Júlia Reig y Andreu Balart, unidos desde antes de nacer por la intensa amistad entre sus madres, llevan más de tres décadas celebrando juntos la noche de San Juan. A pesar de algunos desencuentros, sus vidas, avanzando siempre en paralelo, han conocido el amor y el desamor, la alegría y la decepción. Pero nunca han fallado a la cita de San Juan.
El verano que empieza es una emotiva y luminosa novela que aborda el delicado equilibrio entre la felicidad y el desconsuelo. Una historia hermosa, mediterránea y reconfortante que nos adentra en las almas de unos personajes inolvidables marcados para siempre por un destino caprichoso.
Magnífica novel·la, d'una gran sensibilitat, que narra la história de la amistad de dues families durant 50 anys. Està molt ben escrita, amb un llenguatge cuidat i amb un bon ritme. Els personatges estan ben treballats. Resumint, és un llibre tendre que t'enganxa des de la primera pàgina
He adorat cada pàgina d’aquest llibre i les he plorat gairebé totes. Quasi es podia sentir l’olor de les magnòlies, escoltar el riure de les families i la tristor compartida dels protagonistes. Cadascú a la seva manera, però sempre endavant. Un altre regal de la Sílvia Soler.
Massa "per dones", una mica estereotipades, una mica culebrot o peli de diumenge tarda. De lectura fàcil, això sí. AMb algunes imatges descriptives boniques. Justeta.
És un llibre molt ben escrit, una gran història sobre els recorreguts personals de dos amics (Júlia i Andreu) que pateixen circumstàncies similars però ho enfronten de manera diferent. Per donar-li 4 estrelles em sobrarien les últimes pàgines: el final, massa obvi, converteix tot el llibre en una telenovel•la i li dóna un matís sentimentaloide que no té durant la resta de la història. Simplement, li treu mèrits.
M'ha encantat! Quasi massa drama (inclús per mi) però amb tanta tendresa en el relat que tenia ganes de conèixer el següent aprenentatge que la vida els esperava...
Brindar per l'estiu que comença! envoltada de mantes i a punt de brindar per l'hivern que comença ha estat una sensació curiosa però també agradable
Gràcies per aquest final Sílvia, ja no podia més!!!
És un llibre d'aquests que t'acabes llegint per com escriu l'autora i no tant pel què hi diu. La vida dels personatges principals va passant a gran velocitat, però està narrat amb una delicadesa que m'ha fet sentir molt propera a la història. El pas generacional m'ha recordat una mica a Rodoreda. Tal i com he llegit a alguns comentaris, és molt evident què passarà en alguns moments, però no és una cosa que m'hagi molestat gens ja que, per mi, es tractava de gaudir de la lectura com un passeig molt ben descrit, encara que conegut, i no tant pel fet de ser innovador o sorprenent. Crec que l'autora ha sabut triar molt bé les escenea de cada moment de la vida dels personatges per entendre-la en globalitat i poder connectar els diferents escenaris. Una recomanació (i regal) d'un molt bon amic que ha encertat de ple i que m'ha fet gaudir molt.💙
Un llibre tendre, sensible, amable. La història enganxa des de la primera pàgina i fa que no puguis deixar de llegir. He plorat i he somrigut, però sobretot, he viscut la vida dels seus personatges.
Adorem un llibre que et transporta a un poblet de la costa brava i et fa sentir l’olor de les magnòlies. Previsible? Sí, però ha sigut un bon viatge :)
Takie bardziej 3,75/5. Tydzień hiszpański z Natalią - kursywa i obyczajówki w styczniu z Karoliną bookyinstyle Gdyby nie te akcje nie trafiłabym na tę książkę. Dzięki dziewczyny
To nie jest wybitna literatura ale napisana sprawnie, czyta się szybko, płynie się przez to. Zaskakujące że na 260 stronach autorka wydarzenia na przestrzeni dziesiątek lat. Siłą rzeczy narzuca się że to po łebkach ale wypada finalnie to naprawdę ok, zaskakująco dobrze. Choć nie jestem fanką wszystkich rozwiązań fabularnych to je akceptuję. To był dobry czas z tą książką
Dużo trudnych tematów, jedna z bohaterek jest psychologiem więc są wątki z tą profesją związane, wątek depresji, straty bliskich, żałoby, zdrady małżeńskiej, trudnych relacji w rodzinie Naprawdę dużo tego i może przytłoczyć jeśli ktoś ma trudny czas ale jednocześnie jest tym jakiś realizm, czas płynie, klatki z obrazami z życia się zmieniają, życie mija - samo życie
Jest tutaj też trochę o Barcelonie, hiszpańskich zwyczajach, dużo jedzenia i takiej południowej radości życia. I w sumie i Skradzione godziny Marii Solar i ta pozycja trochę kojarzą mi się z Genialną przyjaciółką pod względem energii jaka wyłania się z historii
Un llibre molt maco, d'aquells que estova una mica el cor.
