No robaràs: Deu Manaments

Deu Manaments #7

by David Fernàndez Ramos

L’1 % més ric del món acumula el 63 % de la riquesa mundial produïda des del 2020. És per dades com aquesta que David Fernàndez Ramos considera que vivim en una època de robatori estructural i que el manament «No robaràs » ha de llegir-se des d’una perspectiva nova. ¿Per què ens indignem tant amb el carterista i tan poc amb la banca o les elèctriques i els beneficis astronòmics que obtenen de comerciar amb béns de primera necessitat? ¿Com podem sortir de l’estat catatònic en què ens trobem com a societat? Entre l’activisme i la filosofia franciscana, Fernàndez aborda la crisi de l’habitatge, l’emergència climàtica i el robatori de temps i de salut mental al qual ens sotmeten el capitalisme global i la tecnocràcia.

La sèrie Deu Manaments vol repensar els grans temes de la contemporaneïtat seguint el fil conductor del Decàleg. Amb una mirada fonda i actual, responent a problemàtiques d’avui, lluny de qualsevol confessionalisme.

96 pages, Paperback

Published February 1, 2024

Reviews

[Ganyat · Rating 5 out of 5]

Trobo que en David Fernández s'ha pres molt en serio l'encàrrec, en el sentit que està molt ben relacionat amb el tema religiós sense dependre d'ell. M'han encantat els guinyus i l'humor que hi ha posat, alhora que lo punyent que és el discurs. Lo trist és que tenia la sensació que llegia un assaig de fa deu anys: no és culpa de l'autor, sinó del sistema, que no canvia ni el fem canviar. En resum: que molt bé.

[Marta Cava]

Amb la seva lucidesa i prosa particular, David Fernàndez ens parla dels pobres que estem a baix i els rics que estan a dalt. No és ni un sermó religiós ni un pamflet polític: és un text que quan l'acabes et venen ganes de fer petar el sistema capitalista

[Albert · Rating 5 out of 5]

Quan creus que res no es pot fer per canviar aquesta societat consumista, capitalista i injusta, quan creus que res es pot fer per trencar les desigualtats socials on només uns pocs rics i poderosos milloren la seva situació vital... el David ens deixa exemples, inspiracions i arguments i sobretot esperança perquè no ens robin el que és humà, és just i és necessari: repartir la riquesa i no deixar que els poderosos s'ho quedin tot.
Un llibret imprescindible.

[Emma Granyer · Rating 4 out of 5]

He llegit tot el llibre amb la veu i entonació de David Fernández i, tot i així, he aconseguit llegir-me'l en menys de 24h.

Ara, ningú millor que ell per parlar de qui ens roba. Gairebé tot el llibre subratllat, i moltes dades per recordar.

[Clàudia · Rating 5 out of 5]

definitivament el món se’n va a la merda

[Èric Prim · Rating 5 out of 5]

Suposo que a l'acabar de llegir un pamflet polític com aquest has de sentir molta ràbia i saber-ne fer alguna cosa, d'aquesta. La ràbia hi és tota, el què en faré encara no ho sé.

Potser no s'hi explica res que no s'hagi explicat abans, però aquest cop t'ho explica amb una mà a la sandàlia i a l'altra la bíblia. Excel·lent.

[Elisenda Fusté Forès · Rating 5 out of 5]

Fantàstic tal i com és ell.

[Joan · Rating 3 out of 5]

"I un sovint pensa que cal demanar-se no pas si un altre món és possible, sinó com és d'impossible aquest."

Radiografia de com el sistema capitalista es basa en pur robatori. La base teòrica és molt bona i la relació amb el tema religiós queda ben integrada. Hagués preferit un altre estil d'escriptura, però per tota la resta queda un llibre impecable.

[oriol abelanet]

A través d'una pila de coneixement, citacions oportunes i una redacció gairebé prosaica, David Fernández reinterpreta el setè manament: "no robaràs". I qui és, si no els fons voltor, les entitats bancàries i els corruptes, qui ens roba? Però no es queda només aquí: ens roba més el lladregot de la Rambla o el rescat bancari? I encara més i més: ens hem de deixar robar? O, ens hem de deixar robar tant?

La lectura evidencia la salvatgeria anàrquica i temuda de l'economia financeritzada de mercat. "Es diu capitalisme i és legal".

El caos del món. La riquesa d'uns pocs. L'esperança, d'algun dia, canviar-ho tot.

[Carles · Rating 3 out of 5]

M'ha semblat un llibre poc teòric: dades, dades i més dades sobre un tema que ja coneixíem. Ja sabíem que el capitalisme és parasitari i que se'ns pixen a la cara i diuen que plou. En definitiva, sense cap novetat al front.

De les dades que ha aportat Fernàndez, m'agradaria destacar l'exercici que ja va fer Angela Davis a Podem abolir les presons? (2020) sobre la tipologia de delictes comesos per la població reclusa als EUA, i que Fernàndez adapta a la realitat dels Països Catalans. És una dada clau per fer entendre al ciutadà mitjà quin percentatge d'aquests delictes són conseqüència de la desigualtat sistèmica.

