El martell

by Jordi Sarsanedas

Caius Deva ha sigut trobat mort a casa seva. El primer sospitós de l’assassinat, i el narrador d’aquesta història, és el seu nebot, que decideix seguir una vida exemplar per treure’s de sobre totes les sospites. Fins que un dia coneix a la Sabina, una fugitiva que no li explica de què s’amaga, i que trasbalsarà tot el seu món. Publicada originalment l’any 1954, El Martell és una de les fites de la novel·lística catalana del segle passat. Deutora de l’existencialisme de Camus i de les incipients formes de la Nouveau Roman, Sarsanedas ens hi transmet l’angoixa de viure en una societat acomodada on sobrevola l’amenaça d’un conflicte imminent. Un conflicte, que d’alguna manera, és el reflex d'allò que viuen els seus protagonistes. Aquesta és una novel·la sobre la sospita, la culpa i la por, però també és una de les històries d’amor més commovedores que podem trobar en la literatura catalana, sigui quina sigui l’època.

335 pages, Paperback

First published January 1, 1956

About the author

Jordi Sarsanedas i Vives (Barcelona, 1924-2006) poeta, narrador i traductor. Llicenciat en Lletres a la Universitat de Tolosa (Llenguadoc), exerceix de professor de llengua i de literatura francesa a Barcelona.

Ha anat bastint la seva obra literària entre el somni i l'al·legoria, sempre oberta als corrents que expliciten la crisi de valors socials i morals de la societat contemporània, però allunyada des d'un principi del realisme social. Comença publicant poesia, A trenc de sorra (1948), amb una llarga trajectòria que el porta a una primera aproximació a l'obra completa el 1989 dins el volum Fins a un cert punt (Poesia 1945-1989), publicat per Edicions 62. Però l'èxit més remarcable d'aquells primers anys, quan s'erigeix en la primera revelació de la contística de la postguerra, és el recull de narracions Mites (1954), un llibre que Joaquim Molas va veure com "una dramàtica reflexió sobre la condició humana". Més tard publica la novel·la El martell (1956). Totes dues són obres de referència dins la represa literària catalana després de la guerra civil. Durant els últims anys intensifica el seu ritme d'escriptura, la qual cosa fa que publiqui amb més assiduïtat. S'han de destacar els llibres de poesia L'enlluernament, al cap del carrer (2001) i Com una tornada, sí (2003). El 1994 veu la llum el gruix de la seva narrativa breu a Contes (1947-1969). També ha dirigit teatre i és autor de diversos treballs crítics, proses i articles. A més a més de tenir càrrecs de responsabilitat en diverses institucions i entitats culturals. Entre els premis que ha guanyat, cal destacar el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes atorgat l'any 1994.

Photo credit © Arxiu C. Barceló

Reviews

[Marc · Rating 4 out of 5]

Jo, que ho desconec gairebé tot de la literatura catalana, he trobat moderníssima la novel·la i, alhora, d'una civilitat pròpia de com explicava i es relacionava amb el món el meu avi.

Precisament se m'acut que potser els somnis/diàlegs interiors/torrent-de-consciència amb pretensions avantguardistes o potser surrealistes, és el que de la novel·la, pitjor ha envellit.

Tanmateix, m'ha fet pensar en el "Dia tranquil" d'en Queneau, i en el "Doctor Glass" de Söderberg, i no se m'acut elogi més gran.

[Elena Riera Salazar · Rating 4 out of 5]

Publicada l’any 1954, és la segona novel·la de Jordi Sarsanedas. Resulta molt actual pel fet de situar-se en un lloc i un temps indeterminat cosa que ens fa pensar en novel·les “postmodernes” molt posteriors (les de Pol Guasch, o Mònica Batet, per exemple). Sarsanedas també juga amb diversos gèneres i registres. A l’inici, amb l’assassinat de l’oncle del protagonista sembla que pot ser una novel·la policíaca, però aviat deixa de ser-ho amb l’inici de la trama romàntica i política i la introducció de símbols com el martell o el colom.

[Carlos García Cádiz · Rating 3 out of 5]

La idea central queda a mig camí entre la novel·la detectivesca i el retrat dels inicis d'una guerra a la rereguarda. Aquest fet semblaria que hauria de donar agilitat a la trama, però sovint s'encalla una mica en reflexions pròpies del narrador que poden trencar el ritme de la història.