 4 out of 5]

Veritats com cops de puny: les violències pel seu nom, qui són les víctimes, qui són els botxins i que sovint, qui reclama presumpció d'innocència desitja presumpció d'impunitat. Ni zones grises ni mons utòpics; exemples clars i solucions pragmàtiques. No us generarà cap conflicte ètic (espero), però llegir-lo us empoderarà.

[Murmur · Rating 3 out of 5]

"La majoria de les mentides es fonamenten en les veritats no dites. Les veritats que no es poden dir perquè ofenen, les veritats que generen terratrèmols al voltant o les veritats que no cal dir perquè ja estan establertes com una norma en la qual tothom sap quin paper li toca."

[Marina A · Rating 5 out of 5]

"Feminisme és que una dona digui la veritat sobre la seva vida". Virgina Woolf