[GeorginaRTorren · Rating 4 out of 5]

Bon libel de reflexions. Falta espai per a més reflexió del debat de democràcia i capitalisme, Rawls, Requejo; falta espai pel debat de les lleis aprovades al maig del 2020 i pel finançament català.

Avui dia 03/08/2024 a la portada dels diaris apareix que la tuneladora de la línia 9 quedarà aturada per 14mesos… pq fa 15 anys (!!!) q està foradant i ja s ha degastat.

[Laura · Rating 5 out of 5]

“Hi ha diverses maneres de matar.
A un home, pots clavar-li un ganivet a la panxa,
o retirar-li el pa,
o no tenir-ne cura quan està malalt,
o entaforar-lo en una casa infecta,
o fer-lo matar treballant,
o incitar-lo al suïcidi,
o fer-lo anar a la guerra, etc.
Només unes quantes d'aquestes coses
són prohibides al nostre Estat.”

i fins aquí el 2024

[Pol Martorell · Rating 4 out of 5]

Aposta segura pels nostàlgics d'una revolució que mai va acabar d'existir. 15M, 1 d'Octubre, Urquinaona i Hasel son les meves lluites, la seva motxila encara pesa molt més, per això aquesta veu cansada pero clara, sempre pedagògica i en aquest cas cristiana, reivindica un dels manaments més prostituits avui en dia, NO ROBARÀS, radiografia lúcida de la societat corrupte i hipocrita que vivim.

[Marina Barniol · Rating 4 out of 5]

És anar llegint i anar ratificant el convenciment que el sistema capitalista ens consumeix a tots els nivells de forma cada vegada més accelerada. (No li poso 5 estrelles perquè pel meu gust fa un ús abusiu de les cites.)

[john joestar · Rating 4 out of 5]

mentrestant, el "mercat" capitalista ens continua escopint que [...] si vols una vida millor, juguis a la loteria. que hi deu haver més probabilitats que l'atzar et beneficiï que no pas que la democràcia política, social i econòmica funcioni.

[Gonzalo TG · Rating 5 out of 5]

Que aquesta acurada lectura ens serveixi per mobilitzar-nos quotidiànament en contra aquest sistema pervers. Tenim alternatives. Tenim comunitats. Tinguem, doncs, la voluntat de prendre part en aquesta transformació.

[Xavier Ferrer · Rating 5 out of 5]

Un assaig perfecte sobre el capitalisme criminal i compulsiu que ens devora dia rere dia.

[Josep · Rating 5 out of 5]

Llegir el David Fernàndez sempre empodera.

[Jaume V. · Rating 5 out of 5]

Un assaig al més pur estil del David. Una reflexió del que és el capitalisme i com transforma tot allò que toca.
Molt recomenable!

[Marc Macià Farré · Rating 4 out of 5]

Un llibret molt gran. Per entendre una mica més el món on vivim. Per enfadar-te. Per revolucionar-te. Per voler ser un pecador. Un llibre petit ple de totes les nostres grans misèries.

[Maria Macià · Rating 5 out of 5]

Que el Dr. Ignasi Moreta (director de l’Editorial Fragmenta) triés en David Fernàndez per a repensar des de la contemporaneïtat el manament diví “No robaràs” en els termes d’una crítica ferotge a la depredació capitalista (encara més ferotge, sens dubte) m’ha semblat encertadíssim. Les reflexions que conté el llibre són per subratllar, rellegir i meditar a fons -i són, per descomptat, mereixedores de les cinc estrelles. La majoria de les reflexions, tanmateix, no són pròpies: aquest assaig es tracta sobretot d’un compendi de dades crues, esfereïdores, i de citacions brillants, punyents i lúcides, potser massa abundants (i amb una bibliografia un pèl massa breu), però totes molt pertinents i variades. Pensarem que aquesta gran quantitat de referències confereix una major perspectiva i un major valor col·lectiu al pensament expressat. M’ha agradat que, tot i declarar-se ateu, l’autor no s’oblidi del cristianisme (d’acord amb la font bíblica del manament repensat): té presents des dels cristians de base (amb qui comparteix l’esperança en un món en què la justícia social sigui una realitat en lloc d’una utopia) fins al papa Francesc, que, essent la màxima autoritat de l’Església Catòlica, ha reivindicat en algunes encícliques el principi ètic de la subordinació del dret a la propietat privada al destí universal dels béns. El resultat de tot plegat és un discurs revolucionari, compromès, radical?… i inevitablement evangèlic.

[Canal.lectura Pau Cusell · Rating 4 out of 5]

Lectura d’aquelles que et fan tocar de peus a terra. Sempre a l’equip de David Fernández.

[Sergi · Rating 2 out of 5]

m’hauria encantat aquest llibre amb 18 anys.

[Oriol Padró Cirera · Rating 4 out of 5]

El contingut del text és potent i impactant. El plantejament teòric impecable i els referents (Visca Chesterton) immillorables. No li poso 5 estrelles perquè no acabo d'entrar en l'estil d'escriptura una mica massa "a raig" pel meu gust. No obstant és un llibre que tothom hauria de llegir.