Amb el carnet de conduir acabat d’estrenar, la Gabriela puja a passar l’estiu al poble de l’avi, on guanyarà el primer sou fent la substitució de la bibliotecària durant les vacances. És el dia de Sant Joan, i al cap li reverberen en sentits oposats l’espessor d’una ressaca i la lleugeresa de saber que, tard o d’hora, les amigues li perdonaran que ahir desaparegués amb la cita d’una d’elles. Tampoc n’hi va haver per tant, es diu. Un cop instal·lada, surt disparada a banyar-se al llac de sempre.
Alhora, el Quim escolta amb sordina les indicacions del propietari de la casa que ha llogat amb uns amics per passar un parell de mesos de teletreball i descans. Irritable, se li ha ficat, entre orella i orella, l’eco persistent d’una revetlla que preferiria oblidar. Com una cançó enganxosa. Un cop instal·lat, surt a cremar excessos amb la dosi d’exercici de rigor, però a la bicicleta que ha trobat pel mas se li trenca la cadena i canvia el pedaleig per unes braçades en un llac que hi ha a la vora.
Com un batec en un micròfon explora els mecanismes de la seducció i de l’atracció entre contraris. Amb una llengua precisa i un estil depurat, Clara Queraltó ha donat forma a un joc de miralls absorbent i pertorbador.
(El Pla del Penedès, 1988) és filòloga especialitzada en teoria de la literatura. Es dedica a l’ensenyament de la llengua i la literatura catalana a joves. El que pensen els altres és el seu debut literari.
Pensava que no m'agradaria i mira, m'ha agradat i m'ha fet no poder parar de llegir. Si que és cert que a la segona part li he trobat a faltar més força, però en general m'ha agradat molt. Sobre el desig i ser desitjat.
La penedesenca Clara Queraltó escriu una novel·la despreocupada, fresca i penetrant que enganxa des de l'inici. A mi m'ha semblat un relat amb alts tocs de novel·la juvenil, potser pel paper dels personatges, i m'ha agradat molt. Amb escenes força alliberades, l'autora ens explica el vincle de la Gabriela i el Quim. Ells dos es coneixen un estiu en un petit poble i estableixen una relació marcada per la diferència d'edat.
La novel·la està escrita des de les diferents mirades dels dos personatges i amb un descens en el temps que la fa original i altament addictiva. Clara Queraltó escriu pla i directe. La narració manté una estructura clàssica, però els capítols reflecteixen la història des de dues cares diferents. El llenguatge és despreocupat i actual. T'enganxa per la naturalesa de la història i perquè et fa veure que tots i totes ens creiem especials, però que, al cap i a la fi, ens uneixen massa coses.
Es la història passional entre la Gabriela i en Quim. A la primera part, la Gabi, una noieta valenta de 18 anys explica els fets cronològicament, que passen entre el poble de Belldoc i Barcelona, des de St Joan fins novembre. A la segona part, coneixem la versió d'en Quim, un noi 20 anys mes gran que ella, marcat per una infantesa dura i que pateix molta ansietat. El seu relat es anacrònic, per tant, la novel•la acaba on tot comença. M'ha agradat perquè es molt fresca, capítols curts, lectura fluida amb una prosa molt quotidiana. De Queraltó he llegit també 'Et diré R' que recomano molt.
Fa uns dies que vaig enllestir la lectura de "Com un batec en un micròfon" de Clara Queraltó, la següent novel·la que comentarem amb les amigues, i la veritat és que la novel·la m'ha generat sentiments contraposats.
D'una banda, no he pogut deixar de llegir fins acabar-la, però de l'altra, tots dos personatges m'han caigut malament i, en un dels casos, m'han despertat molt fàstic i rebuig. La idea i la estructura global de la novel·la m'han agradat força: dues visions de la mateixa història, com veure dues cares de la mateixa figura. En aquest aspecte, m'ha recordat a Apeirògon de Colum McCann. En general, però, per mi la lectura ha anat de més a menys.
La lectura és molt àgil i fresca, amb una prosa propera i sense tabús. Queraltó capgira els estereotips als quals estem acostumats i posa la bisexualitat, l'experimentació sexual, la masturbació femenina i l'ansietat i els trastorns alimentaris masculins sobre la taula. També tomba els rols clàssics en la relació amorosa entre la Gabriela i en Quim.
