Any 1949. Catalunya és independent des dels Fets d’Octubre de 1934 i es refà de la invasió nazi. A l’Espanya tenebrosa del dictador Sanjurjo, un grup d’espies a la reserva, encapçalats pel mític mossèn Farràs, intenten desactivar l’amenaça sorda que posa en perill la supervivència de la joveRepública Catalana.Els ambaixadors és un mecanisme de rellotgeria, una ficció que juga amb la història amb imaginació, sentit de l’humor, un estil personalíssim i una punta de mala bava.
Albert Villaró (Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1964) és un escriptor urgellenc, de professió arxiver i arqueòleg, destacat sobretot en el camp de la novel·la històrica. Col·labora en les publicacions Segre i Diari d'Andorra.
3.75* Villaró ens endinsa en un món ucrònic fascinant i ple de matisos, on la història pren un rumb diferent i Catalunya es converteix en una república independent després dels Fets d’Octubre de 1934. Ambientada el 1949, la novel·la ens presenta una Catalunya que s’està recuperant de la invasió nazi, mentre al sud, l’Espanya de Sanjurjo es manté sota un règim tenebrós i opressiu. La trama gira al voltant d’un grup d’espies liderats pel carismàtic mossèn Farràs, que s’enfronten a una amenaça letal per a la supervivència de la jove república. Villaró teixeix una narració plena de intriga, amb un ritme àgil i un estil narratiu que combina amb mestria l’humor, la ironia i 《𝑢𝑛𝑎 𝑝𝑢𝑛𝑡𝑎 𝑑𝑒 𝑚𝑎𝑙𝑎 𝑏𝑎𝑣𝑎.》 La seva capacitat per jugar amb els fets històrics i transformar-los en una ficció creïble i absorbent és un dels punts forts de l’obra. En definitiva, amb 𝐄𝐥𝐬 𝐀𝐦𝐛𝐚𝐢𝐱𝐚𝐝𝐨𝐫𝐬 Villaró demostra una vegada més la seva habilitat per combinar rigor històric, imaginació desbordant i una narrativa que no deixa indiferent. Una lectura imprescindible per als que gaudeixen de la ficció ucrònica ben treballada i amb missatge.
L'excel·lent pel·lícula "Maleïts malparits", de Quentin Tarantino, va posar de manifest la necessitat de tenir completa llibertat creativa quan has de fer una obra literària, d'una obra de ficció (en aquest cas, cinematogràfic) sense tenir cap mania a inventar-te uns fets diferents dels que van succeir realment. El missatge ha estat captat per Albert Villaró que ha decidit obviar els fets històrics reals i construir una novel·la ubicada a la República de Catalunya l'any 1949, quinze anys després que Domènec Batet decidís recolzar Companys en la seva proclamació de l'Estat català. En aquest entorn és on l'autor construeix una distreta història d'espionatge i, sobretot, de "dret internacional", ubicant a la República de Catalunya com a un Estat normal dins la molt convulsa (i tràgica) Europa dels 30 i 40, i ens convida a somiar que fórem un subjecte polític plenament real en aquell context. I ens retrata com a un país normal, amb els nostres serveis secrets, els nostres espies,... i els nostres botxins, els que s'encarreguen de fer les feines brutes per al manteniment de l'Estat, en una salutació molt cordial als que desitjarien que Catalunya fós un Estat celestial i immaculat. No obvieu la lectura de la "dramatis personae" del final del llibre, tota una demostració d'humor intel·ligent.
Una excel·lent rara avis. Novel·la històrica, thriller policíac, exercici d'història contrafactual i una sàtira àcida i corrosiva sobre l'Espanya i la Catalunya dels 50 feta amb tota la mala intenció possible. A més, ben escrit i amb una trama ben lligada. Amagats entre línies, a més, s'hi poden trobar detalls càustics relacionats amb el present (algun cognom d'algun polític actual en el personatge d'un traïdor) i referències velades a "breaking bad". En definitiva, una lectura recomanable.
Un thriller d'espies, als inicis de la Guerra Freda i ambientada en una Catalunya independent? si! i dels bons! Gràcies a l'Albert Villaró.
