What do you think?
Rate this book
Tragedia Germaniei: 1914-1945
Este Tragedia Germaniei o lucrare de istorie revizionistă? O reorientare către „germanofilie" a unui autor care este notoriu pentru inaderenţa la orice curent interpretativ major şi comod? Categoric nici una, nici alta. Cartea acceptă întru totul lanţul de eşecuri politice, diplomatice şi militare de care însăşi Germania este responsabilă, oprindu-se în cele din urmă asupra ororilor nazismului. Nu acceptă însă canonul interpretativ dominant al istoriografiei postbelice potrivit căruia Germania ar fi avut în mod exclusiv vocaţia unui stat generator de război, totalitarism şi antisemitism. În această privinţă este poate una dintre primele iniţiative intelectuale europene care aminteşte că în istoria modernă a Germaniei au existat aceleaşi neajunsuri care s-au văzut şi la alte naţiuni europene de seamă: expansionism, militarism, rasism, democraţie neconsolidată. Nu în deficienţele structurale ar trebui căutată o explicaţie cauzală, ci pur şi simplu în înlănţuirea unor evenimente imparabile şi necontrolabile care, de la Bismarck la Hitler, duce către un deznodamânt nefericit, deci către o tragedie.
144 pages, Paperback
First published January 1, 2010
2 people are currently reading
185 people want to read
About the author
Lucian Boia
68 books254 followersLucian Boia is a Romanian historian, known especially for his works debunking Romanian nationalism and Communism.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 13 of 13 reviews
March 12, 2024
Ca de obicei, Lucian Boia nu dezamăgește, analiza sa istorică este pertinentă și convingătoare, stilistica este ireproșabilă (lectura lui Virgil Ionuț Marinescu e și ea la înălțime), concluziile fascinante: Germania a fost prinsă, spune autorul, în capcana istoriei, într-un mod atît de definitiv și de subtil încît nu numai că a plătit înzecit pentru propriile păcate, dar a estompat și crimele celorlalți: antisemitismul generalizat în Europa interbelică, masacrele comuniștilor, agresiunea aliaților împotriva populației civile (bombardamentele asupra Europei și a Japoniei) etc.
Ideea centrală a studiului, care merită, în contextul actual al războiului din Ucraina și din fîșia Gaza, o atenție cu atît mai mare este că nu există nici victime absolute, nici agresori absoluți și că, pe de o parte, nu trebuie învinuită întreaga Germanie pentru ororile naziste, iar, pe de altă parte, nu trebuie exonerat restul lumii, care a avut partea sa de vină în declanșarea acestor orori.
Ideea centrală a studiului, care merită, în contextul actual al războiului din Ucraina și din fîșia Gaza, o atenție cu atît mai mare este că nu există nici victime absolute, nici agresori absoluți și că, pe de o parte, nu trebuie învinuită întreaga Germanie pentru ororile naziste, iar, pe de altă parte, nu trebuie exonerat restul lumii, care a avut partea sa de vină în declanșarea acestor orori.
August 18, 2022
Ok pentru mine, reamintindu-mi câteva informații despre starea politică și militară a Germaniei, așa că din acest punct de vedere e recomandată tuturor celor care nu au citit cărți de istorie în mod curent în ultimii ani. Importantă pentru că reia câteva controverse legate de rolul germanilor în războaiele mondiale, arătând că demonizarea lor nu e așa simplă precum pare. În contextul în care citesc câteva cărți despre primul război mondial, pică bine.
February 15, 2020
Pentru ceea ce urmărește Lucian Boia, anume un eseu despre Germania de la începutul Primului Război Mondial și sfârșitul celui de-al Doilea Război Mondial, cred ca e redactata exact cum trebuie. Cartea nu își propune un studiu amănunțit prin care sa descopere lucruri noi, ci doar a pune în evidenta interpretări moderne ale faptelor care au dus la cele mai sângeroase confruntări din istorie în care nu doar Germania e vinovata, ci toate marile puteri de atunci au o parte din vină pentru ca nu au știut sa conserve echilibrul de forte din acea perioadă.
March 2, 2020
Ca de obicei, Boia pune o perspectivă rece asupra temelor hiper-ideologizate. Fără să fie apologet al atrocităților oribile comise de Germania în perioada menționată, Boia contextualizează ceea ce astăzi e un dat: putea fi Germania altfel decât nazistă? erau mai rasiști germanii decât alte națiuni contemporane lor? sunt costurile înfrângerii din Primul Război Mondial sursa principală a nevoii de răzbunare? și etc.
