Josep Carner's `Nabí' is a masterpiece of modern Catalan poetry. Based on the biblical story of Jonah, it is essentially a Christian poem, though it is scathing about the effects of religious perversion. In the widest sense a poem about the limits of rationality, it is a triumph of language - of a language which Carner helped to establish as a vehicle for serious poetry. This bilingual edition is introduced by the noted Catalan expert Arthur Terry.Josep Carner (1884-1970) was one of the leading members of a brilliant generation of Catalan poets. His work extends from the early years of the century to the aftermath of the Spanish Civil War.J.L. Gili (1907-1998) was born in Barcelona and lived in England from 1934. A scholar, translator, publisher and bookseller, Joan Gili ran the Dolphin Book Company in Oxford for many years, and was well known as the translator of Lorca's `Selected Poems' (Penguin).
Josep Carner (Barcelona, 1884 - Brussel·les, 1970) és conegut com "el príncep dels poetes catalans". Renovador de la poesia, de la llengua i de la prosa. Crea un nou estil de periodisme polític. Llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres, ingressa a la carrera diplomàtica. Exerceix càrrecs a Gènova, San José de Costa Rica, Le Havre, Hendaia, Beirut, Brussel·les i París. Durant la Guerra Civil espanyola es manté fidel a la República i no torna a residir mai més a Catalunya. El llibre de poemes Els fruits saborosos (1906) és considerat per la crítica com una de les fites del Noucentisme, moviment del qual Carner n'és capdavanter. La seva obra poètica evoluciona cap al postsimbolisme, amb llibres com Auques i ventalls, El cor quiet i Nabí. També destaca com a traductor d'autors com Charles Dickens, William Shakespeare, Mark Twain, Arnold Bennett, Alfred de Musset, Jean de La Fontaine, Daniel Defoe i Lewis Carroll, entre d'altres. Amb només vint-i-sis anys, el 1910, és proclamat Mestre en Gai Saber en els Jocs Florals.
«De tota bella cosa, tant com llarg el desig, és curt l'alè. I sort si, com l'aurora, la bellesa traspunta i fina sobre el món esquiu, mai abastada ni escomesa. És ben pitjor si viu.»