La Gabriela acaba de fer 18 anys i, com cada estiu, decideix anar al poble on viu el seu avi a passar les vacances. Allà es retroba amb la Lena i la resta d'amics de la colla, i s'allunya dels pares, amb qui té una relació una mica tortuosa. Durant aquests mesos d'estiu la Gabriela treballa a la biblioteca del poble, surt de festa i fa tot el possible per captivar en Quim. En Quim té 39 anys i, amb la colla d'amics, han llogat un mas al poble per passar-hi l'estiu.
"Com un batec en un micròfon" no és la història d'amor i passió que esperava entre dues persones amb força diferència d'edat. És un relat que es va tornant tèrbol com més s'acosta el final i que et deixa amb un regust molt desagradable; és una història que passa de la frescor de la joventut i de l'estiu a l'amargor d'una situació angoixant.
Podria haver caigut en el tòpic novel·la fresca d’una d’amor d’estiu, però els detalls inesperats li aconsegueixen donar una volta. El tema de les relacions amb molta diferència d’edat em genera moltes contradiccions i m’ha agradat l’enfoc que li ha donat l’autora.
La primera part és molt adictiva, però la segona part es fa feixuga i el final el trobo extrany. M’agrada que es tracti el tema de les relacions sexosfectives amb grans diferències d’edat, però m’ha decebut que l’autora no hi profunditzés més o no li treigués tot el suc que tenia per donar. L’estructura molt original i interessant!
Un libro que ha ido perdiendo estrellas por el camino. En general me ha interesado poco pero la segunda parte, narrada por Quim, me ha resultado un tanto tediosa. Los personajes me han parecido antipáticos y la novela un tanto vacía. Cuando una lectura no interesa, poco se puede hacer.
Brilliants personatges que a més llegia més m'irritaven i més interessants em semblaven. El format no era el meu preferit i tot i això m'ha mantingut enganxadissima
“(…) que ell m’havia desbancat del podi, que m’havia desposseït del poder que em donava agradar-li.”
He trigat un dia (i podria haver estat més) a fer la review perquè tinc moltes contradiccions sobre què penso d’aquesta lectura.
D’entrada, diria que és una novel·la que m’ha agradat, vull dir, m’ha atrapat des del minut 1, és fresca, juvenil i d’aquelles que et llegeixes ràpidament, sempre amb ganes de saber més. Ara bé, no sé si realment explora tot el potencial que podria tenir indagar sobre les relacions amb tanta diferència d’edat. És a dir, d’alguna manera ho fa, però és basant-se en la psicologia dels dos personatges en concret, i tot el que els implica en la seva relació. És així, que crec que he trobat a faltar (no necessàriament una crítica, però) potser una mica més de generalització i indagació profunda d’aquest tema, ja que crec que se’n podria haver tret molt més suc.
Tot i així, una lectura prou bona de la qual m’ha encantat, sobretot, la cronologia de la narració!
Un llibre fresquíssim. Molt bon recurs el joc de narradors, que et van aportant raonaments, reflexions i punts de vista diferents i, molts cops, contraris.
Pfffff un libro q lo tiene todo 🤓😵💫 Me ha encantado, me gusta mucho cómo ha tratado los temas del TCA, las relaciones entre personas q se llevan muchos años, la validación a través del sexo, el juego de la atracción y el flirteo, la mentira y volverse un poco loca por un chico. Me encanta cómo está escrito, es súper ameno y tenia muchas ganas de leer algo así. Lo recomiendo un montón
Aquesta novel·la és d'aquelles que et quedes pensant a posteriori sobre molts temes que tracta.
La base podria semblar fàcil i simple, noia coneix noi a l'estiu i ell és molt més gran que ella.
Què la fa diferent?
Primer, la cronologia: primer, el punt de vista de la Gabi i la segona part, el punt de vista del Quim, però de forma acrònica, per tant, això ja ho fa molt interessant. Tot acaba en el mateix punt que comença. La Gabi sent més jove viu de cara al futur i el Quim, amb tot el que viscut , mira al passat.
Segon, els dos punts de vista ens fan veure com en una relació veiem a l'altre i com ens tractem a nosaltres mateixos, com ens mostrem i què decidim no ensenyar. Molt interessant.
