La mort va abandonar l’illa de Deimos poc abans que la Laia nasqués. Des de llavors els seus habitants viuen immersos en una quotidianitat perpètua, amb la resignació de qui sap que mai trobarà el repòs etern. La Laia, que de petita també va ser abandonada per la seva mare, té tretze anys i moltes preguntes. Vol saber per què la Paula la va deixar sola amb el pare, i com és possible desaparèixer d’un lloc d’on no es pot marxar ni s’hi pot morir. Deimos és la història d’aquesta recerca, un viatge cap al desconegut.
Molt molt molt molt bonic. Un conte / llegenda / drama / tragèdia escrit amb molta sensibilitat i poètica. Es preciós com les imatges i els sentiments es barregen en les descripcions de l'autora, i com la tristor es pot expressar amb tanta bellesa.
Una narració intimista i molt poètica, que es mou en el terreny del mite i la fantasia. Un text que, per bé que Pietrelli és una magnífica escriptora, se m'ha fet una mica feixuc per aquesta quantitat de prosa poètica d'inici a fi, però que agradarà molt a qui connecti amb aquest tipus de relats. M'ha encantat l'atmosfera de l'illa que construeix Pietrelli.
Era un repte i una mica un objectiu, sortir de la zona de confort i intentar empapar-me una mica de mites i llegendes que tant m'agraden, però que se'm fan una mica feixugues. Escriu una prosa tan poètica que a vegades descol·loca i l'has de llegir dos cops, però m'agrada, m'ha atrapat, cap al principi se m'ha fet més feixuc, però a partir de la segona part ha sigut lectura de tarda.
«Vam començar a sentir veus, però aquesta vegada pujaven del fons de la terra, venien de baix, de sota els nostres peus, i no eren cants, sinó contes, lents i precisos, com una rondalla que avança a força de repeticions i de frases curtes i mesurades. »
Quin llibre tan diferent a tot el que he llegit fins ara. Narrativa poètica, com l’autora es recrea en cada detall, com parla amb paraules que no es poden agafar. He hagut de parar moltes vegades per processar el que estava llegint, quanta bellesa, que brillant és l’autora en posar paraules a sentiments que se’ns escapen de les mans. Si t’agrada la mitologia, aquest llibre t’encantarà.
Llibre poètic, poesia novel·lada. Es un llibre trist o mancat d’alegries que no te perquè se dolent, simplement la història va així, no pens que sigui una lectura fàcil (tampoc es difícil) es exigent, si t’agrada bé i sinó cerca una cosa diferent. Per pensar una estona a vegades que no t’ho donin tot mastegat te la seva recompensa. Ara et toca triar a tu, vols anar s Deimos?
Ressenya de DEIMOS de @LuPietrelli publicada a @LesMalesHerbes "‘Deimos’ és una novel·la curta que es presenta com una obra de fantasia, però també com una al·legoria sobre el nostre món, un mite fundacional. Un petit bombó ple de sentits". https://sonograma.org/quadern-de-llib...
Deimos és un conte situat a un paisatge oníric, ple de personatges casi mítics. Lucia Pietrelli escriu la història amb una lírica preciosa, tendra. La lectura esdevé una maravella; l’escriptora fa gaudir de la dolçor amb la que descriu cada moment i cada persona.
M'encanta com de ben escrita és aquesta novel·la. Traspua melangia i un estat permanent de confusió i de no saber que enganxa. Al final m'ha deixat amb un sentiment molt pesarós.