Després d'haver resolt alguns dels crims més sonats d'Europa, el cèlebre detectiu Auguste Dupin arriba a Barcelona per investigar un cas que l'involucra directament i que està relacionat amb la passió principal de la seva vida: els llibres. Han trobat un llibreter mort, diuen que el van matar per robar-li un llibre en concret, i el títol encén totes les alarmes de l'investigador. Matar per un llibre? Avui sembla impossible, però un dels assassins més coneguts de la història de Barcelona matava pels llibres. Vet aquí la història del primer assassí en sèrie de la ciutat. Els primers crims «mediàtics» del país. I la gran aventura d’un personatge memorable. Auguste Dupin s'enfronta al cas de la seva vida en una ciutat que bull entre bullangues, pinxos de baixa estofa i llibreters que semblen trets d'una pel·lícula de gènere negre.
Un misteriós cas de l'immortal Auguste Dupin que té lloc a Barcelona. L'investigador sap català (perquè segons l'autora va néixer a Perpinyà) i compta amb la col·laboració d'un eixerit mosso d'esquadra amb ganes d'aprendre dels seus dots de deducció. Sensacional recreació d'una Barcelona que encara no ha enderrocat les muralles i d'un Monestir de Poblet en hores baixes per la desamortització de Mendizábal. La trama, relacionada amb el món dels llibreters antics, és senzilleta però molt efectiva. Reguitzell de cameos, homenatges i referències (Poe, Perucho, Tasis...).
NOTA: 2,5/5. Novel·la amb una trama interessant, però molt descriptiva i lenta. Les llargues descripcions dels llocs dels fets i les llargues explicacions històriques, fan que el llibre sigui pesat. Tot i això, la dupla Dupin i Teixidor, i la segona part de la novel·la, m’ha agradat bastant.
Tot i que m'agrada la novel•la històrica, en aquest cas se m'ha fet pesada tanta explicació de fets històrics. En molts casos despisten de la trama i m'han semblat innecessaris.
Una barreja de novel·la negra i novel·la històrica que et situa a la Barcelona emmurallada de 1840. Una bona trama que et transporta i et passeja pels carrers de la ciutat mentre vas coneixent l'ofici dels llibreters de vell. Malgrat això, a estones se’m feia pesada (potser per excés de descripcions), i em semblava que li costava avançar en la trama.
La trama era interesant, però a meitat de llibre es va començar a fer pessades les llarges descripcions tant del lloc on ocorrien els fets, com les llargues explicacions historiques. M'he saltat algunes pàgines, i no l'he pogut acabar
Un Auguste Dupin que parla català perquè ha viscut a Perpinyà. Una ciutat emmurallada. Una llegenda, la del llibreter assassí. Som al 1840 i la ciutat és Barcelona.
Premi Santa Eulàlia de novel·la de Barcelona en la seva segona edició, Veus de mort als Encants Vells de l’autora Sylvia Lagarda-Mata és un thriller històric de qualitat publicat per l’editorial Comanegra. Un llibre que fa que el temps perdi la seva condició.
L’argument ens parlarà d’un Auguste Dupin que arriba a Barcelona per investigar la mort d’un llibreter al qual han llevat la vida per a prendre-li un llibre. Encara que bibliòfil, Dupin no comprèn com es pot matar algú per aquest motiu. En uns moments d’exaltació per les bullangues i pels abundants personatges sospitosos que s’apleguen a la ciutat, a Dupin el vencerà a vegades la melancolia.
Ambientada de manera exquisida i acreditada, Barcelona es converteix en un personatge més de la novel·la —i en aquest cas no és un clixé assabentar-ho perquè és un dels motius per haver-ne guanyat el Premi Santa Eulàlia—. Altres motius són una trama molt ben entrellaçada amb els esdeveniments de l’època, uns personatges creïbles, sobretot el d’Auguste Dupin molt airós, i una narrativa que no decau en cap moment i on fins i tot mostra lirisme quan Dupin sucumbeix a la pena.
El personatge d’Auguste Dupin mereix una petita apreciació sense caure en explicar més del que caldria. I és que poques coses ens han arribat sobre el personatge fins avui. De fet, Dupin no disposa d’un perfil vistós com el d’altres detectius —recordem a Sherlock Holmes—, però si que se’ns va deixar moltes pistes gràcies a les tres aparicions en els relats d’Edgar Allan Poe. Racional, deductiu —pot endevinar què està pensant algú altre—, i és altament intel·ligent. Però també melancòlic. Sylvia Lagarda-Mata, defineix al personatge de manera deliciosa i entranyable, i a més deixa constància de la seva condició com a primer detectiu de la ficció literària fent alguna picada d’ullet.
Veus de mort als Encants Vells és un llibre apropiat per a tots aquells amants de la novel·la detectivesca i de la Barcelona aïllada del món per les portes que la tancaven amb pany i forrellat. Per la llegenda del primer assassí serial de la Ciutat. Una ciutat ja quasi desconeguda, però que va ser; que va viure.
Una novel·la que és moltes coses més i que no s’ha de deixar escapar.
Per submergir-se de ple a la Barcelona del segle XIX, brillant i fosca a parts iguals, recomano “Veus de mort als Encants Vells”, de Sylvia Lagarda-Mata, guanyadora del Premi Santa Eulàlia de novel·la de Barcelona 2024. A l’estiu em vaig sentir còmode tornant a llegir un thriller i m’he animat amb aquest thriller històric que, més que per la seva trama, m’ha captivat per una ambientació excel·lent.
