Ser dona en una nació ocupada com la catalana proporciona una perspectiva privilegiada de la història dels estats i del patriarcat. Partint d’aquesta premissa, trenta dones de geografies, condicions i professions diferents dels Països Catalans presenten les seves reflexions davant el col·lapse ecològic, democràtic i socioeconòmic que viu la nostra societat. Nascudes entre el 1980 i el 2000, les matriotes van polititzar-se entre l’esclat del Procés independentista i la quarta onada feminista, en moviments i lluites socials. Amb tot, es declaren hereves d’una llarga tradició d’artistes, intel·lectuals i activistes que han volgut conciliar el feminisme i el nacionalisme, resignificant-lo per afavorir una nova manera d’entendre la vida en comú, és a dir, una nova manera de fer política i de dialogar amb el conjunt de la societat.
Alcen la veu des de Castelló o la Catalunya Nord per existir més enllà dels confins administratius imposats. Alcen la veu en tant que lesbianes, racialitzades o discapacitades, perquè volen que els drets de totes siguin una prioritat nacional. Alcen la veu com a pageses, politòlogues, empresàries, sindicalistes, creients, atees… expertes en el seu camp, perquè saben que per construir la màtria es necessiten a totes. I ho fan amb dos supòsits: que la llengua catalana és l’eina més democràtica possible per aglutinar catalans d’orígens diversos i que tot feminisme nacionalista que no facin elles, serà fet en contra seva.
És una lectura potent i directa amb reflexionts força interessants. M'ha agradat la seva transversalitat i la pluralitat de les autores. Amb algun article més feixuc però molt recomanable.
‘Màtria o barbàrie. Trenta veus del feminisme català’ (2024). Edició de Júlia Ojeda Caba, Anna Punsoda Ricart i Marta Roqueta-Fernàndez. El llibre consta de trenta articles on dones d’àmbits molt diversos analitzen el fet de ser dona i independentista o com incorporar la perspectiva feminista a un projecte de nació catalana. Les 30 dones són nascudes entre el 1980 i el 2000, de manera que s’incorpora, també, la perspectiva de les dones joves que han viscut el Procés independentista i la quarta onada feminista. El llibre s’estructura en quatre blocs: ‘La nostra màtria: Països Catalans’ (amb aportacions de dones de les terres de l’Ebre, Aran, País Valencià, les Illes i Catalunya Nord); ‘Una màtria de drets’ (amb aportacions sobre el dret al propi cos, el dret civil català, els drets del col·lectiu LGTBI+, de les dones racialitzades, de les dones discapacitades, etc); ‘Construir la màtria: sectors’ (amb aportacions de dones del sector econòmic, sindical, rural, emprenedor, turístic, sanitari, periodístic i cultural) i ‘La màtria catalana: entre la tradició i el món globalitzat (amb aportacions del món de la religió o de les noves tecnologies). Hi ha articles més interessants que altres, però en conjunt és un llibre interessant.
Llibre bastant transversal i q mha permès aprendre sobre nínxols del feminisme/catalanisme que desconeixia, prou innovador en barrejar aquestes 2 causes, i hi ha alguns textos molt xulos :) Decebuda amb l'edició, té MOLT poca cohesió, ho venen com a llibre fundacional i hi ha massa articles d'opinió, hi havia bona intenció però mala execució.