Una historia inolvidable sobre el poder redentor de la música. La esperada novela del creador de «This is Opera» y «This is Art»
El protagonista de esta novela encuentra el piano de sonido aterciopelado que siempre ha querido en una pequeña tienda de un barrio barcelonés. Janusz Borowski, un hombre misterioso nacido en un bosque al este de Polonia, le advierte de que se trata de un instrumento muy especial, que deberá cuidar. El piano de cola, con el número de serie 31887, es un Grotrian-Steinweg construido en 1915 en la ciudad alemana de Brunsvic. El inesperado descubrimiento de un secreto oculto en su interior llevará al protagonista a iniciar un largo viaje en un relato que recorre la Europa del siglo xx.
Historia de un piano es una novela cautivadora sobre la vida de un instrumento que se convierte en metáfora del poder redentor del amor, de la amistad, de la belleza, y por supuesto, de la música.
Ramon Gener Sala (Barcelona, 1967) és un músic, humanista i escriptor. Llicenciat en Humanitats i Ciències Empresarials, es va formar en piano i cant. Després d'alguns anys de treball com a baríton va deixar el cant i va iniciar la seva etapa com a divulgador musical i artístic. L'any 2011 va conduir el programa de televisió Òpera en texans. Més tard va dirigir i conduir This is Opera (2015), This is art (2017 i 2018) i 200. Una noche en El Prado (2019). El 2023 presentà Això no és una cançó per a TV3.
Estic farta de llegir premis literaris que són una contínua decepció. Ja em va passar amb García Tur. No vull fer spoilers i per tant només diré que per mi va de més a menys. No entenc la crítica de Pere Gimferrer a la faixa del llibre, jo l'he trobat ple de tòpics i ensucrat.
Per últim, 75 notes al peu per una novel·la. Quin fart!
Lectura inolvidable porque lees cinco ó seis veces lo mismo a lo largo del libro, además de la marca y modelo del piano. No aporta gran cosa a nivel histórico; incluye una sorpresita en torno a un personaje para darle un toque actual, pero con poco recorrido. Sugeriria la incorporación de un cd o una playlist para no tener que ir buscando las canciones que apunta el autor, todo un erudito y artista del corta/pega para rellenar páginas.
Acabe de llegir “Història d’un piano” de Ramon Gener que va obtenir el Premi Ramon Llull 2024. Aquesta novel·la la podeu trobar també en castellà.
El llibre com bé podem intuir amb el títol, és l’història de un piano, però no un piano qualsevol, un Grotrian-Steinweg construït en 1915 i que de mans d’un misteriós homenet de l’est de Polònia rep el protagonista de la novel·la que busca el seu instrument i quan sent el seu so vellutat quedarà encisat. El protagonista quan va passant el temps trobarà al seu interior un secret que li farà viatjar als orígens d’aquest instrument iniciant un viatge per tota Europa i conéixer la meravellosa història de la que ha sigut testimoni el piano durant la seua vida, convertint-se en supervivent de varies guerres i passant a ser aquest objecte preciós, captivador i encisador.
La novel·la que us recomane, a més, és un homenatge a la música i als músics, com ens dona força, pot convertir-se en refugi, i en el millor company de viatge de la nostra vida, ja que sempre està al nostre costat, disposada a donar eixa abraçada que necessitem en qualsevol moment de la nostra vida que sentim, angoixa, pena, alegria, ràbia, por o admiració.
Sense cap dubte, el mestre i músic Ramon Gener ha creat una novel·la que té ritme, i com si es tractés d’una partitura d’una gran composició, ens regala una història que sorprén en la seua concepció, la forma d’escriptura i ens il·lustra als ignorants del món de la música incorporant en les seues descripcions totes les formes que els grans compositors utilitzen en les seues obres a l’hora d’imprimir intenció a les notes que viuen a les partitures.
Sense més, si voleu fer un gran viatge, conéixer una història d’amor, de lleialtat i de música, no dubteu un instant, passeu, seieu, deixeu que eixe so vellutat us envolte i deixeu-vos captivar al temps que imagineu que, com si fos un secret a cau d’orella, algú us descobreix la #HistòriaDUnPiano
Todo lo que tiene de excelente divulgador Ramon Gener, lo tiene de pesado cuando se pone a escribir una novela. Sobran los tropecientos términos musicales que utiliza para enfatizar cada acción, cada actitud, cada sentimiento… entorpecen mucho la lectura sin aportar nada. Sobra la repetición cada pocas páginas de la conmovedora historia del piano y todas las manos por las que pasó. Sobra bastante ñoñez en general. Y el caso es que la historia, en el fondo, es bonita, con ese halo entre mágico y misterioso; la erudición musical que despliega el autor en las diferentes anécdotas con las que completa la narración y una alternancia del ritmo temporal bien llevada. Pero multiplicar los 3 personajes con los que comienza la historia, con ligeras variaciones, llega a aburrir, lo mismo que los pasajes de la biblia intercalados de vez en cuando, aunque los reinterprete en clave moderna. Los detalles históricos de las dos guerras mundiales bien llevados, eso sí. He terminado saltando páginas enteras para llegar a un final feliz y previsible.
