What do you think?
Rate this book
Al bosc s’hi ha d’arribar quan encara és fosc
Al bosc s’hi ha d’arribar quan encara és fosc és un recull de contes escrit amb una llengua viva i vibrant que explora la por de conformar-se, l’equilibri —o desequilibri— entre la ràbia que crema i la resignació que es guarda molt endins, el desig de viure altres vides, i amb altres persones, les relacions de parella que s’encallen, que no acaben de fluir i, en general, la vida que se’ns escapa sense que puguem acabar d’atrapar-la ni d’acceptar-ne les renúncies. I, al cor del recull, La farinera borda, un conte llarg poderosíssim, inquietant i profundament creïble sobre la venjança sentimental i el desamor. Escrita amb delicadesa i una energia inusual, Al bosc s’hi ha d’arribar quan encara és fosc és una proposta interessantíssima i original que ens descobreix una veu literària nova i refrescant. I és, també, bosc i branques despullades i fulles a terra i bolets i paisatge immòbil i alhora sempre canviant.
208 pages, Paperback
First published March 13, 2024
11 people are currently reading
664 people want to read
About the author
Maria Arimany
1 book12 followersMaria Arimany Almirón és educadora social de formació i treballa en l’àmbit de serveis socials. Llegir és una de les seves grans passions i això li va despertar la curiositat per l’escriptura com a forma de canalitzar les emocions. Es va formar a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès entre el 2016 i el 2019 en l’itinerari de conte, cosa que li va permetre aprendre les tècniques i trobar el seu propi estil a l’hora d’escriure. L’any 2020 va guanyar el primer premi al concurs de narrativa curta d’El 9 Nou amb el conte "Mar de formigues". Actualment estudia Antropologia Social i Cultural a la Universitat de Barcelona i viu a Breda.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 88 reviews
April 8, 2024
És d’aquells llibres que quan l’acabes sents una mica de ràbia per dins, aquella mena de ràbia de no haver-lo escrit tu.
5 / 5.
5 / 5.
April 7, 2025
buf, és boníssim. però boníssim!!!!! fa mesos que el tinc a la tauleta pendent d’agafar-lo, al ser contes em feia un punt de mandra, però he estat perdent el temps perq quina meravella. són contes, però per mi, la prota podria ser la mateixa en diferents moments vitals. el segon conte, “dins meu” ja em va deixar obsessionada només començar, tant de bo n’hagués escrit un llibre sencer, “punt de fuga” també m’ha encantat, però buenu esq tots tenen el seu què. el relat més llarg, m’ha semblat també tan intel.ligent, i com esta escrit tan fragmentat i acaba la pàgina sempre al moment perfecte. tot el llibre ambientat en una atmosfera rural, subtil i que crea aquesta energia que ofega i que ho impregna tot… ja està, que la seguirem llegint, i com va dir la jana… donaria el que fos per haver escrit jo aquest llibre magnífic ❤️
December 16, 2024
Enllaç al blog: https://llegirperviurealtresvides.blo...
Al bosc s'hi ha d'arribar quan encara és fosc és un recull de deu textos, dels quals la majoria són contes breus. Al centre del recull hi ha ‘La farinera borda (Amanita phalloides)’, un conte considerablement més llarg que la resta i amb una estructura fragmentada i no lineal. Aquest és el relat que més m'ha agradat, tant per la força de la història com per la manera com es va descabdellant, deconstruïda per deixar que el lector vagi col·locant totes les peces, i amb un clímax brutal que arriba just al final. Tots els contes estan protagonitzats per dones, de diverses edats i en diferents moments vitals, però que comparteixen el fet de trobar-se en relacions sentimentals on no volen estar i de ser incapaces de fer algun pas per canviar l’status quo, més enllà de somiejar. L’única que s'atreveix a moure fitxa és la protagonista de ‘La farinera borda’, tot i que la Maria Arimany també ens deia que “d'aquella manera”, ja que tot i passar a l'acció, després torna a l'actitud semiconformista.
La temàtica central del recull són les dificultats en les relacions de parella, i l'equilibri entre la inèrcia que ens empeny a conformar-nos-hi i el desig de viure altres experiències. De fet, un dels aspectes que vam comentar i destacar és la naturalitat amb què es presenten protagonistes que mantenen relacions amb nois i amb noies, i el fet que la bisexualitat o l'homosexualitat no sigui el tema del text, sinó un element més. També hi apareix el desamor, la ràbia i el desig de venjança. Tot plegat amb una natura poderosa, delicada i salvatge present a tots els textos.
