«La primera motivació que m’ha dut a escriure aquest llibre ha estat la de cercar explicacions al fet que els catalans siguem avui un poble amb un fort sentit d’identitat, de pertinença a un col·lectiu que comparteix, a més de llengua i cultura, unes formes d’entendre la societat i el món».
Aquest és un llibre extraordinari que només podia haver escrit un historiador singular com Josep Fontana.
En un extens recorregut entre el segle VIII i l’actualitat, l’autor explica amb rigor i claredat la història de Catalunya, el seu desenvolupament econòmic, social i polític. I ho fa amb una afinada capacitat d’interpretació, atenta als principals protagonistes: el conjunt d’homes i de dones que fan que la societat prosperi superant els entrebancs, i que han manifestat una voluntat inequívoca de preservar la identitat catalana.
Josep Fontana nació en Barcelona, en 1931. Su padre era propietario de una librería de viejo. Estudió en esa ciudad, donde se licenció en Filosofía y Letras, sección Historia, por la Universidad de Barcelona en el año 1956. Se doctoró en Historia por la misma universidad en 1970. Es uno de los historiadores de más prestigio de España. Fue alumno de Jaime Vicens Vives y Ferrán Soldevila. Sus principales corrientes de investigación son la Historia económica, la Historia española del siglo XIX y la Historia de la hacienda. Han influido en su pensamiento E.P. Thompson, Pierre Vilar, Gramsci y Walter Benjamin.1 Fue militante del PSUC desde 1957 hasta principios de la década de 1980.
Fundador del Instituto Universitario de Historia Jaume Vicens Vives (IUHJVV) de la Universidad Pompeu Fabra de Barcelona, dirigió este centro de investigación hasta su jubilación en 2001. En esta universidad impartió clases de Introducción a la Historia, así como en el programa de Doctorado del IUHJVV. Ha enseñado Historia económica y contemporánea en las universidades de Barcelona, Valencia y Universidad Autónoma de Barcelona. Y ha sido colaborador de las revistas de historia Recerques (1970) y L'Avenç (1976). La asignatura Introducción a la Historia de primer ciclo de Humanidades de la Universidad Pompeu Fabra se basa en su libro Introducción al estudio de la historia.
Como profesor invitado en América Latina, ha dado cursos y conferencias en instituciones universitarias de México, Colombia, Ecuador, Perú, Brasil, Chile y Argentina, donde recibió el doctorado honoris causa por la Universidad Nacional del Comahue.
En 2006 recibió el premio Creu de Sant Jordi y en 2007 el primer Premi Nacional a la Trajectòria Professional i Artística concedido por la Generalidad de Cataluña. En 2007, en una entrevista con Vilaweb, tras ganar el Premi Nacional a la Trajectòria Professional i Artística, expresó su opinión sobre la transición española y las relaciones de Cataluña con el estado, y afirmó que «me apunto a la independencia [de Cataluña] si es realizable sin daño para nadie.»5
Josep Fontana es miembro del Consejo Asesor de Todoslosnombres.org y miembro del Consejo Editorial de Sin Permiso desde su fundación el 2006.
El 11 de junio de 2010 se le concede el título de doctor honoris causa por la Universidad Rovira i Virgili de Tarragona, pero en febrero de 2011 se rechaza ese nombramiento en la Universidad Autónoma de Barcelona, junto a la propuesta del también historiador Jordi Nadal, por razones ideológicas.
El 25 de noviembre de 2011 recibió el doctor honoris causa por la Universidad de Valladolid.
El 14 de marzo de 2013 fue investido doctor honoris causa por la Universitat de Girona, junto a Ramón Garrabou y Jordi Nadal.
Llegir llibres d'història no ha estat mai tasca fàcil. I si ho és, potser que l'autor no sigui el millor. Cal dir que aquest llibre és particularment perdedor perquè en Fontana va intentar de resumir més de mil anys d'història en poques pàgines. Però el resultat és força convincent. El llibre et dóna ganes d'anar a les fonts i aprofundir les diferents èpoques que cobreix de manera ràpida. Però, a parer meu, aconsegueix de demostrar la tesi que proposa, que Catalunya és, des de fa més de mil anys, una societat que ha seguit un desenvolupament clarament distint de les àrees geogràfiques que l'envolten i, per consegüent, s'ha creat un sentiment nacional que és clarament distint del d'altres nacions veïnes. És clar que la història és interpretable i que els historiadors han jugat un paper important en la construcció de les mitologies fundacionals de les nacions, però el recentment difunt Fontana aporta documentació sòlida per sostenir les seves tesis. En tot cas, es tracta d'una obra seriosa que no es pot abordar de forma lleugera i que aporta metodologia a una discussió que, del nostre temps, tendeix a plantejar-se sobre bases sentimentals, és a dir, de la pitjor manera possible. La historiografia catalana té un deute etern amb en Josep Fontana.
és tasca difícil repassar mil anys d'història en un llibre que et pots posar a la totebag i no acabar amb una luxació d'espatlla i crec q fontana ho aconsegueix fer amb prou solvència. és un bon repàs per entendre perquè som un poble tossudament alçat malgrat que moltes vegades ens han intentat enterrar sense saber que som llavor, etc.
La tasca és complicada i les perspectives no acaben de veure's acomplertes. El que es presenta aparentment com un assaig sociològic sobre el fet diferencial català és, en realitat, un intent de condensar mil anys d'història en quatre-centes pàgines. El resum és magnífic, precís i entenedor (excepte, potser, per profans en la matèria) i està a l'alçada de la lucidesa excepcional de l'autor, però el títol del llibre queda justificat molt poques vegades. En resum, un gran material de consulta.
Lectura necessària, simplement perquè parlem d'un dels principals referents de la nostra historiografia desenvolupant una història de Catalunya amb l'objectiu de localitzar el perquè del fet diferencial català, buscar els motius pels quals els catalans hem acabat essent un poble amb uns caràcters nacionals ben definits i diferenciats dels de l'Estat on hem tingut la mala sort d'anar a raure. Hom no pot deixar de pensar que l'objectiu seria una actualització del que féu Pierre Vilar en la seva monumental "Catalunya dins l'Espanya moderna" anar a buscar els orígens d'aquest fet diferencial, però en el cas de Fontana arribant fins gairebé als nostres dies.
El principal defecte és que la història recent li ha anat força gran, potser li manca una perspectiva espaial que li permetí analitzar millor els fets dels darrers quaranta-cinquanta anys. Fontana l'encerta de ple quan denota la diferent evolució econòmica i social de Catalunya i Castella des dels segles medievals, i la seva accentuació en els segles moderns. Una diferenciació que es perpetuà en els temps i que explicaria el fracàs del projecte nacional d'Espanya (un projecte, cal dir-ho, molt més promogut pels catalans que pels castellans). El retret seria que la part dedicada al segle XX es converteix en una (bona) història de Catalunya, però hom oblida l'objectiu fonamental del llibre quan llegeix les seves darreres cinquanta-cent pàgines.
En tot cas, llibre que posa de manifest el perquè de la situació actual: simplement que Espanya és una cosa artificial, fruit de diverses realitats que han anat a la seva durant més de mil anys. Li falta indicar l'aspecte fonamental: quina llàstima que fins fa quatre dies la majoria de catalans no hàgim estat conscients que calia sortir d'aquest artefacte sense futur.
Un llibre que s'ha de llegir. No és dels millors de Josep Fontana, però sí que està en la línia de divulgació que ell tant preconitzava que era una tasca necessària a fer per part de l'historiador.