Feia molt de temps que no llegia una novel·la d'espies, i menys ambientada en aquesta època i he de dir que ha sigut d'allò més refrescant i que he devorat les 600 i escaig pàgines del llibre en un tres-i-nores. Els personatges estan ben construïts, és extremadament fàcil connectar amb en Mossén Farràs (el protagonista), la trama d'espies és senzilla però addictiva i l'ambientació històrica li dona el toc final que ha fet que situï aquesta obra en el pedestal que es mereix.
El que més m'ha fascinat, lògicament, és la ucronia que ens presenta en Villaró. La trama ens va deixant anar petites píndoles d'informació per ajudar a situar-nos en el context històric en què transcorre que viu el nostre protagonisme; això si, sense entrar directament en els detalls o en explicar-nos el "passat". Molt subtil tot plegat. Al llarg del llibre s'esmenten esdeveniments o et vas trobant personatges que construeixen tot el context històric, un context que contrasta clarament amb la realitat i que requereix uns mínims coneixements d'història dels anys 30-40 del segle XX per tal de gaudir de les subtileses que ens proporciona l'autor.
Una delícia de llibre que recomano a tothom que gaudeixi amb la ficció històrica o amb les novel·les d'espies.
Stefan Zweig deia que hi ha moments estel·lars en la història de la humanitat que marquen un rumb durant dècades i segles. Es referia a aquells esdeveniments que representen un punt d’inflexió perquè donen pas a realitats totalment diferents que canvien les regles de joc. La història, però, és capritxosa, i no és difícil imaginar-se que molt sovint les coses podien haver estat d’una altra manera, com aquella pilota de ‘match point’ que no entra per molt poc.
L’escriptor andorrà Albert Villaró juga a aquest joc a 'Els ambaixadors', i especula amb la possibilitat que el general Domènec Batet en comptes de reprimir els fets del sis d’octubre de 1934 s’hagués posat al costat de la República Catalana de Companys, i Catalunya hagués esdevingut un estat independent. A partir d’aquest ‘moment de divergència’, i una vegada ja instal·lats en la història alternativa, Villaró s’endinsa en el fascinant món de la ucronia i comença a reescriure la història, aplicant un cert sentit de plausibilitat, condemnant personatges del nostre segle XX i donant segones oportunitats a d’altres.
L’any 1949 Carrasco i Formiguera és el president de la Catalunya independent (fins i tot rep trucades de Winston Churchill en plena matinada!), Franco ha mort el 1936 i Sanjurjo és el dictador d’una Espanya que no ha superat el desmembrament de la pàtria. La jove República Catalana, una vegada alliberada de la invasió nazi, s’ha de defensar de l’hostilitat dels seus veïns i lluita per la seva supervivència amb recursos més aviat justos, però amb uns serveis d’espionatge voluntariosos.
'Els ambaixadors' és una novel·la d’espies i d’aventures que planteja una ficció històrica que enganxa i es llegeix ràpid, tot i les gairebé 700 pàgines. Està escrita a partir de capítols curts, a la manera dels best-sellers, i amb bones dosis d’humor i d’ironia. El personatge principal és l’espia català Mossèn Farràs, un personatge que avança per la trama a empentes i rodolons, com una mena d’Odisseu endut pels esdeveniments, que se’n va sortint però que tampoc no és capaç d’acabar de controlar-los. Que farien els herois sense els deus ex machina!
Una novel·la divertida i plena d’aparicions sorprenents (referències a Breaking Bad incloses) que està pensada com un artefacte d’entreteniment, però que alhora aborda problemes de màxima actualitat, ja que ens presenta una Catalunya independent que funciona com la gran majoria de països, és a dir, amb les grandeses i misèries de tots els estats del món.
“Els ambaixadors” és una història d’espies digna d’en Bond de Craig, versió pagesa. Està escrita amb la mala bava lleidatana que tanta qualitat té, i ningú havia explotat. Realment m’he divertit molt llegint aquest llibre. És una gran llàstima que, a 50 pàgines d’acabar el relat, el text perd pistonada, deixa de transmetre i perd qualitat i ritme, t’exclou i a trossos sembla fins i tot no tenir massa coherència. Si hagués acabat tal com comença, no hagués dubtat a donar-li 4 estrelles.