L'estil de la Maria Arimany és delicat i poètic, i també directe, explícit i dur. La llengua està molt ben cuidada. És una manera d'escriure que em sembla magnètica, que m'agrada molt i que m'ha recordat a altres autores que he gaudit de valent, com la Irene Solà. A d’altres amigues els ha fet pensar en l'estil d'Eva Baltasar o en Distòcia de Pilar Codony (aquest últim no l'he llegit).
Un dels aspectes que van comentar ahir és que els contes són rodons i estan molt ben escrits, no necessiten més pàgines i, tot i la brevetat tenen molta força i expliquen moltes coses.
Crec que amb tot el que n'he dit fins ara és molt evident que he gaudit molt de la lectura, així que us recomano que la llegiu i que ho feu amb calma. Jo l'he anat dosificant per poder endinsar-me al bosc amb calma per sentir-ne les olors i els sorolls, i creieu-me que m'hi he trobat ben bé dins.
Al bosc s'hi ha d'arribar quan encara és fosc és un recull de deu textos, dels quals la majoria són contes breus. Al centre del recull hi ha ‘La farinera borda (Amanita phalloides)’, un conte considerablement més llarg que la resta i amb una estructura fragmentada i no lineal. Aquest és el relat que més m'ha agradat, tant per la força de la història com per la manera com es va descabdellant, deconstruïda per deixar que el lector vagi col·locant totes les peces, i amb un clímax brutal que arriba just al final. Tots els contes estan protagonitzats per dones, de diverses edats i en diferents moments vitals, però que comparteixen el fet de trobar-se en relacions sentimentals on no volen estar i de ser incapaces de fer algun pas per canviar l’status quo, més enllà de somiejar. L’única que s'atreveix a moure fitxa és la protagonista de ‘La farinera borda’, tot i que la Maria Arimany també ens deia que “d'aquella manera”, ja que tot i passar a l'acció, després torna a l'actitud semiconformista.
La temàtica central del recull són les dificultats en les relacions de parella, i l'equilibri entre la inèrcia que ens empeny a conformar-nos-hi i el desig de viure altres experiències. De fet, un dels aspectes que vam comentar i destacar és la naturalitat amb què es presenten protagonistes que mantenen relacions amb nois i amb noies, i el fet que la bisexualitat o l'homosexualitat no sigui el tema del text, sinó un element més. També hi apareix el desamor, la ràbia i el desig de venjança. Tot plegat amb una natura poderosa, delicada i salvatge present a tots els textos.
L'estil de la Maria Arimany és delicat i poètic, i també directe, explícit i dur. La llengua està molt ben cuidada. És una manera d'escriure que em sembla magnètica, que m'agrada molt i que m'ha recordat a altres autores que he gaudit de valent, com la Irene Solà. A d’altres amigues els ha fet pensar en l'estil d'Eva Baltasar o en Distòcia de Pilar Codony (aquest últim no l'he llegit).
Un dels aspectes que van comentar ahir és que els contes són rodons i estan molt ben escrits, no necessiten més pàgines i, tot i la brevetat tenen molta força i expliquen moltes coses.
Crec que amb tot el que n'he dit fins ara és molt evident que he gaudit molt de la lectura, així que us recomano que la llegiu i que ho feu amb calma. Jo l'he anat dosificant per poder endinsar-me al bosc amb calma per sentir-ne les olors i els sorolls, i creieu-me que m'hi he trobat ben bé dins.
May 5, 2024
buenu…tocarà esperar a llegir més coses seves.
boníssim. m’atreveixo a dir que és el millor que he llegit aquest 2024
boníssim. m’atreveixo a dir que és el millor que he llegit aquest 2024
November 9, 2024
Una de les sorpreses de l'any, sens dubte. Els relats recullen les vides corrents d'un seguit de personatges confrontats amb els seus dilemes vitals, fruit del desig, la por, la curiositat, les relacions familiars, els prejudicis, o una barreja de totes aquestes coses i de moltes altres. Alguns estan escrits de forma més convencional, com un conte realista en què va aflorant el conflicte latent que força la relació entre dues o més persones... en d'altres, l'escriptura es disgrega i la imatge de les vides dels seus protagonistes resulta més difosa i fins i tot onírica.