Qui mata per un llibre? El detectiu Auguste Dupin, inspirat en el personatge creat per Edgar Allan Poe, investiga una sèrie de crims relacionats amb el món dels llibres. La recerca de l’assassí, amb connexions inesperades, ens condueix per la Barcelona més fosca i, durant una estona, pel Monestir de Poblet. Encara que es tracta d’una llegenda, i no d’un cas real, Sylvia utilitza aquesta figura per crear suspens i misteri.
Amb una narració rica en descripcions detallades, es nota el gran coneixement que l’autora té sobre la història de Barcelona, i això dona versemblança tant als espais com als personatges. Ens permet sentir l’atmosfera i els sons d’una ciutat encara emmurallada i recrea molt bé alguns fets històrics com la desamortització de Mendizábal.
Alguns moments de la trama no m’han acabat de convèncer, però m’ha semblat una lectura interessant per endinsar-me en una altra època.
Historia de Barcelona pero sin ser una clase de historia. La primera parte es un poco lenta para mí, pero la segunda bien. Es el tipo de libro policíaco en el cual tú te enteras de quién es el malo junto con personajes.
Entiendo que haya ganado un premio, pero más que nada por todo lo que aprendes sobre la ciudad de Barcelona, que no por la historia en sí.
No creo que sea un libro que quiera volver a leer. Pero sí tengo pensado hacer una visita al monasterio de Poblet que, a pesar de la historia en el libro, sigue estando en pie y se puede visitar, y por lo que veo en las imágenes es precioso.
SPOILER: A mi parecer, el juicio al final fue escrito un poco ya... escrito de aquella manera por terminar el libro. Al principio era un psicópata, después un fanático, y al final resultó ser alguien a quien no le dieron un abrazo a tiempo. No sé... estaba explicado como que iba a ir hacia otro lado, y al final el final fue un poco chof.
Quan vaig llegir la sinopsi del llibre, vaig pensar que, amb aquests ingredients, estava davant d'un dels millors llibres que he llegit.
Malauradament, no ha estat així. No he aconseguit connectar amb el llibre.
Malgrat la idea és molt bona, trobo que no està ben executada la narració, trobant-hi molta palla en les descripcions, idees inconnexes, capítols que estan per omplir.
Ha estat com posar dins d'una coctelera: un Sherlock Holmes, un "En nom de la Rosa" i un llibre històric sobre Barcelona ; i n'hagués resultat aquest llibre.
Bastante pesado de leer, se centra más en la arquitectura y en la Barcelona de la primera mitad del siglo XIX que en la trama detectivesca que podría haber dado mucho más de sí. Muy exagerada también la obsesión de la autora por describir los malos olores de los barrios o el pestazo de los personajes secundarios y su falta de higiene, como si lo de no lavarse fuera algo solo de 1840, estamos en 2025 y trabajando de cara al público puedo atestiguar que hay bastante gente que le tiene poco apego a la ducha y al jabón.
Un bluf!! Quan el vaig veure em va atreure moltíssim, la portada, el títol i la sinopsi em van atrapar. Però la lectura m'ha defraudat moltíssim. La història no està malament, però no t'atrapa en cap moment per culpa de com està escrit. Hi ha massa descripció, vocabulari enrevessat que sembla que l'escriptora vulgui presumir de conèixer. Això fa que costi molt endinsar-te en la narració. I el final, no m'ha agradat gens. No el recomano gens.
Se’m ha fet una mica pesat… l’he trobat lent. Tot i això, la historia està prou bé, picada d’ull a Edgard Allan Poe i màgnifiques descripcions de la Barcelona d’abans del enderroc de les darreres muralles. Precisament per aquestes descripcions li han otorgat el Premi Santa Eulàlia de novel·la 2024.
Molt bona reconstrucció de la Barcelona de 1840. La història de la destrucció, saqueig i incendi de Poblet entristeix per la seva ignorància, fanatisme i el dany causat a tot el panteó reial. El que menys sedueix de la novel.la: el personatge Augusto Daupin; petrimetre i mancat de bastants coses"
M’ha agradat molt la visió històrica de la Barcelona de mitjans del segle XIX. La descripció dels seus carrers i dels seus espais, de la seva gent i dels seus costums. La trama en sí no l’he trobat especialment brillant tot i que està escrit d’una forma amena
Novela molt ben documentada i interessant per a les persones que coneixent i viuen o han viscut a Barcelona així com per conèixer una part de la historia de Poblet. Potser el relat d'algunes parts és massa lent, amb masses autoreflexions del detectiu Auguste Dupin i fa perdre puntualment el fil.
Barreja de novel·la històrica i de misteri. No soc gaire fan de fer protagonistes a personatges reals o ficticis d'altres autors i reblar el clau. Reconeixerem que l'autora coneix i s'estima Barcelona.
Entretingut, però amb masses detalls i sense anar al gra. Tot i que alguns dels detalls que es donen no estan malament, a grans trets els trobo innecessaris. M'esperava molt més.
Al principi, les referències i descripcions històriques, em van semblar molt ben integrades, i que donaven vida a la lectura. Però, a mesura que avançava el llibre, se m'han fet excessives i feixugues. M'ha costat acabar-lo