Per pura diversió, el marc és en una Espanya que ha perdut Catalunya en una Guerra dita de Ponent, però la independència no és el tema de la principal de la novel•la, sinó més aviat la marea de fons que fa moure la història. No em puc imaginar quantíssim s’haurà divertit Villaró remodelant a plaer els destins dels catalans i espanyols més significatius, però li aplaudeixo el resultat.
Per arrodonir-ho, al final s’inclou una Dramatis personae on l’autor s’ha quedat a gust, amb menció especial (per part meva) per a Carles IV. Per pixar-se de riure!
Que n'és de difícil decidir-se en alguns casos! Què li dono a aquest llibre? Una estrella o tres? Finalment faig el Salomó i li'n dono dues. Ja està.
Primera conclusió: no te'n refiïs dels premis literaris, xe! Jo vaig comprar el llibre sense altres referències que el Premi Pla del 2014, una foto de portada i una promesa d'ucronia un pèl folla. No basta, xiquet. Cal ser més seriós quan selecciones. Segona conclusió: desprès de dubtar durant moltes pàgines si la cosa anava de debò -i de pensar que el to era massa lleuger, vaja, que no era seriós- va i resulta que anava de conya, però sense molta gràcia. Tercera conclusió: és un divertiment amb alguna idea curiosa, però la quantitat de tòpics és massa elevada per poder perdonar-la, fa un cert tuf.
En resum, al preu que van els llibres al país, no val la pena.
Finalment avui el començo. M'estan atrapant força les aventures d'en Mossen Farràs, i m'encanta anar-hi trobant paraules com parie't, i anecdotes pirinenques. Anire informant per mes que pugui.
Llibre acabat. Faig el comentari final juntament amb els desordenats que he fet desordenadament durant la lectura:
Recomano que llegiu amb especial atenció la última part del llibre, que ja no forma part de la novel.la, un resum de personatges ( no tots surten al llibre) doncs a part de ser útil per acabar d'entendre el lllibre és divertidisima. En destaco el nom de la operacio en que es va matar a Franco 'Operacio Siscló' que podria donar nom a un altra ucronia.
Mentiria si digués que no m'ha costat llegir-lo. Me'l van regalar per Sant Jordi els qui saben de la meva afició per la novel·la històrica del segle XX. Doncs ha resultat que les primeres dues terceres parts se m'han fet feixugues, fins que no he arribat a la part del desenllaç final no l'he gaudit prou. El final, tanmateix, m'ha deixat una mica fred, queda massa obert i hi ha teca per furgar força més.
He de reconèixer, però, que és una obra trenada amb gran mestria, cuidant cada detall, i amb un redactat impol·lut, alegre i, com diu la contraportada, "amb un punt de mala bava".
Molta bona novel·la històrica d'una somiada República Catalana.
Novel·la curiosa on s'expliquin les posibles aventures d'uns espies catalans a l'Espanya dels 50 assumint que Catalunya és independent i Sanjurjo és el dictador d'Espanya.
L'humor irreverent i negre és la tònica general. Recorda una mica a Sánchez-Pinyol i el seu Zubiria.
No puc deixar de dir que la trama va de més a menys. Amb una primera meitat plena de detalls arribant a un final més atropellat i menys tancat.
Divertit en tots els seus aspectes. I molt recmanable
La premissa era bona, una novel·la històrica ambientada als anys 40 en una hipotètica república acatalana independent, i de fet el rerefons històric està molt ben tramat encara que de vegades costi una mica de seguir. Amb tot, la trama central no acaba de quallar; con diuen en anglès, "it doesn't deliver": no acaba de captar l'atenció del lector, s'embolica, no queda clar quina és la missió del protagonista... El millor, l'humor pèrfid del narrador i el Dramatis personae del final.
Una història ficció molt interessant i amb un narrador que no és deixa res al tinter.
He gaudit molt llegint el llibre, encara que el final és un pèl borrós i no està al nivell del què el precedeix. Em sembla una proposta molt interessant i que s'hauria d'explotar més!