El relat central La farinera borda (Amanita Phalloides) és el més obertament fragmentari, i un exercici de risc narratiu feliçment reixit.
Totes les històries semblen confrontar als personatges amb un seguit de fites vitals, ja siguin per causa d'una decisió, d'un fet fortuit, de sensacions, desitjos ambicions personals... el fet és que la reverberació d'aquestes fites és el lloc on es despleguen aquests contes; el "bosc interior" on s'amaguen tots els seus matisos.
El bosc és un dels paisatges del recull, però funciona més com un leitmotiv literari que com una mera ambientació.
De tant en tant, enmig de tantes obres plenes de vides banals narrades encara més banalment, es pot trobar un llibre que demostri que, si la proposta formal i narrativa té criteri, intenció i talent, no cal que el que s'explica sigui excepcional. Crec que "l'Escuma" d'Helena Guilera, n'és un exemple. També n'és un “Al bosc d'hi ha d'arribar quan encara és fosc”.
El relat central La farinera borda (Amanita Phalloides) és el més obertament fragmentari, i un exercici de risc narratiu feliçment reixit.
Totes les històries semblen confrontar als personatges amb un seguit de fites vitals, ja siguin per causa d'una decisió, d'un fet fortuit, de sensacions, desitjos ambicions personals... el fet és que la reverberació d'aquestes fites és el lloc on es despleguen aquests contes; el "bosc interior" on s'amaguen tots els seus matisos.
El bosc és un dels paisatges del recull, però funciona més com un leitmotiv literari que com una mera ambientació.
De tant en tant, enmig de tantes obres plenes de vides banals narrades encara més banalment, es pot trobar un llibre que demostri que, si la proposta formal i narrativa té criteri, intenció i talent, no cal que el que s'explica sigui excepcional. Crec que "l'Escuma" d'Helena Guilera, n'és un exemple. També n'és un “Al bosc d'hi ha d'arribar quan encara és fosc”.
November 26, 2025
M'ha agradat molt la forma tan natural d'escriure. Són 8 relats, que giren en torn a la sexualitat, les relacions i el cos. Tots són diferents però semblants alhora.
Molt contenta d'haver descobert aquesta autora.
Molt contenta d'haver descobert aquesta autora.
June 12, 2024
molt molt i molt bé ❤️🩹
October 16, 2025
“Les carxoferes, per a fortuna seva, tindran ocasió de millorar-se a si mateixes fins a cinc vegades, temporada rere temporada, vida rere vida; mentre que jo, que només gaudiré d’aquesta, em veig obligada a triar constantment, i cada vegada que trio, descarto un munt d’altres possibilitats, d’altres vides que s’extingeixen. I, ben mirat, jo, que vull ser carxofera, també trio no fer res, resignar-me, esperar que m’arrenquin el fruit i que me’n broti un altre, sense adonar-me que no triar també és una tria.”
El meu relat preferit ha estat La farinera borda, quina bogeria de noia i quina por veure’s reflectida en el seu dolor. Si vols llegir relats breus sobre xicotes desquiciades aquest és el teu llibre :)))
“Dins el cap hi tinc una bèstia grossa i peluda i ferotge com una ossa que engrapa amb les seves manasses d’urpes els barrots de la gàbia on està retinguda i els intenta reivindicar per escapar-ne i rugeix i gruny i, de tant en tant, es dona cops de cap de ràbia, d’una ràbia bruta que amaga una por terriblement animal.”
El meu relat preferit ha estat La farinera borda, quina bogeria de noia i quina por veure’s reflectida en el seu dolor. Si vols llegir relats breus sobre xicotes desquiciades aquest és el teu llibre :)))
“Dins el cap hi tinc una bèstia grossa i peluda i ferotge com una ossa que engrapa amb les seves manasses d’urpes els barrots de la gàbia on està retinguda i els intenta reivindicar per escapar-ne i rugeix i gruny i, de tant en tant, es dona cops de cap de ràbia, d’una ràbia bruta que amaga una por terriblement animal.”
July 9, 2024
Al bosc s'hi ha d'arribar quan encara és fosc ·
Aquí teniu un recull de relats fresc, atrevit, DIFERENT.
Us diré per què m'ha agradat: Maria Arimany ha escrit narracions directes i sense maquillatge. Això fa que connectis, o no, amb les diferents històries. Despreocupades i atrevides.
