Elles també maten no és un exercici de literatura criminal femenina, que ja existeix i rutlla molt bé. Simplement és un recull de relats que demostra que les autores catalanes escriuen allò que els surt de l’ànima, però que si cal matar, maten. Tretze escriptores han compost un relat ben negre. Fora manies i supersticions. El tretze és un bon número i entre totes han construït una antologia que enlluerna per la diversitat de les veus que la integren.
Elles també maten és un recull ric, heterogeni i farcit de registres amb la participació de Margarida Aritzeta, Teresa Solana, Carme Torras, Maria Carme Roca, Núria Cadenes, Esperança Camps, Empar Fernández, Susana Vallejo, Susana Hernández, Marta Banús, Laura Diaz-Roig, Mònica Batet i Anna Maria Villalonga.
Anna Maria Villalonga Fernández (Barcelona, 16 d'abril de 1959) és una escriptora catalana, crítica de literatura i cinema, traductora, investigadora i professora de literatura catalana a la Universitat de Barcelona. Dirigeix el festival Tiana Negra.
Es un libro cortito de relatos donde trece mujeres escriben trece relatos de novela negra. Hay algunos muy curiosos que además de novela negra son una distopia, o relatos donde conoces el final y a medida que avanza el relato vamos hacía el pasado conociendo el origen de esa trama, otros donde hay asesinos en serie, también hay un asesinato por error y otro muy curioso donde cuenta como un escritor escribe una novela negra. Todos son distintos obviamente, algunos me han gustado mucho como por ejemplo "el día que perdí el mundo de vista" o el de "noche de cumpleaños" otros me han gustado lo normal, sin grandes pretensiones y otros desgraciadamente no me han gustado nada. Esto creo que se debe a dos motivos, uno a la trama, son relatos cortos, la acción transcurre en un espacio de páginas pequeño donde no se desarrolla por completo la historia, no da tiempo y yo estoy acostumbrada a lecturas más largas, no creo que sea culpa de las escritoras, sino mía, y el segundo motivo es que algún relato es demasiado predecible y otros no me han gustado nada, sin más.
4.1* Una antologia que fa de la veu femenina un acte de rebel·lió literària. Les autores no es limiten a ocupar espai en el gènere negre; el reivindiquen amb relats que oscil·len entre el policíac cerebral i el thriller visceral. Aquí, el crim no és un simple recurs narratiu, sinó una lent per examinar fractures socials: violència de gènere, poder corrosiu, venjança com a eina de justícia paral·lela. Les protagonistes són tan complexes com implacables: investigadores que desafien el paternalisme del sistema, dones atrapades en xarxes de mentides que s’alliberen amb sang freda, o víctimes que es converteixen en verdugues amb una lògica inquietant. Malgrat el to desenfadat que podria suggerir el títol, l’antologia és un mirall esberlat del nostre temps. Recomanable no només pels amants del gènere, sinó per a qui creu que la literatura ha de desafiar, no només entretenir.
tots els contes em van agradar encara que alguns eren bastant previsibles. Els que més em van agradar: Una arítmia silenciada, de Carme Torras: molt original i molt negre, m'ha trasbalsat Un mort a la cuina, de Núria Cadenes que és 'Tota La Veritat ' condensada Un reflex a la mirada, de Susana Vallejo, previsible però bo Nit d'aniversari, de Marta Banús: m'agrada la narració de la nena Pasta Negra d' Esperança Camps per l'ambient El senyor Delcroix, de Mònica Batet: molt misteriós L'assassinat de la venedora de cupons, de Margarida Aritzeta: clàssic i decent
No sóc molt de llibres de contes, però aquest m'ha agradat molt. Segurament perquè sóc un amant del gènere negre, he trobat tots els contes molt interessants. I en cadascun d'ells he trobat alguna cosa atractiva. També m'ha servit per descobrir noves autores i augmentar la meva llista de llibres per llegir.
Els relats estan ben escrits però les històries no m'acaben de convèncer. A partir de la meitat potser milloren. També pot ser que no estic avesat a relats tan curts.
Fragment: «Què podia tenir de tan valuós aquella dona que estigués disposada a protegir-ho amb la vida? Què hi ha de més valuós que la vida, arribat el moment de triar? O és que, decidida com era, només havia volgut demostrar que a les males no li treurien res?»
Opinió: En aquest llibre hi trobarem tretze relats breus de literatura negra escrits per tretze dones. I no, si vos pensau que intenten fer un exercici de literatura criminal feminista a qui això no ho trobareu. El que han volgut fer amb aquest recull és potenciar aquest gènere en català. Perquè sí, a casa nostra també tenim autores que escriuen literatura negra, que l'escriuen en català i que ho fan molt bé! I com bé diuen al pròleg tingueu clar que "les autores catalanes si cal matar, maten".
Aquest recull és perfecte per aquelles persones que tinguin poc temps, però també pot estar bé com a llibre que llegeixes entre trajectes, ja que els relats són tan curts que difícilment et quedaràs a mitges d'algun. A més, en ser tan curts les autores van al gra, és a dir, no es posen a fer tombarelles dins la història, sinó que directament passen a l'acció.
Personalment, a mi m'ha agradat força. El vaig llegir en dos dies i sí, ja sé que els llibres de relats és millor dosificar-lo, però és que en aquell moment era exactament el que necessitava: un llibre àgil i senzill. Finalment, i com sempre dic amb els llibres de relats, alguns m'han agradat més que d'altres
Elles També Maten és un tast gurmet del millor de la literatura femenina en català. Una col·lecció de relats curts sense cap relació a part de tenir com a punt focal els crims a mans de dones, aquest llibre és perfecte de cap a cua.