3,5/5
L'Enric Herce és un escriptor molt solvent, i a Benvolgut Jaume ho torna a demostrar. En un format tan complex com l'epistolar, sap donar coherència i corpus a un relat, el del protagonista, que oscil·la entre el relat verídic i l'aixecada de camisa al seu oncle per treure-li quartos. Sens dubte és aquesta la part que funciona millor, la que atrapa i fa dubtar al lector; tot i que a mesura que avança la història veiem que potser n'està fent un gra massa, el dubte sempre hi és, mai el podem descartar.
La part de realisme és la que més m'ha agradat, tant la part que té lloc a Palma —tant de bo haver assistit a aquest concert maleït d'en Hendrix— com la que passa a Reus. La trobada druídica, però, no arriba a assolir el clímax que sí que m'ha transmès el primer salt. Perquè sí, aquí hi ha salts en el temps, i es fan d'una manera meravellosament quotidiana i el bo del protagonista els relata com si res.
Si la recreació històrica és el que més m'ha agradat, la part fantàstica m'ha deixat amb ganes de molt més, sobretot pel que fa a la preparació dels esdeveniments clau i la brevetat d'aquests. La magnífica coberta de l'Àlex Santaló deixa entreveure massa elements lovecraftians per a tenir-ne després un simple tastet. La intenció de l'autor, però, potser era aquesta: no donar-li tant pes al vessant fantàstic i explorar les possibilitats d'uns arxius que li han servit de base per bastir aquest relat fantàstic. Es nota que l'Enric ha fet un tour de force imaginatiu per conjurar un revers tenebrós a una documentació que, de fet, és ben real.
En definitiva, l'he gaudit molt, i és una altra mostra del gran talent que tenim a casa nostra. Sens dubte el recomanaré a tort i a dret. Ens calen més apostes com aquesta: valenta i desinhibida, molt documentada i arrelada fermament al territori, però sense renunciar a l'element de gaudi i a aquella espurna de bogeria especulativa que sovint ens fa volar el cap. Bravo, benvolgut Enric!