4.5/5 M'ha agradat molt. Molt ben trenada tota la història, amb personatges encantadors i la Història molt ben explicada. I tot barrejat amb música clàssica. L'única part negativa és la repetició continua de frases, tret d'això novel·la molt recomanable. També recomano tenir el mòbil al costat per anar escoltant les músiques que van apareixent i llegir amb la música adequada.
Hi he estat donant moltes voltes al per qué aquest llibre d’en Ramon Gener no m’arribava. No ho ha fet de la manera que ho va fer ‘Si Beethoven pugués escoltar-me’ o ‘La música et farà inmortal’. Tinc pendent: ‘Beethoven: un músic en un mar de núvols’.
És indiscutible el poder divulgatiu i el vast coneixement de l’autor. Ho demostra cada día. Pero des d’aquell lluyà ‘Si Beethoven..’ ha perdut (al menys per mi) en aquesta novel.la la capacitat d’arribar-te a dins.
Es nota un esforç conscient per part de l’autor se voler-te emocionar. Queda reflectida la sistematització de la divulgació. Des de les referències Bíbliques, passant per certes notes al peu en que, enlloc de notar que t’aporta, sents que et parla des de la superioritat intel.lectual; sense deixar-nos les paraules de terminología musical que apereixen tot sovint que el que m’han causat és treure’m de la història i veure com en Ramon diu: ‘Hola, recorda que això ho he escrit jo pet emocionar-te’.
Doncs, a pesar de ser un exercici històric i musical molt bo; no m’ha transmés res més enllà d’una novel.la. Els seus dos primers llibres em van arribar molt a dins i sempre hi seràn. Sobre aquesta només diria que ‘no està malament’.
Recordar que això és la impresió personal d’un lector que mai s’ha enfrontat a la escriptura d’un llibre.
M'ha agradat bastant, és un llibre per ser llegit i escoltat. Hi ha un moment en el llibre que un dels personatges s'asseu al piano i toca nocturn Opus 9, número 2 de Chopin en Mi Major després de perdre a la persona que estimava.
Bé, vaig cercar al mòbil la peça i vaig seguir llegint amb els auriculars posats. Gairebé ploro, em vaig emocionar!
Me ha encantado. Un maravilloso repaso por la historia de las dos guerras mundiales, y siempre con el delicado mundo de la música de fondo Te llega al corazón, inevitable derramar lágrimas, si a la vez lo a acompañas de las recomendaciones musicales, te derrites. Recomendable!!!!!!
M'ha semblat un argument pobre, ple de casualitats i molt repetitiu. Les referències constants a peces musicals i a termes musicals se m'han fet pesades. En Ramon Gener és un gran comunicador en els programes de la ràdio sobre música però no m'ha agradat massa la novel·la.
No m'ha convençut gens. El llibre va clarament de més a menys. I es fa repetitiu en molts trams. Els capítols que son passatges de la biblia no tenen no cap ni peus. Tinc la sensació que s'ha inspirat amb el llibre de Jaume Cabré "Jo confesso" però clarament es queda lluny d'aquesta obra brillant.
En moltes ocasions he estat temptat de deixar-lo però no sé ben bé per què seguia llegint, suposo que esperant un gir sorprenent que no ha acabat arribant. Les moltes referències a la Bíblia i una estructura i estil amb constants repeticions se m'ha fet molt carregós.
Leer «Historia de un piano 31887», del autor Ramon Gener, es la oportunidad de conocer cómo la historia de este instrumento musical se enmarca en los acontecimientos ocurridos en Europa durante gran parte del siglo XX.
La narración lleva al lector a Magdeburgo, Alemania desde 1915 hasta el 2020. En este lugar se entrelazan las vidas de los protagonistas y, por supuesto, del piano. Ortrud, Johannes, Herr Schmidt, Ryan, Mister Frye, Scott, Emily y el autor en diferentes momentos construyeron una relación cercana con el instrumento -es su compañía, sin necesariamente buscarlo-, y así de hogar en hogar, en un periplo de 100 años con hechos trascendentales como las dos guerras mundiales, el piano se transforma en un narrador de relatos humanos marcados por la soledad, y por el deseo de encontrar un lugar en el mundo.
Mi experiencia con este libro fue de altos y bajos, todo iba muy bien hasta que llegó a escena un personaje -Janusz Borowski- que desde mi punto de vista le resta credibilidad a la obra (o no sé si no entendí, si alguien me explica lo agradezco) y considero que no le aporta al argumento, sin él el libro me hubiera encantado. Eso sí, resalto que es un relato en el que el hilo conductor es el poder de la música como herramienta para sanar, construir relaciones, crear memorias que trascienden generaciones, países, idiomas y culturas.
¿Ya lo leyeron?, ¿les gustó?