En alguns moments m'he perdut en tants personatges, però en general un llibre fàcil de seguir.
Crec que el que m'agrada més dels llibres és que el poble on es desenvolupa la història sigui el protagonista i en parlin tan bé d'ell, suposo que és alguna cosa que tenim en comú els llibres i jo.
Una història preciosa entre dos famílies al llarg de cinquanta anys que enganxa des del primer moment. Molt ben escrita. L' autora utilitza un llenguatge poètic molt bonic per fer descripcions. Un llibre que és un bombó.
Pel titol, pensava q seria una novel·la lleugera ambientada a l'estiu i poca cosa més. M'ha sorprès gratament. És fàcil de llegir, però tracta varis temes que fa rumiar. És una novel·la trista i alegre a la vegada. He plorat vàries vegades sobretot al principi, però acaba prou dolçament.
Una bonita historia mediterránea. Es fácil entrar en ella y si conoces la Costa Brava puedes imaginar la ubicación cercana a cualquiera de sus maravillosos pueblecitos y calas. Historia de dos familias y su evolución a partir de una tragedia totalmente inesperada.
no sé dir ben bé perquè no m’ha agradat gaire…suposo que durant els 50 anys d’història passen moltes coses i van apareixent personatges nous, com es lògic, però no he acabat de connectar-hi. M’hagués agradat més que l’autora hagués aprofundit més en els sentiments de la Júlia i l’Andreu. També m’ha semblat un punt massa tràgica. No obstant, està ben escrita i es ràpida de llegir
Tää oli kyllä ihan hutaisten sutaistu boomer-kirja. Jos aikomuksena on kirjoittaa hyvä, kahden ihmisen kasvutarina lapsista viiskymppisiksi, niin let me tell you, se on mahdotonta tehdä jossain reippaassa 200 sivussa. Mikään juonenkäänne ei tuntunut oikein uskottavalta, ja niitä vaan ripoteltiin matkan varrelle vailla mitään pohjustuksia. Mutta sivuilta löytyi kuitenkin tilaa toistaa useaan otteeseen, miten kirjan päähenkilöt kaikista elämänkäänteistä huolimatta silti olivat samassa tilanteessa kun lapsina? Joo, tajuttiin jo? Mut kerroit niin vitun huonosti ettei oikeen kiinnosta?
Hahmot oli kaiken kaikkiaan tosi yksinkertaisia, jokaisella oli vaan yks funktio tai ominaispiirre jonka varaan se koko hahmo rakentui - kuinka köyhää? Varsinkin kun Júlian ainut pointti oli olla täydellinen, laupias päähenkilö. Ja jos lapsi on oikeesti oudokki vain siksi kun ei ole ulospäinsuuntautunut Naantalin aurinko vaan viihtyy enemmän omissa oloissaan ja tykkää taiteesta niin.... en ees jaksa sanoo mitään.
Una història que passa sola, la saga de dues famílies els Balart i els Reig al voltant de succesives revetlles de Sant Joan quan l'estiu comença. Situacions i personatges molt ben travats. De vegades amb dues línees apareix un nou personatge i sembla tan natural, alguna vegada la situació és una mica rebuscada. M'ha agradat.
Trzeba mieć dar, żeby w 265 stronach zawrzeć tak wyjątkową historię pełną smutku i radości. Silvia Soler czaruje słowem w taki sposób, że wszystko nabiera uroku i ma swój niepowtarzalny klimat. Książka ma niewiele stron, ale bohaterowie są tak barwni i sympatyczni, że bardzo się z nimi zżyłam i cierpiałam, gdy działa się im krzywda. Akcja "Lata, które się zaczyna" ciągnie się przez 50 lat, więc nie ma tu niepotrzebnego rozdrabniania. Wszystko jest ważne i interesujące, bowiem zostały opisane tylko te najważniejsze i najistotniejsze chwile, które mają wpływ na dalsze losy bohaterów. Książka ta jest o życiu, takim jakie jest naprawdę. Momentami pełne bólu i rozczarowań, ale jednak dające mnóstwo satysfakcji i radości z codziennych przyjemności i drobnostek. To piękna i wartościowa historia, która pozwoliła mi spojrzeć na życie z innej perspektywy i docenić to, co daje nam los. Mam nadzieję, że po nią sięgnięcie, ponieważ zasługuje na znacznie więcej uwagi 😊
Aquest llibre és un retrat del que és la vida: una barreja agredolça de moments bons i dolents, de nits d'estiu acollidores a un jardí i de tempestes sobtades al mar. La Sílvia Soler té un talent increïble i imparable; només ella pot crear alhora una història tan bonica però tan dolorosa, tan senzilla i tan profunda, on els vincles, la família, l'estiu i la vida quotidiana prenen de nou el protagonisme.
