What do you think?
Rate this book
País Valencià: Eixida d'emergència
Els valencians vivim dos anys menys que els madrilenys, i ho fem amb menys benestar. Però no és mala sort, sinó que és el producte del disseny polític i institucional que l’Estat espanyol ens reserva: ser els cambrers dels madrilenys i els geriatres dels nord-europeus. No som els últims en finançament, inversions o qualsevol altre índex per casualitat. Espanya funciona perfectament amb nosaltres: som la Florida mediterrània. Ens hi conformem? Pertànyer a Espanya ens perjudica seriosament la salut i no és un bon negoci. Ara bé, no és tampoc una maledicció atàvica: si fóssem un Estat independent, viuríem millor. Així de simple. I així de complicat. Així d’utòpic? Contra la frustració i la impotència d’una autonomia escanyada i contra la nova Espanya eterna que cavalca envalentida al crit d’«a por ellos», aquests papers proposen agafar l’eixida d’emergència per a bastir un projecte sòlid per a un futur millor.
Ricard Chulià (Torrent, 1983) és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de València i màster en Anàlisi Política per la Universitat Oberta de Catalunya. Ha treballat en l’àmbit de la comunicació política, en l’edició i en la docència. Observa i analitza l’actualitat des de mitjans com els diaris La Veu del País Valencià i El Punt-Avui o la revista Saó, entre d’altres. Així mateix, intenta incidir en aquesta actualitat i transformar-la des de la militància política en l’esquerra valencianista.
Ricard Chulià (Torrent, 1983) és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de València i màster en Anàlisi Política per la Universitat Oberta de Catalunya. Ha treballat en l’àmbit de la comunicació política, en l’edició i en la docència. Observa i analitza l’actualitat des de mitjans com els diaris La Veu del País Valencià i El Punt-Avui o la revista Saó, entre d’altres. Així mateix, intenta incidir en aquesta actualitat i transformar-la des de la militància política en l’esquerra valencianista.
250 pages, Paperback
Published March 5, 2024
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 8 of 8 reviews
March 11, 2024
Un llibre necessari per entendre moltes de les coses que no ens han explicat. Llegint-lo te n’adones de la realitat que patim al País Valencià, on la majoria de la població pateix la síndrome d’Estocolm.
Ricard fa una proposta ben elaborada sobre què caldria que fora el valencianisme del segle XXI i explica molt -i molt bé- quins són els problemes que patim com a valencianes i valencians.
Més que recomanat, considere aquest llibre no una prioritat: és una urgència.
Ricard fa una proposta ben elaborada sobre què caldria que fora el valencianisme del segle XXI i explica molt -i molt bé- quins són els problemes que patim com a valencianes i valencians.
Més que recomanat, considere aquest llibre no una prioritat: és una urgència.
June 4, 2025
Consta de dues parts. Primerament repassa els perjuís que patim els valencians en l'actual disseny d'Espanya. En la segona part, articula la seua proposta per al valencianisme polític del segle XXI, tot reflexionant del desenvolupament històric del mateix. M'agrada prou les expressions i el llenguatge molt encertat de Chulià. Tanmateix, el llibre en conjunt se'm fa un poc repetitiu i massa eclèctic: cal més organitzatció. Pareix un conjunt desordenat de refelxions prou encertades.
Read
August 26, 2024El llibre de Chulià constitueix l'anàlisi crítica i justificada de com l'estat espanyol veu i empra el País Valencià com una colònia. Precaritzat el país i turistificat fins als màxims límits possibles, Chulià fa una proposta sobre com evitar que acabem sent, més encara, geriatres de nordeuropeus i cambrers de madrilenys.
És un llibre necessari que, en un uns anys, passarà a ser un assaig clau per al nacionalisme valencià, tant com ho són els de Fuster, perquè Chulià ens mostra, negre sobre blanc, com l'única solució viable a la nostra situació és agafar l'eixida d'emergència.