L'autora ens parla de les relacions de parella i els vincles amb els pares i ho posa al centre d'aquests relats. Joves, desig, desamor i un escenari rural. I tot plegat amb una veu poètica, valenta, salvatge, crua...
Si us agraden els relats curts, agafeu aquest llibre, us pot sorprendre.
Aquí teniu un recull de relats fresc, atrevit, DIFERENT.
Us diré per què m'ha agradat: Maria Arimany ha escrit narracions directes i sense maquillatge. Això fa que connectis, o no, amb les diferents històries. Despreocupades i atrevides.
L'autora ens parla de les relacions de parella i els vincles amb els pares i ho posa al centre d'aquests relats. Joves, desig, desamor i un escenari rural. I tot plegat amb una veu poètica, valenta, salvatge, crua...
Si us agraden els relats curts, agafeu aquest llibre, us pot sorprendre.
May 1, 2024
"M'espolsaria les pors, com qui bufa el llom d'un llibre vell."
August 25, 2024
És maco notar la veu novell de l'escriptora perquè t'hi veus i penses en que podria sortir alguna cosa així dels teus gargots dispersats en vàries llibretetes. No fa falta parlar ni articular cinquanta temes per fer un llibre ben parit.
Read
April 5, 2025ja era hora de llegir algo que no fora de classe… m’agrà perquè són contes, tot i que es fan un poc repetitius, està guai com parla de la natura i de l’amor, m’encantaria tindre una caseta al Montseny i ser una xica de bosc pfff
September 20, 2024
“I ben mirat, jo, que vull ser carxofera, també trio fer res, resignar-me, esperar que m’arrenquin el fruit i me’n broti un altre, sense adonar-me que no triar també és una tria”
Faig la review una mica tard i, per tant, sense tenir la lectura fresca, però bé, més val tard que mai...
Haig de dir que tenia les expectatives bastant altes amb aquest llibre i, tot i no ser la més fan dels contes, m’havia (i m’havien) convençut que estaria molt i molt bé. He trobat, però, que ha estat un llibre que m’ha sorprès, enganxat i decebut a parts iguals. Els primers i últims contes (Menció especial: “Dins meu” i “Punt de fuga”) m’han semblat magnífics i, torno a repetir, com a persona que li costa entrar bastant a l’univers fictici narrat en forma de contes, m’han atrapat des de primer moment. Ara bé, el relat troncal, o si més no el més llarg, no m’ha agradat gaire (per no dir gens). M’agradaria poder dir que a estones sí, però és que ni això. Potser és una qüestió de gustos, però per mi estava massa fragmentat i era com massa “estètic” i això no m’ha permès entrar a la narració.
Bé, en qualsevol cas, una lectura ben amena i bonica. Gràcies per deixar-me’l Meritxell!💞
Faig la review una mica tard i, per tant, sense tenir la lectura fresca, però bé, més val tard que mai...
Haig de dir que tenia les expectatives bastant altes amb aquest llibre i, tot i no ser la més fan dels contes, m’havia (i m’havien) convençut que estaria molt i molt bé. He trobat, però, que ha estat un llibre que m’ha sorprès, enganxat i decebut a parts iguals. Els primers i últims contes (Menció especial: “Dins meu” i “Punt de fuga”) m’han semblat magnífics i, torno a repetir, com a persona que li costa entrar bastant a l’univers fictici narrat en forma de contes, m’han atrapat des de primer moment. Ara bé, el relat troncal, o si més no el més llarg, no m’ha agradat gaire (per no dir gens). M’agradaria poder dir que a estones sí, però és que ni això. Potser és una qüestió de gustos, però per mi estava massa fragmentat i era com massa “estètic” i això no m’ha permès entrar a la narració.
Bé, en qualsevol cas, una lectura ben amena i bonica. Gràcies per deixar-me’l Meritxell!💞
April 28, 2024
Farinera borda i carxofera.
La primera i l’última pàgina em tenen per sempre.
Un cop acabat encara no he entès qui és qui, ni quantes històries hi ha ni si es lliguen entre elles. Tot i això, no he pogut parar de llegir.
La primera i l’última pàgina em tenen per sempre.
Un cop acabat encara no he entès qui és qui, ni quantes històries hi ha ni si es lliguen entre elles. Tot i això, no he pogut parar de llegir.