Recomand tuturor celor care urăsc Germania pentru ceea ce a fost și celor care iubesc Germania pentru ceea ce este.
Recomand tuturor celor care urăsc Germania pentru ceea ce a fost și celor care iubesc Germania pentru ceea ce este.
January 1, 2017
The author tries to argue that the Germany was mostly a victim during the both world wars. There were other countries involved into these world wars, it was not only Germany. It is an interesting book!
March 23, 2015
again nothing particularly new, but this one reads like a novel and the somewhat different than usual point of view works very well
August 24, 2021
En la història europea del segle XX, especialment quan ens referim a la primera meitat del segle, a Alemanya li correspon el paper del gran vilà. Sembla que Alemanya va protagonitzar els dos grans desastres del segle, les dues guerres mundials, perquè el seu caràcter, la seva actitud, no deixaven marge a que les coses fossin d'una altra manera. Aquesta idea és la que l'historiador romanès Lucian Boia vol rebatre en aquesta breu obra.
Boia desenvolupa aquest posicionament a partir d'una anàlisi que va en un doble sentit. Inicialment, analitza si realment l'Alemanya del II Reich va ser un estat "pitjor", més predisposat a la violència i a l'agressió, que la resta dels estats del seu temps. Per fer-ho, es centra en aspectes diversos. Per començar, parla del nacionalisme, i en aquest punt contraposa la idea de la nació alemanya, una nació basada en l'existència d'una comunitat cultural, a la idea de la nació francesa, una nació creada a partir de la voluntat de l'estat i dels seus ciutadans. D'aquesta manera, conclou que Alemanya no era més nacionalista que els estats del seu entorn, com França. A la mateixa conclusió arriba quan parla de la voluntat expansionista, que troba més accentuada en estats com el serbi o el rus, o de l'autoritarisme, que considera que més que servir per animar l'auge del nazisme, més aviat l'hauria evitat per complet si s'hagués mantingut més enllà de la Primera Guerra Mundial.
Una de les qüestions que aborda Boia i que han estat de les que més han marcat la història alemanya ha estat el racisme i l'antisemitisme. En aquest cas, fa dues observacions molt assenyades. Per una banda, recorda que en l'Alemanya prèvia a l'arribada del nazisme, els jueus assoliren una importància social elevada, sobretot en àmbits com l'acadèmic, on la seva presència estava molt per damunt de la dels no jueus -en termes relatius-. Significativament, recorda la situació de la població negra als EUA. Per altra banda, assenyala que la política racial dels nazis no va ser la més important, la més publicitada, durant tot el procés d'ascens del nazisme al poder. En altres paraules, no va ser l'element racista o antisemita el que va catapultar el nazisme al poder, sinó altres qüestions que desenvolupa més endavant.
Fetes aquestes disquisicions prèvies als fets concrets, passa a analitzar l'evolució dels fets des de 1914 fins a 1945. En primer lloc, qüestiona la idea de la responsabilitat alemanya en l'esclat de la Gran Guerra, una idea derivada del draconià Tractat de Versalles que els alemanys es veren obligats a acceptar i en el qual d'autoimculpaven d'haver provocat el conflicte. Exposa, encertadament, que no era Alemanya qui tenia més interès en el conflicte, sinó més aviat Àustria-Hongria i Rússia. Equipara la responsabilitat alemanya a la francesa: no haver sabut transmetre amb fermesa als seus respectius aliats (Àustria-Hongria i l'Imperi rus) que la guerra era quelcom totalment insensat. Cal tenir present que els sistemes bismarckians eren precisament per evitar una possible guerra, no per provocar-la. Respecte el fet que Alemanya atacàs a través de Bèlgica, ho justifica pel fet que la situació estratègica, haver de lluitar en dos fronts, la va obligar a prendre decisions amb una sola perspectiva, la militar, més enllà d'altres consideracions.
A partir d'aquest punt, tots els fets, totes les circumstàncies adverses, es varen combinar per afavorir el desenvolupament d'un fenomen extremista de la naturalesa del nazisme. L'origen de tots els mals es troba en la tremenda humiliació que va suposar el Tractat de Versalles. En paraules del propi autor "Si el tratado de Versalles se hubiese redactado de otra forma no se habría llegado a eso, ni a Hitler ni a la Segunda Guerra Mundial" (capítol 11: Hitler y el Tercer Reich). Aquest cop a la moral col·lectiva es va veure agreujat per les intenses turbulències econòmiques que varen esdevenir fins el 1923, amb la famosa hiperinflació, i va ser determinant per donar ales al nazisme, que ja el 1923 intentà el seu famós putsch a Munich. L'arribada de la crisi del 1929 va acabar de donar l'impuls que necessitava el nazisme per assaltar el poder.