Una historia sensible y emocional que realmente te hace pensar en los cambios que suceden de un día para otro. Capítulos muy llevadores , descripciones muy ágiles y una lectura recomendable.
m’ha agradat perquè no passava res i de sobte passava de tot. suposo que també m’ha agradat molt perquè m’ha acompanyat durant un cap de setmana a la montanya on sempre ve de gust llegir molt.
Quin llibre més bonic<3 M'ha encantant com es desenvolupa aquesta historia que igualment que sigui molt trista descriu escenes tant tendres que m'ha encantat llegir.Molt mono molt català però català aixi tendre i de records d'estiu ii sisplau m'el vull tornar a llegir una altre vegada :))
Una bonica història amb gust a Costa Brava i família catalana que tot i les tragèdies familiars aconsegueix dibuixar un somriure i fer venir ganes de que arribi Sant Joan.
És un llibre per gaudir en temps d'estiu. Explica una història bonica i veus com evolucionen les generacions de dues famílies del mateix poble, les vides de les quals estan marcades per diverses desgràcies que faran unir-les.
M'ha agradat molt com està pensada la trama. Tots els esdeveniments que ocorren estan ben connectats i les decisions com a conseqüència d'aquests fets són coherents i realistes.
El que no m'ha fet el pes és que tot ocorre molt ràpid. Si s'hagués aprofundit més en els diferents moments de les vides dels personatges sento que podria haver-me agradat més. Tot i així, entenc que amb aquesta llargada de novel·la no doni temps a fer-ho, però era prou curta i podria haver-se estès més. En moments em recordava a Mirall Trencat, on també es veuen diferents generacions, i crec que en aquest llibre sí es profunditzava més.
També m'ha molestat una mica alguns comentaris homòfobs. Per exemple, al principi diuen que si 2 nens són del mateix sexe seran amics, i si són de sexe diferent seran parella; i es descriu com si fos alguna cosa bonica. Doncs a mi em va semblar desagradable. Tampoc hi ha representació i sempre es dóna per suposada la heterosexualitat dels personatges.
Sí que m'ha agradat bastant el final dels fets. Crec que és rodó i tanca/deixa obert el final com hauria de ser. Es pot relacionar amb el destí de tots els fets que passen al llarg del llibre.
"Però n'havia fet cinquanta. I s'havia promès a ella mateixa que ja no faria el que no volia fer ni diria el que no volia dir."
Ves per on, m'han agafat ganes de fer els cinquanta, o millor, m'avanço una mica (no gaire).
En aquesta novel·la seguirem la història de dues famílies, els Reig i els Ballart, al llarg de cinquanta anys, que ja us asseguro jo que us passaran volant. Sílvia Soler té aquesta habilitat a l'hora de crear escenes: des de la primera tens aquella sensació que estàs on vols estar.
Tot comença una tarda a la platja, on dues íntimes amigues embarassades fantasiegen sobre la relació que podrien tenir en el futur els seus fills, la Júlia i l'Andreu. Amb el fil conductor de les nits de San Joan (que la Sílvia Soler descriu d'aquella manera que sembla que tu també estiguis assegut a taula) viurem les seves vides al llarg de cinquanta anys.
Amor “era dels que pensava que compartir les alegries les duplicava i compartir les angoixes les reduïa a la meitat", tragèdies "cadascú viu el dolor com pot, no com vol", desenganys i grans alegries, llum i foscor, vida. I sobretot emoció, molta emoció.
Si vols per aquest estiu una novel·la que t'enganxa des de la primera escena, que a voltes et posa la pell de gallina, a voltes et treu un somriure, no et perdis cap nit de Sant Joan sota la llum dels fanalets.