December 14, 2024
Al bosc s'hi ha d'arribar quan encara és fosc m'ha fet sentir com quan t'estàs enamorant i tot és intens però no ho acabes de copsar tot perquè vius en una mena de boira endormiscada i somniosa. O potser això m'ho ha fet sentir la vida, i el llibre simplement hi era.
June 15, 2024
M'ha agradat l'estil d'escriptura però no he connectat amb les històries. Potser no era el meu moment de llegir-lo.
June 24, 2024
Aprofitant el cap de setmana llarg he gaudit d'un recull de contes recomanat per la meva mitja taronja literàriai l'ha encertat de ple.
'Al bosc s'hi ha d'arribar quan encara és fosc' de la Maria Arimany editat per laltraeditorial, premi Documenta 2023. Una proposta original que es pot gaudir d'una revolada, i us diré perquè m'ha agradat:
Potser perquè és les narracions estan emmarcades al Montseny que envolta la meva vida i que sempre em fascina ,
potser perquè les protagonistes es troben en encreuaments vitals i callen més del que diuen,
Potser perquè és una narració directa, sense tabús ni floritures, però a la vegada poètica i plena de magnetisme que atrapa a cada pàgina, potser perquè és una veu nova, fresca i inquietant...
O simplement perquè és literatura de la bona i això sempre és una delícia descobrir
Sigui com sigui, és una obra molt recomanable que val la pena gaudir i compartir!
he xalat molt!
'Al bosc s'hi ha d'arribar quan encara és fosc' de la Maria Arimany editat per laltraeditorial, premi Documenta 2023. Una proposta original que es pot gaudir d'una revolada, i us diré perquè m'ha agradat:
Potser perquè és les narracions estan emmarcades al Montseny que envolta la meva vida i que sempre em fascina ,
potser perquè les protagonistes es troben en encreuaments vitals i callen més del que diuen,
Potser perquè és una narració directa, sense tabús ni floritures, però a la vegada poètica i plena de magnetisme que atrapa a cada pàgina, potser perquè és una veu nova, fresca i inquietant...
O simplement perquè és literatura de la bona i això sempre és una delícia descobrir
Sigui com sigui, és una obra molt recomanable que val la pena gaudir i compartir!
he xalat molt!
May 1, 2024
"Serà esclava dels records, del seu propi relat, de la culpa que traça històries fetes de moments, de pedaços. De retalls."
"Jo que era tant d'estiu, ara només esperava la molsa, la mullena del sotabosc de tardor, la terra espessa i ferma que no se t'escola per les calces i no encén la pell, sinó alguna cosa de més endins."
"Hi ha alguna cosa més desoladora que els objectes caiguts d'un contenidor?"
"Jo que era tant d'estiu, ara només esperava la molsa, la mullena del sotabosc de tardor, la terra espessa i ferma que no se t'escola per les calces i no encén la pell, sinó alguna cosa de més endins."
"Hi ha alguna cosa més desoladora que els objectes caiguts d'un contenidor?"
April 11, 2024
3,5 ⭐️
June 18, 2024
necessito MÉS. MOLT MÉS. quina BOGERIA
October 15, 2025
Em sap greu perquè tenia tots els ingredients per agradar-me (tot i que no sóc gaire una lectora de contes) però no hi he connectat. Els primers relats m’havien enamorat (especialment el segon, tan delicat i subtil) però a mesura que avançava amb la lectura, m’adonava de que no m’estaven agradant, això sí: l’autora escriu molt i molt bé, només que no ha estat per a mi.
September 5, 2025
Maria Arimany escriu molt mooolt bé. No ho deixava de pensar llegint tots els relats. Jo, que no sóc lectora de literatura curta, l'he gaudida prou i, el més important per a mi, és que tots ells m'han resultat relats molt complets, que no et deixen amb ganes de més.
El problema, però, les expectatives. Vaig agafar aquest llibre pensant que n'hi hauria molt més bosc, i en alguns relats, malgrat que m'hagen agradat i m'he sentit immersa des del primer paràgraf en la narració, he trobat a faltar més muntanyes.
Tots porten la natura a dins, però no diria que és eixe el fil conductor del relatari, que és allò que esperava amb aquest títol. El fil que els uneix és el malestar de totes aquestes dones protagonistes, que tenen clar que no es troben bé on estan , però que no es mouen del lloc. I Maria Arimany descriu aquests sentiments amb el vocabulari precís, tan encissador com els boscos que descriu.