Sobre la presa del poder per part dels nazis, es fan tres consideracions molt importants. Primera: hauria estat impossible el triomf d'un moviment així sense un individu de la personalitat de Hitler. Segona: el nazisme mai va gaudir d'un suport electoral majoritari; de fet, en les eleccions de gener de 1933 només aconseguí un 33,1% dels vots, mentre a les de març del mateix any, amb tot el desplegament de la seva violència extrema, només sumà un 43,9%. Tercera: si els partits conservadors no haguessin llegit malament el paper de Hitler, la progressiva millora de l'economia alemanya hauria convertit el nazisme en un moviment cada cop més marginal. En aquest sentit, matisa la idea de la responsabilitat col·lectiva del poble alemany, en considerar que bona part de la població simplement es veia atrapada en la dinàmica d'un estat totalitari.
Una darrera consideració té a veure amb el patiment alemany en la Segona Guerra Mundial. Sense dubtar de la legitimitat del procés de Nuremberg, qüestiona que ningú fos responable dels bomardejos massius sobre ciutats alemanyes que causaren desenes de milers de víctimes civils (Dresde, Hamburg) i que un estat que havia perpetrat assassinats en massa com l'URSS en època de Stalin formàs part del tribunal i fos qui major duresa reclamà en les sentències, tot al contrari que França.
És aquesta una obra tremendament interessant que mou a la reflexió, especialment per aquells que ens dedicam a la història, ja que ens recorda que l'historiador, que treballa sabent com es varen esdevenir els fets, tengui la temptació de fer quadrar tot el procés històric amb el seu resultat final sense considerar que les coses podrien haver anat d'una altra manera si alguns fets haguessin estat diferents o senzillament si algunes persones haguessin actuat d'una altra manera.
Boia desenvolupa aquest posicionament a partir d'una anàlisi que va en un doble sentit. Inicialment, analitza si realment l'Alemanya del II Reich va ser un estat "pitjor", més predisposat a la violència i a l'agressió, que la resta dels estats del seu temps. Per fer-ho, es centra en aspectes diversos. Per començar, parla del nacionalisme, i en aquest punt contraposa la idea de la nació alemanya, una nació basada en l'existència d'una comunitat cultural, a la idea de la nació francesa, una nació creada a partir de la voluntat de l'estat i dels seus ciutadans. D'aquesta manera, conclou que Alemanya no era més nacionalista que els estats del seu entorn, com França. A la mateixa conclusió arriba quan parla de la voluntat expansionista, que troba més accentuada en estats com el serbi o el rus, o de l'autoritarisme, que considera que més que servir per animar l'auge del nazisme, més aviat l'hauria evitat per complet si s'hagués mantingut més enllà de la Primera Guerra Mundial.
Una de les qüestions que aborda Boia i que han estat de les que més han marcat la història alemanya ha estat el racisme i l'antisemitisme. En aquest cas, fa dues observacions molt assenyades. Per una banda, recorda que en l'Alemanya prèvia a l'arribada del nazisme, els jueus assoliren una importància social elevada, sobretot en àmbits com l'acadèmic, on la seva presència estava molt per damunt de la dels no jueus -en termes relatius-. Significativament, recorda la situació de la població negra als EUA. Per altra banda, assenyala que la política racial dels nazis no va ser la més important, la més publicitada, durant tot el procés d'ascens del nazisme al poder. En altres paraules, no va ser l'element racista o antisemita el que va catapultar el nazisme al poder, sinó altres qüestions que desenvolupa més endavant.
Fetes aquestes disquisicions prèvies als fets concrets, passa a analitzar l'evolució dels fets des de 1914 fins a 1945. En primer lloc, qüestiona la idea de la responsabilitat alemanya en l'esclat de la Gran Guerra, una idea derivada del draconià Tractat de Versalles que els alemanys es veren obligats a acceptar i en el qual d'autoimculpaven d'haver provocat el conflicte. Exposa, encertadament, que no era Alemanya qui tenia més interès en el conflicte, sinó més aviat Àustria-Hongria i Rússia. Equipara la responsabilitat alemanya a la francesa: no haver sabut transmetre amb fermesa als seus respectius aliats (Àustria-Hongria i l'Imperi rus) que la guerra era quelcom totalment insensat. Cal tenir present que els sistemes bismarckians eren precisament per evitar una possible guerra, no per provocar-la. Respecte el fet que Alemanya atacàs a través de Bèlgica, ho justifica pel fet que la situació estratègica, haver de lluitar en dos fronts, la va obligar a prendre decisions amb una sola perspectiva, la militar, més enllà d'altres consideracions.
