L'onada d'esperança que va recórrer diferents països àrabs el 2011 va arribar també a Síria, on grups d’homes i dones van plantar cara al règim d’al-Assad amb protestes no-violentes. La resposta del govern a les revoltes pacífiques va ser estendre el terror entre la ciutadania. Esclafar-la. S’hi van esmerçar a fons, fins a devastar el país. Aquest magnífic treball periodístic de l’Oriol Andrés, posa en valor la riquesa d’aquest moviment no-violent. No només en passat sinó també en present i és que són molts els que, ja sigui des del país o a l’exili, encara lluiten per la rendició de comptes, la veritat i la reparació. Per construir una Síria oberta, lliure, tolerant, justa i sense violències que a dia d’avui, malauradament, encara queda massa lluny.
Oriol Andrés Gallart (Barcelona, 1982) és periodista i realitzador de documentals, amb la mirada posada en les vulneracions dels Drets Humans, els moviments socials així com en la resolució de conflictes. Des de fa més d’una dècada cobreix el Pròxim Orient, i ha viscut bona part d’aquest temps a Beirut (Líban). Ha treballat dins l’equip de TV3 a la regió i també com a corresponsal de la Cadena SER, cobrint alguns dels esdeveniments històrics recents a països com el Líban, Síria, l’Iraq, Turquia, Palestina o Israel. És membre fundador del Col·lectiu de periodistes Contrast i cooperativista a la Directa.
Lectura sobre les històries de la revolució a Síria durant el règim d'al-Assad des de l'any 2000. Molt recomanable per entendre la història de Síria a través de personatges que malauradament la van viure de primera mà.