L’Aldo n’ha tingut prou amb uns mesos a Alsàcia per erigir-se com un dels enginyers més reputats de la regió. Aquest fet i la relació amb la Céline el situen en un moment vital dolç. Però tot es torça la nit després que es mudin a viure junts. Quan arriba a casa no hi ha cap rastre d’ella ni de les seves coses. En comptes d’això, la policia truca a la porta per informar-lo que ha aparegut un cadàver. Nou mesos enrere, l’Aldo enfila la Ronda de Dalt. No vol arribar tard a la seva festa de comiat. A l'última copa, agafa la mà de la Mar i fa un brindis per anunciar als presents que esperen el seu primer fill.
Ningú no et recordarà és un thriller absorbent i hipnòtic. Una trama hàbil que dosifica la narració amb el pols d’un rellotger per mantenir el lector enganxat durant tot el relat. Inquietant i pertorbadora però també profunda i plena d’esperança, estem davant d’una novel·la d’enganys que juga amb la ment del lector des de la primera pàgina fins a l'última. Una història de punts de vista i salts temporals, a l’estela de Gillian Flynn a Gone Girl, amb borralls de l’enginy de Patricia Highsmith a El Talent de Mr. Ripley i amb un rerefons que recorda La noia del tren, de Paula Hawkins.
Sirvent, autor rebel·lació del thriller en català, ha creat una trama absorbent i hipnòtica.
Això és el que m'ha passat amb aquest thriller de Santi Sirvent, que m'ha parat trampes fins al final. Per res del món m'hauria imaginat el final, els lligams i el sentit de la trama. Novel·la coral, ben traçada, nusos, imaginació desbordant, intriga...
Aquest thriller és ideal per passar una estona lleugera i deixar-vos submergir per la història de l'Aldo, la Mar i la Céline. I per viatjar a Eguisheim, Alsacia, on ara el Santi m'ha creat la necessitat de viatjar.
Una novel·la amb tots els ingredients per ser un bon thriller: tensió, personatges que amaguen secrets, bona ambientació, girs inesperats, sorpreses... Captivadora i enigmàtica, aquesta novel·la m'ha fet pensar que llegia gènere romàntic fins que hi he caigut de cul.
Tres dies és el que he trigat a devorar aquest thriller hipnòtic i absorbent que l'autor, Santi Sirvent, em va fer arribar fa uns mesos. "Ningú no et recordarà" ens transporta a Alsàcia, on l’Aldo, un jove barceloní de família adinerada, es trasllada per feina amb la seva parella embarassada, la Mar. Tanmateix, quan comença la novel·la la parella de l’Aldo és la Céline, que tot just es trasllada a casa d'ell.
La novel·la està estructurada en capítols breus datats que s'agrupen en dues parts, narrades principalment per dos personatges diferents. Tot i això, en totes dues parts s'hi intercalen les narracions de l'Aldo, la Céline i la Mar, que van fent salts en el temps per anar afegint peces al trencaclosques. Aquesta estructura m'ha recordat la de "Com un batec en un micròfon" de la Clara Queraltó.
La intriga i la tensió estan molt treballades, ja que el cas es presenta molt al principi i no es descabdella fins la meitat de la segona part, i la sensació d'inquietud del lector va creixent i s'expandeix amb l'inici de la segona part, amb un gir de guió imprevisible que toca temes molt actuals.
La resolució de la novel·la m'ha semblat un punt massa enrevessada i hollywoodiana, i m'ha donat la sensació que alguns personatges i conflictes molt candents i interessants queden en la superfície. M'hagués agradat aprofundir més en alguns comportaments i decisions que no he acabat d'entendre.
En termes generals, "Ningú no et recordarà" m'ha semblat una lectura molt àgil i entretinguda, ideal per a les vacances, moments d'estrès en què costa concentrar-se en la lectura o per sortir d'un bloqueig lector. És un thriller que es devora des de la primera pàgina i que fuig de la figura del policia-detectiu, sinó que posa al centre els protagonistes de la història.
** Aquesta és la primera obra d'en @santi.sirvent i ens proposa un mateix relat amb dos punts de vista. En la primera part de la novel•la coneixem la versió dels fets de la mà de l'Aldo. Ell és un ingenyer que s'ha traslladat a Alsàcia per motius laborals. En la segona part, ben diferenciada, escoltarem el relat de la Mar, la parella de l'Aldo. Ella, l'acompanya en aquesta nova etapa. Els protagonistes narren els fets en format dietari, en capítols curts que agilitzen la lectura. El conjunt de la lectura ha estat una montanya russa. A mesura que avançava la primera part anava augmentant la tensió i el meu interés era creixent. Analitzava el comportament de l'Aldo i esperava un detonant. L'habilitat de l'autor per dosificar la intriga és admirable.
La sensació és dràsticament diferent quan ens revela el crim. La successió de casualitats em resulta excessiva i no em resulta verosímil... En la segona part el meu interés mengua igual que el ritme de lectura.
Potser hauria preferit intercalar les versions dels protagonistes per aconseguir així una lectura més constant i mantenir la intriga.
Una lectura ràpida perquè no vols deixar el llibre. Una història molt ben trenada amb continues anades i tornades entre l'agost de 2010 i l'abril de 2011. M'ha agradat molt!