RELATS REALS ESCRITS PER IMMA PUIGCORBÉ, QUE TRASPUEN REALITAT, AMOR, TENDRESA I TAMBÉ DOLOR. Néixer entre bèsties potser va ser el factor determinant per esdevenir pagesa i veterinària rural alhora. Les vaques, la seva passió, l'han portat a descobrir indrets, persones i maneres de viure molt diferents. Tot comença amb una trucada de telèfon: un part que no va bé, una vaca que no es pot aixecar o un vedell amb la cama trencada. Cada història, en si mateixa, és un viatge per un món rural que molts ja no tenen a l'abast. Sentiments, passions, bellesa i també el dolor com a part intrínseca de la vida són explicats des d'una mirada realista i natural. «NO HI HA NINGÚ MÉS AFORTUNAT QUE AQUELL QUE TROBA, ALGUN DIA, EL SEU PROPÒSIT EN AQUESTA VIDA. I JO, ÉSSER ESTRANY, COR DE PAGESA I CAP DE VETERINÀRIA, PENSO, GAIREBÉ SENSE DUBTAR-HO, QUE L'HE TROBAT.»
Imma Puigcorbé Sabata va néixer el 1988 a les Llosses (el Ripollès). És graduada en Ciència i Salut Animal per la Universitat de Lleida i en Veterinària per la Universitat Autònoma de Barcelona. Filla de pagesos, pagesa i veterinària rural, actualment viu a Begudà (la Garrotxa), on juntament amb la seva parella fan de pagesos a la masia de la Canova del Puig, i també exerceix de veterinària rural a la zona. La seva passió per les vaques i la vida a pagès és ben coneguda a les xarxes socials, on mostra el seu dia a dia i defensa fermament un model de pagesia familiar arrelada al territori.
M’ha arribat molt al cor, treballo en el mateix séctor i el meu somni hagues se’t ser veterinaria. Tantes situacions m’han remogut el cor. Admiro tant a persones com la Inma que la seva pluma fa que t’endinssis plenament en cada moment. El sector ramader es el més important Gràcies Inma per aquesta joia
Aquesta lectura és una defensa de la pagesia, és el reflex d'una feina dura i sacrificada, és sentir que el temps passa a un altre ritme i és com un dietari d'una veterinària rural que mostra una passió incommesurable. La part de la veterinària no m'ha entusiasmat perquè és un tema que no m'ha cridat mai l'atenció. Ara bé, és un llibre que es nota que està escrit amb el cor a la mà. Fa falta que tothom llegeixi, escolti o segueixi persones com l'autora, Puigcorbé, a Catalunya!
Aquest fragment trobo que pot ser un bon resum d'aquest llibre: "Cada vegada que una jove vol ser pagesa, però no pot aconseguir-ho i va cap a una altra feina, és una pèrdua immensa. No tothom està disposat a passar la vida cuidant un ramat. Només qui estima aquesta feina sap que hi hauran dies de setze hores de treball i dies que hauràs de renunciar a àpats i a celebracions, dies en què et trobaràs malament i elles t'esperaran per menjar i perquè les munyis... I és que gran part d'aquesta feina se sosté per l'amor i la bona voluntat que ens empenyen a seguir dia rere dia. Però és clar que no es pot viure només d'amor i bona voluntat... Els ramaders i ramaderes s'han de guanyar la vida, perquè l'amor i la bona voluntat no paga factures en aquest món global. Però cuidar animals sense passió és com qui llegeix i no comprèn el que llegeix, és com qui treballa comptant els dies que li falten per fer vacances, és com qui menja amb el nas tapat i no nota el gust..."
Llibre molt curt i fàcil, entretingut i emotiu. Transmet la passió per la terra, la pagesia i la seva feina. Interessant per aprendre goses si en saps una mica del tema però no ets veterinari.
Realment l’he disfrutar moltíssim! He après molt, he fet anotacions, he patit un certs moments… Realment és admirable tot el que està explicat. L’enhorabona!
Descobrir la veterinària rural de la mà de Vaques resulta divertit i apassionant. Vaig comprar el llibre sense saber exactament què esperar-ne i llegir les historietes de la Imma entre granges va ser una interessantíssima i tendra aventura.