A partir d'aquest punt, tots els fets, totes les circumstàncies adverses, es varen combinar per afavorir el desenvolupament d'un fenomen extremista de la naturalesa del nazisme. L'origen de tots els mals es troba en la tremenda humiliació que va suposar el Tractat de Versalles. En paraules del propi autor "Si el tratado de Versalles se hubiese redactado de otra forma no se habría llegado a eso, ni a Hitler ni a la Segunda Guerra Mundial" (capítol 11: Hitler y el Tercer Reich). Aquest cop a la moral col·lectiva es va veure agreujat per les intenses turbulències econòmiques que varen esdevenir fins el 1923, amb la famosa hiperinflació, i va ser determinant per donar ales al nazisme, que ja el 1923 intentà el seu famós putsch a Munich. L'arribada de la crisi del 1929 va acabar de donar l'impuls que necessitava el nazisme per assaltar el poder.
Sobre la presa del poder per part dels nazis, es fan tres consideracions molt importants. Primera: hauria estat impossible el triomf d'un moviment així sense un individu de la personalitat de Hitler. Segona: el nazisme mai va gaudir d'un suport electoral majoritari; de fet, en les eleccions de gener de 1933 només aconseguí un 33,1% dels vots, mentre a les de març del mateix any, amb tot el desplegament de la seva violència extrema, només sumà un 43,9%. Tercera: si els partits conservadors no haguessin llegit malament el paper de Hitler, la progressiva millora de l'economia alemanya hauria convertit el nazisme en un moviment cada cop més marginal. En aquest sentit, matisa la idea de la responsabilitat col·lectiva del poble alemany, en considerar que bona part de la població simplement es veia atrapada en la dinàmica d'un estat totalitari.
Una darrera consideració té a veure amb el patiment alemany en la Segona Guerra Mundial. Sense dubtar de la legitimitat del procés de Nuremberg, qüestiona que ningú fos responable dels bomardejos massius sobre ciutats alemanyes que causaren desenes de milers de víctimes civils (Dresde, Hamburg) i que un estat que havia perpetrat assassinats en massa com l'URSS en època de Stalin formàs part del tribunal i fos qui major duresa reclamà en les sentències, tot al contrari que França.
És aquesta una obra tremendament interessant que mou a la reflexió, especialment per aquells que ens dedicam a la història, ja que ens recorda que l'historiador, que treballa sabent com es varen esdevenir els fets, tengui la temptació de fer quadrar tot el procés històric amb el seu resultat final sense considerar que les coses podrien haver anat d'una altra manera si alguns fets haguessin estat diferents o senzillament si algunes persones haguessin actuat d'una altra manera.
August 24, 2023
Unbiased (or so it seems) analysis of how unevitable the chain of events that had Germany at its center during the 2 world wars were, pointing out inexcusable attrocities commited by both sides. We can admit what the allies have done is also wrong without excusing Nazi Germany at all. War is ugly on both fronts.
December 31, 2020
Da para debate. A leer junto con Jugend ohne Gott, Draußen vor der Tür, Andorra y hasta Im Westen nichts Neues...
October 19, 2018
Es un opúsculo interesante. Lo recomendaría como iniciación para profanos en la historia de la ''Segunda guerra de los treinta años''. Desde luego, su corta extensión no justifica su elevado precio. Muy recomendable síntesis, aplicable a contextos educativos. Como siempre, presente el desprestigio y la equiparación de la URSS con el nazismo, pero eso es algo que hay que dar por descontado en la historiografía actual.
November 27, 2016
Imi plac cartile lui Boia pentru ca te obliga sa observi istoria din mai multe unghiuri. Oare cum ar fi aratat lumea daca tribunalul de razboi ar fi judecat faptele atat ale invinsilor cat si ale invingatorilor? Daca fiecare ar fi platit pentru ororile comise. Dar asta e doar o utopie....
September 17, 2019
Un ensayo corto en el que viene a demostrar que fue inevitable las don confrontaciones aunque Alemania, no tuvo toda la culpa, las circunstancias le llevaron a esas decisiones
Displaying 1 - 13 of 13 reviews