*Más reseñas en mi blog de instagram @luzangelalectora
“Historia de un piano 31887”. Tuve la suerte de conocer al escritor (Ramón Gener) hace unos días cuando vino a Buenos Aires a presentar la novela; allí, nos habló de su amor por la música y tocó el piano. La novela cuenta con una gran investigación previa, y se nota que Gener sabe mucho del tema y lo ama porque nos sumerge en la historia de un piano que fue construido en 1915. A través de un descubrimiento, su dueño empieza a conocer la historia del piano, que fue comprado unos años antes en una misteriosa tienda de Barcelona. El libro es entretenido y se lee rápido; sin embargo, para mí se repiten mucho algunas cosas. Lo recomiendo.
Admiro la manera que tiene Ramón Gener de transmitir y divulgar la música, pero esta novela me parece más un guion de TV que una obra narrativa. Repite muchas escenas, cosa que está bien en un documental audiovisual para que el espectador fije lo importante, pero en una obra de ficción no es necesario. Las referencias musicales nos gustan a los melómanos, pero entiendo que a otras personas no. Me decepcionó un poco saber que todo es una ficción, salvo los capítulos contados en primera persona. Pero ese es un problema mío, no del autor. Esperaba la historia real del piano.
Una obra que combina l’amor per la música amb una narrativa plena d’emoció i sensibilitat. A més d'un li cauren les llàgrimes. Un text fluid i una història que evoca la bellesa i que atrapa des de les primeres pàgines.
Stridente.
Tot i així, l'escriptura té un punt petulant, massa paraules amb italià per intentar imitar els tempos musicals i un ús de referències religioses que evoquen la Bíblia. Resulta excessiu i fa perdre la frescor de la novel•la.
El llibre té tot el potencial per convertir-se en una història brutal, memorable. El desenllaç és terrible, poc reeixit, decebedor. Un final que no aconsegueix tancar la història actual amb la del passat, on passen coses que trenquen amb l’equilibri que havia mantingut al llarg de la narrativa. Vaja, que deixa un regust amarg i no acaba d’aconseguir tot el que promet.
3,5 ⭐️ “Història d'un piano" és una novel·la històrica que transmet un gran poder a la música: el poder de guarir i de fer-te feliç i el poder d'unir vides i generacions. Fins aquí puc dir que el rerefons del llibre és interessant, bonic. Ara bé, crec que Gener s'excedeix amb la terminologia musical que hi ha al glossari. Pel meu gust n'ha abusat i això fa que el relat sigui més pesat i menys creïble. També vull afegir que la imitació als passatges de la Bíblia m'han sobrat, no he acabat d'entendre per què hi eren. A més a més, crec que li falta una mica de ganxo i de qualitat literària.
En definitiva, no entenc com atribueixen premis com el Ramon Llull a llibres com aquest.
✏️ Llibre del club de lectura de Sant Llorenç d'Hortons.
“Inspirado por el espíritu creador del libro del Génesis, se entregó en cuerpo y alma a cumplir con la tarea que el Altísimo le había encomendado: crear un mundo musical para que el pequeño Johannes viviera en él” ~ Historia de un piano. 31887 de Ramon Gener.
Vaya por delante que todo lo que toca Ramón Gener me encanta: libros, música o programas de televisión. Sí, lo reconozco. Y este libro no ha sido una excepción.
Viajamos a Barcelona, donde el protagonista de esta historia se enamora de un piano muy especial que encuentra en una especie de tienda de segunda mano. Tras descubrir algo escrito en su interior, decide investigar la historia del instrumento y a lo largo del libro viajamos a comienzos de 1900 a Alemania y durante cien años acompañamos a este piano a conocer a sus sucesivos dueños.
Me ha encantado y me ha emocionado hasta el punto de escapárseme alguna lagrimita en partes de la historia. Es un libro en el que se combina la historia con la música y toques de fantasía. Lo único que he echado en falta ha sido una lista de reproducción para acompañar la lectura porque algunas de las obras que aparecen en la historia no las conocía. Por lo demás, una maravilla 🫶🏼.
Captivador, molt emotiu, sorprenent.... M'ha agradat molt l'escriptura d'en Ramon Gener, de manera que durant tota la novel.la tens present tots els personatges i tot el que ha anat passant, com queda tot connectat. Una barreja de realitat històrica i biogràfica per un costat amb màgia i fantasia per l'altra que ens transporta per tota Europa amb un llenguatge musical en el que la música ho impregna tot. Molt sensible.
Un libro interesante pero que pasa de largo. Fácil de leer pero lo siento largo y repetitivo. Me perdía a momentos para darme cuenta que no estaba perdida, sino repitiendo la historia. No es un libro que recomendaría pero reconozco que trae un buen estudio musical, bíblico e histórico.
Per mi aquesta novela fa la dita catalana " arrancada de cavall i parada de burro" els primers capítols molt be, però després bastant aburrit i sense sorpreses.
Una novel.la que potser tinga un valor sentimental per a l'autor, però que al lector el deixa fred, fins i tot molest, degut a les reiteracions constants sobre els personatges, a les referències musicals alienes al bagatge del lector comú, als salts narratius inversemblants, tot i que pot ser siguen ben reals i atzarosos... En definitiva, novel.la fallida. Llàstima, perquè d'un gran comunicador musical com Ramon Gener esperava una altra cosa.