Dos pallassos vells amb poca gràcia i dos fills perduts en si mateixos, la transgressió de l'art i l'èxit. Es tracta d'una família de joglars, embrancada en la creació d'un nou espectacle, que s'entenen més posant-se màscares que mirant-se als ulls. Serà l'últim espectacle? 'Travy' és un homenatge a la família Pla-Solina alhora que un (des)encontre entre dos corrents teatrals: el clown i el teatre folklòric, d'una banda, així com les formes postdramàtiques i teatrals, de l'altra.
Llibre brutal, obra brutal. Tot un descobriment, el d’aquesta familia. I tot un plaer i un honor haver pogut presenciar en directe (i diferit) aquesta… obra? Espectacle? O potser, senzillament, aquest acte de sincericidi honest i espatarrant.
Una obra fantàstica i un text que és un homenatge al teatre i als actors de carrer. El millor resum de l’obra són els agraïments que escriu Oriol Pla al final del llibre: “Aquest ‘tingladu’ neix de les ganes de poder-nos posar en escena. Poder convidar gent a la nostra taula de tabac, cafè i porros. Plena d’idees boges, caòtiques, bellíssimes. Plena d’anècdotes, lliçons de vida i molt, molt d’humor. Però no és possible. Aquella taula és només per a nosaltres. Així que millor que vingui la família Travy i així puguem estar junts en escena una vegada més. Gràcies per fer de la família una barca i del riure una brúixola”.
Simplement espectacular. Un text tan ben escrit que rius mentre el llegeixes. Jocs de paraules originals però a la vegada típics del clown que fan que sigui una lectura lleugera, però que a la vegada ensenya mil coses sobre la vida, la família i les formes tradicionals i modernes del teatre. Un text que dona ganes de fer teatre. Un gust!