El problema, però, les expectatives. Vaig agafar aquest llibre pensant que n'hi hauria molt més bosc, i en alguns relats, malgrat que m'hagen agradat i m'he sentit immersa des del primer paràgraf en la narració, he trobat a faltar més muntanyes.
Tots porten la natura a dins, però no diria que és eixe el fil conductor del relatari, que és allò que esperava amb aquest títol. El fil que els uneix és el malestar de totes aquestes dones protagonistes, que tenen clar que no es troben bé on estan , però que no es mouen del lloc. I Maria Arimany descriu aquests sentiments amb el vocabulari precís, tan encissador com els boscos que descriu.
September 26, 2025
Oh, look, I talk about lesbian relationships and the female sexual organs! I am so daring and transgressive. Well, maybe if we were in the 1960s (and a teenager read this) it would be, but nowadays... This book is repetitive, the style is not particularly good, it is almost all about toxic relationships (and cardboard, stereotypical ones)... And it is one of those books that is 40 pages long but they have made it a 200-pages-long affair to ask for 18 euros.
Keep at a distance.
The best: giving new authors a chance
The worst: really, this feels like something anyone could write as a way to clear their minds
Alternatives: do you want a book written by a young (less than 35?) Catalan author?: "Els desperfectes" (also a compilation of short stories)
4/10
(Catalan; original)
Keep at a distance.
The best: giving new authors a chance
The worst: really, this feels like something anyone could write as a way to clear their minds
Alternatives: do you want a book written by a young (less than 35?) Catalan author?: "Els desperfectes" (also a compilation of short stories)
4/10
(Catalan; original)
May 3, 2024
Ens ha deixat clar que d’escriure en sap un rato, fent-te sentir el relat i endinsar-t’hi tota l’estona. Molts nervis i moltes ganes de seguir llegint el que s’estigui coent en els seus esborranys. També et dic, Oju amb el que deu haver-hi a les seves llibretetes de 2n de Batxillerat #mamapor.
Quina alegria ser coetània de mosses tan espavilades com la Maria i l’Irene que narren la vida crua per agafar-t’hi amb ungles i dents.
Quina alegria ser coetània de mosses tan espavilades com la Maria i l’Irene que narren la vida crua per agafar-t’hi amb ungles i dents.
April 10, 2025
Recull de contes.
“La farinera borda” és el conte que m’ha agradat més (de llarg, la veritat). També és el més llarg ja que ocupa pràcticament ¾ de llibre.
Els altres contes m’han deixat indiferent. Tinc la lleugera sensació que són per omplir la resta de llibre.
Ara, això sí! Un 10 en com escriu la Maria Arimany. Escriu molt i molt bé.
“La farinera borda” és el conte que m’ha agradat més (de llarg, la veritat). També és el més llarg ja que ocupa pràcticament ¾ de llibre.
Els altres contes m’han deixat indiferent. Tinc la lleugera sensació que són per omplir la resta de llibre.
Ara, això sí! Un 10 en com escriu la Maria Arimany. Escriu molt i molt bé.
April 26, 2024
Farinera borda
May 20, 2024
La farinera borda (Amanita phalloides):
- M'he pogut notar el cor bombejant amb tanta força que m'ha fet por que ho sentissis des del mas
- Carregant el bidó de gasolina com si carregués la criatura que no tindrem
La carxofera:
-Aquí el temps corre al compàs de les plantes, mai no s'atura, però tampoc va massa depressa
- M'he pogut notar el cor bombejant amb tanta força que m'ha fet por que ho sentissis des del mas
- Carregant el bidó de gasolina com si carregués la criatura que no tindrem
La carxofera:
-Aquí el temps corre al compàs de les plantes, mai no s'atura, però tampoc va massa depressa
June 4, 2024
Tan ben escrit... :')
March 13, 2025
un altre llibre que oscil·la entre les tres i cinc estrelles i que n’acaben sent tres. i un llibre que m’ha recordat molt a “els dics”, per l’estil i per les mil coses xules, però també per la fredor. a estones, un passar per sobre de la vida i un retrat de la bogeria que m'han semblat brillants. en d’altres, una distància emocional i manca de pensament crític que m’han resultat fins i tot feridors. a més, qüestió personal: hi ha més erotisme i animals morts dels que una pot pair, ups. en fi, una veu que m’ha atrapat i que, malgrat els sentiments contradictoris, vull continuar escoltant.
Displaying 1 - 30 of 88 reviews