El domini absolut de l’escenari, l’elegància, la tendresa, una dicció perfecta i una eficaç expressivitat angelical mescla de timidesa i intensitat, van convertir Carles Sabater en l’ídol més carismàtic de la seva època. Al llarg de dotze anys frenètics d’ascensió a la fama, va forjar un estil magnètic d’estar sobre l’escenari on, tant si cantava com si actuava, establia una connexió immediata i íntima amb un públic que l’estimava amb una tendresa incondicional. Cor trencat és la reconstrucció dels darrers dies, setmanes i mesos de la vida d’algú que no sabia que caminava al caire de l’abisme. Amb una prosa rotunda, delicada i honesta, Pep Blay retroba persones i llocs en una recerca íntima de l’ídol caigut, de l’amic que havia de ser, per preguntar-se si les coses haurien pogut ser d’una altra manera, per descobrir finalment què i com va trencar el cor de Carles Sabater.
Josep "Pep" Blay Boqué (Tarragona, 2 de setembre de 1966) és escriptor i guionista de televisió. Blay es va llicenciar en Filologia Catalana el 1989. Després dels estudis va començar a escriure habitualment sobre literatura per al diari Avui.
Les meves ganes de conèixer com era el Carles Sabater portes endins ha pogut més que la mandra que em fa (i m’ha fet sempre) el Pep Blay.
Intentaré no subjectivitzar la ressenya, tot i que no prometo res. Anem primer cap als aspectes incòmodes i així ja me’ls trec de sobre: 1. Dur a terme la primera presentació del llibre a Ona, hores abans del 25è aniversari de la mort de l’artista, és una estratègia de màrqueting (molt) desagradable. 2. Que l’autor afirmi que haguessin estat amics (uf el capítol 2 és mortal), però que per una cosa o l’altre no van compartir temps de qualitat i bla bla bla i acabar construint una part del llibre que sembla un viatge a Ítaca i una completa utopia és pura bomba de fum i un “eh mireu-me tots que jo estava allà”. No va formar part del teu cercle íntim, no t’adjudiquis medalles que no et pertoquen Pep Blay. Dedica’t a la teva feina i no pas a imaginar i a fer-nos creure als lectors el que no és, ni va ser ni, desgraciadament, serà. 3. La cronologia. No para d’anar endavant i endarrera i el resultat és una barreja gens homogènia. Amb la quantitat d’informació que plasmes al teu nou projecte de veritat que era tan difícil ordenar-ho d’una forma més eficient? Quin mal de cap.
La meva opinió cap a Pep Blay no canviarà pas, però el text gaudeix d’un bon ritme, aporta dades interessantíssimes (l’enhorabona pel capítol 15; entens perfectament els corrents de la música catalana dels noranta i l’icònic concert del Palau Sant Jordi on van tocar Sau, Sopa de Cabra, Sangtraït i Els Pets), entrevista a la flor i nata d’aquella època i l’escriptor aconsegueix fins i tot que Laura Jou ens obri una mica la porta (només una mica) del món que va compartir amb el Carles.
No he estat mai fan de Sau (el Pep Sala és un altre personatge que m’avorreix soberanament), però de Carles Sabater SÍ, especialment de Carles Sabater com a artista 360. Com que aquí l’epicentre és ell m’hi vaig llençar de cap sense pensar massa en qui havia escrit la biografia. Que consti que no m’arrepenteixo; Pep Blay ha fet una bona investigació i he quedat més sorprès del que m’esperava (les meves expectatives, com us podeu imaginar, no eren gaire bones). El projecte seria rodó si, ja comentat anteriorment, estigués tot més ben ordenat i si l’autor no s’hagués pronunciat en certs moments del relat (no era necessari).
Un llibre on a través de molts testimonis repassa la història de Sau i la vida del Carles Sabater, sobretot del darrer any de la seva vida, amb un gust exquisit i molt ben escrit, posant cada qüestió al seu lloc i narrat d'una manera entranyable. Posa l'estrella del rock català i actor de musicals més potent i encisador dels anys noranta en un bonic record per l'eternitat. Enhorabona Pep Blay per posar les paraules adequades a cada moment de la història. Un plaer
Magnífic. Brutal. L’he devorat. No podia parar de llegir. Tot el llibre amb el cor encongit, llàgrimes als ulls i sentiments a flor de pell. Se li ha fet justícia al nostre estimat Carles. Gràcies, Pep Blay, per aquesta impressionant història de llums i ombres on tot quadra i que em fa sentir el Carles ben a prop, com abans, com sempre. 💙🙏🏻🌟💙
Un llibre indispensable. Ens acosta un Carles de veritat, ens recorda tot el que va fer i com n'era d'únic. Ara que acabo de llegir l'última pàgina tinc el cor una mica trencat.
Aquest llibre era totalment necessari, tant pels seguidors i seguidores del grup com per qualsevol que vulgui trobar una obra ben escrita i documentada o vulgui indagar una mica més en la seva vida tant professional com personal. Dol llegir el relat dels seus últims mesos de vida; sembla gairebé paradoxal que algú que era tan estimat i fes bategar tants cors fes patir tant el seu...
This entire review has been hidden because of spoilers.
Exactament el que volia. Trobo que en Blay fa molt bona feina d'explicar la historia de Sau (pero concentrant-se amb en Sabater) i l'altra part de la seva vida. Ho fa amb molt carinyo i apreci. M'encanta que posi les lletres de les cançons de tant en tant - crec que nomes un periodiste de la musica podria haver fet una feina tan bona. La meva unica pega es que li falta una altra passada per les repeticions - jo crec que en Blay va escriure els capitols individualment per poder-los canviar d'ordre si quedava mes be aixi que no sabia quan el lector rebria informacio per primer cop, aixi que ens trobem amb Magda, la seva veina i primer biografa de Sau, cada vegada que la Magda apareix, encara que no fa falta. Pero aixo es un detall molt petit i el llibre es collonut.
No coneixia gairebé res de la vida del Carles, mai he sigut fan de Sau, però sempre m'ha interessat la seva persona. El llibre l'he trobat molt ben redactat, se m'ha fet molt amè, tal com ens te acostumat en Pep Blay.