Adrià Pujol i Cruells (Begur, 20 de desembre de 1974) és un antropòleg, escriptor prolífic i traductor català. Va ser professor de l'escola ELISAVA (2005-2015) i impulsor de l'Observatori de la Vida Quotidiana. Ha publicat llibres d'assaig, biografies, ficció i no-ficció. Col·labora habitualment amb el Diari de Girona, La Llança (diari d'oci i cultura d'El Nacional), L'Avenç i la Revista de Girona. Durant un viatge a Mèxic va publicar la biografia de Joseph Pujol, conegut com «Le Pétomane». El 2014 va publicar la novel·la autobiogràfica Picadura de Barcelona, motiu pel qual va ser nomenat Palafrugellenc de l'Any. Ha realitzat habitualment treballs de museografia, destacant la seva col·laboració amb el Museu Etnològic de Barcelona.
Si alguna cosa té l'estil pujolcruellsià és que juga amb la llengua catalana, la viva, la popular, i la fa servir desenfadadament en l'escriptura, cosa que s'agraeix i es gaudeix.
Molt bon recull de relats centrats en els móns paral·lels als quals ens desplacem quan comencem les frases amb "si no fos...".
Un dels sinofosos comença així: "La falsa modèstia em posa els pèls de punta, tret de quan la practico jo". Utilitzant un llenguatge elevat, a voltes difícil, sens dubte l'autor aplica la frase a cada sinofós. Amb més modèstia i amb un llenguatge més planer, el llibre hauria estat més amè, més àgil i més fresc.
Un humor prou blanc, amb tocs lleugers d'ironia inofensiva. La profunditat dels textos és una mica de barra de bar, llevat d'alguna excepció molt puntual (La reflexió sobre els patinets elèctrics). No ens aporta gran cosa.