Tots dos son personatges MOLT grisos, prenen decisions qüestionables, menteixen i volen, a tota costa, ser desitjats. Sense fer spoilers, però la Gabi em sembla víctima de la seva pròpia ingenuïtat, fantasia, adolescència, etc. El Quim és un nen atrapat en un cos d'adult i que s'ha quedat encallat en un carreró sense sortida.
L'estil és molt fresc, àgil i directe. En una tarda te'l pots llegir.
Ara amb tot aquest caldo de cultiu, acabes amb una sensació de cringe i de rebuig, la veritat. Que escolta tampoc cal que sempre els personatges de les novel·les hagin de ser els nostres millors amics, m'agrada veure personatges que em provoquin altres tipus d'emocions.
T'agradarà si et va agradar:
Brillo de Raven Leilani L'estil de Sally Rooney (M'ha recordat força a Converses entre amics i la trama de l'Ivan i la Margaret d'Intermezzo) Consum Preferent d'Andrea Genovart
3,5 estrelles. n’hi poso 4 perquè feia molt temps que cap lectura m’absorbia d’aquesta manera. m’ha semblat interessant l’estructura temporal del relat, però no m’ha acabat de convèncer el final, m’hagués agradat que hagués tancat la història des de la perspectiva de la gabriela.
“Ens va oferir el plor com una evidència de tota aquella pena que no sabia com entomar.” (Pàgina 33). “A quants vas obligar que et miressin encara que no volguessin, Gabi?” (Pàgina 129).
Recordo veure aquesta novel·la a les llibreries i que per la seva trama li tenia molt de respecte. Mai havia llegit a l’autora, sabia qui era però. Vaig decidir comprar-la i llegir-la.
Una novel·la jove, fresca, absorbent i original, addictiva. Dividida en dues parts narrades per ell i ella. M’ha sorprès molt la part d’ell, de fet ha sigut la part que més m’ha agradat. Amb la seva narració m’ha quedat clar la gran diferència d’edat que hi ha entre els dos.
Una novel·la ideal per l’estiu que en dos o tres dies ja està llegida. ❤️
Quan la comences tens la impressió que t’enfrontes a una novel·la juvenil; intensa i interessant, però típicament juvenil. A poc a poc, però, el lector s’adona que el llibre va molt més enllà, i la segona part ho rubrica. És na novel·la intensa i profunda, que avança a molt bon ritme i que ens deixa bocabadats perquè, a més, l’estil amb què s’expressen tots dos protagonistes, que ens narren cadascú la seva visió del que ha passat (fent servir un recurs molt original, per cert), és completament diferent, com si realment l’haguéssin escrit dues persones. L’he gaudit moltíssim i el recomano amb entusiasme.
em va tenir molt enganxada, lectura súper entretinguda. mariona estic d acord amb tu nose q dir-te sobre la manera com parla d les relacions amb diferència d’edat. és com q per una banda ho humanitza tant que tu hi acabes mig empatitzant ?¿ però per l’altra l’autora n’esta parlant tota l estona sobre les edats, i ho entén com al conflicte prinicpal x tant tampoc se li pot retreure que li resti importància…. nose, diria que ho ha fet prou bé, i la manera com es va revelant informació…. molt ben fet. l’he gaudit, bon llibre x llegir a l’avió!
aviam, no tan merda. esta ben escrit, personatges interessants. però els dos m’han caigut fatal. la gabriela és una malcriada insupprtable. i en quim te greus problemes, greus de veritat. puc empatitzar amb ell amb la timidesa i l’ansietat, però ja esta. la resta de decisions les pren ell solet i son totes dolentes i de mala persona. i te un rerefons amb una mica de malícia.
però ràpid de llegir i entretingut, m’ha ant prou bé.
El llibre passa rapidíssim i està super ben escrit. Molt interessant com entra en la psicologia dels personatges i com tot acaba girant al voltant d'un joc de desig. M'ha agradat també la diferència del relat entre la primera i la segona part, on el narrador canvia i ens relata més o menys els mateixos esdeveniments. Un recurs que està molt ben trobat.
M’ha agradat, sobretot la primera part t’atrapa i no pots parar de llegir. Malgrat tot, la segona part, sobretot al final quan es va descobrint tot et deixa amb una mica de sensació d’angúnia per empatitzar amb en Quim.