Contes que em van curar

by Nadia Ghulam

«Jo ja no els he vist, els paisatges dels contes, però encara existeixen en la meva fantasia. Quan vaig néixer, el meu país ja feia catorze anys que estava en guerra. Ni cérvols, ni guineus, ni boscos he vist al meu entorn. Tot és terra cremada. Però els contes de la mare potser eren la seva manera d’explicar-me com era el meu país, el meu paisatge, abans de la desolació... De fer-me aprendre sense llibres la història del meu poble, trepitjada i perduda. Perquè jo, aquells contes, els tinc sempre presents. Em fan companyia, i més ara, que sóc lluny del meu país. Gràcies als contes, quan em sento perduda, veig allà al lluny la llumeta de la cabana del bosc. Són la dimensió emotiva de la meva identitat».BUT NA BUT... això era i no era una noia amb el cos ferit per la guerra però amb l’energia d’un cor enorme alimentat per les històries de la seva mare. Per primera vegada són traslladats al paper els contes orals d’un país que, com la Nadia, ha canviat d’identitat però no ha perdut l’essència. Un regal per als lectors catalans, que han acollit aquesta dona forta i valenta a la seva terra.

195 pages, Paperback

First published February 6, 2014

About the author

Nadia Ghulam Dastgir was born in Kabul (Afganistan) in 1985. Her life, like many other Afghan women, has been marked by the consequences of a cruel civil war, hunger and the Taliban regime. But these adversities couldn’t stop her and Nadia managed to move forward thanks to her ingenuity and courage, passing herself as a boy for ten years in order to feed her family.

Reviews

[Alba Valls · Rating 4 out of 5]

Recomano a tothom que si pot, escolti entrevistes, vagi a veure-la en directe o en llegeixi els seus llibres, la seva resiliència i força de superació i el seu enginy l'han feta arribar molt lluny, i és una de les veus actuals més valuoses que tenim de la pau!
Els contes afganesos són preciosos, si els aneu llegint, alguns us recordaran a altres històries com la Ventafocs, les faules d'animals o contes tradicionals d'arreu. Val molt la pena acostar-se a la figura de la Nadia!

[illobera · Rating 3 out of 5]

"La llibertat és la cosa més preciosa del món (...) sense llibertat, no es pot fer res." (p. 180)

[Caragolet · Rating 4 out of 5]

139: «Qui ho havia de dir que triomfés en la vida, si era tan bona persona!»

[Sibilina · Rating 5 out of 5]

This book of Afghan and Dari tales is the most heartwarming testimony to the kindness that prevails despite the struggle in keeping one's culture alive after diaspora and war. I feel glad that the author was able to find the resources and space needed to share such a beautiful part of her childhood and culture, and it moved me that it was with the help of Catalan friends and relatives, who know a thing or two about linguistic genocide.

When it comes to the tales themselves, I enjoyed all of them. The themes and plots reminded me of Aesop’s Fables, One Thousand and One Nights, and old testament stories; which makes complete sense when taking geographical and historial contexts into account.

It is so moving whenever Nadia Ghulam takes breaks in between tales to share relevant details about her mom, her hometown, her memories of places and traditions before vs after the war. My heart shrunk when I reached the part in the book where a tale about Xauk square is immediately followed by contextualisation on the reality of this place before and after the taliban occupation.

I am definitely going to read her biography El secret del meu turbant as well as Mitologia catalana and Dones catalanes llegendaries. Reines, comtesses i heroïnes, by Joan Soler i Amigó, who worked with Nadia on this book of tales.