És un llibre necessari que, en un uns anys, passarà a ser un assaig clau per al nacionalisme valencià, tant com ho són els de Fuster, perquè Chulià ens mostra, negre sobre blanc, com l'única solució viable a la nostra situació és agafar l'eixida d'emergència.
July 24, 2024
Un assaig que ens demostra amb dades i arguments que als valencians aquesta Espanya no ens apanya i que tenim pressa en agafar l’eixida d’emergència si volem millorar el benestar del nostre poble. El ‘Nosaltres’ del segle XXI. Cal fer-lo córrer
January 8, 2025
M'ha paregut un poquet repetitiu... partix d'una premisa molt simple "l'Estat espanyol ens roba" expresada com "paguem per ser espanyol". Diu que els valencians paguem molts impostos i que després eixos diners no retornen sinò que van a altres comunitats autònomes. I per això a la CV tenim unes carències molt grans. I dic jo, precissament, un projecte d'Estat com Espanya té sentit si hi ha una redistribució cap a autonomies que tenen una pijor situació social. Que no tot és l'inversió per habitant (diu tota l'estona que com la CV té una inversió per habitant menor que la mitjana estatal, deuríem estar rebent diners), que la mateixa inversió pot tindre un diferent resultat, i a lo millor hi ha CA que tenen una major inversió per habitant, però tambié estan més envellides (Cantabria, per exemple). No m'agrada aquest argument. No m'agrada quan ho diuen el catalans, i no m'agrada quan es diu desde la CV. Em pareix d'un enorme egoïsme.
Segon argument: "som el cambrers de Madrid i els geriatres del nord-oest europeu". Ací sí que estic d'acord. Les polítiques que s'han pres des de l'Estat espanyol i des del govern valencià han estat totalment abocades al turisme. S'ha desindustrialitzat i des-agriculturitzat la comunitat. I vendre's al turisme es pa per avui i fam per demà. Estic d'acord en que un Estat espanyol, si cada CA és per a ell un òrgan, no pot ser que deixe algunes CV totalment depenents del turisme i no hi faça una inversió més enllà del turisme. Però, tinc els meus dubtes sobre si un estat valencià federal o independent, faria una cosa distinta, vist els governs valencians que hem tingut fins ara...
Sobre un estat independent valencià... tinc els meus dubtes. Hi ha un moment al llibre on parla d'un escocés que té que triar entre ser escocés, británic o europeu. Diu que vol ser europeu, que no pot deixar de ser escocés i que per tant, tria deixar de ser britànic. Però, què són els valencians? O més concret, què és un alacantí? Un alacantí és espanyol, valencià o alacantí? Aquest sentiment és el mateix que podria tindre una persona del Baix Segura?
Em sorprén el poc que parla de l'independentisme català. Parla d'un independentisme valencià però no esmenta quina interrelació hi ha entre ambdós o quin joc jugaria la CV en el cas del independentisme català. Aniriem o deuriem anar de la mà?
També parla del concepte de valencianisme étnic, i com els valencians étnics som una minoria al nostre país, degut a les oles d'immigració, tant d'altres països com d'altres comunitats... Em fa vergonya i tot aquest tipus d'arguments.
També parla de que l'Estat espanyol és un estat castellà. Això es veu en l'origen del presidents del govern que hem tingut fins ara, i critica fortament el madridcentrisme.
També comenta alguns punts del discrus nacionalista valencià fort: el dret d'autodeterminació, la supressió de les províncies i de les diputacions provincials, la immersió lingüística en valencià al sistema educatiu o una reforma en profunditat de l'estat que eliminàs ministeris com el d'Educació de Sanitat, ja que son competències autonómiques. La veritat es que m'ha sorprés que es plantetge la eliminació del Ministeri de Sanitat... Però s'oblida de que hi ha competències que són exclusives de l'Estat com son la Sanitat Exterior, la política farmacéutica, la coordinació de les autonomies en matèria de sanitat, etc. Qui faria eixes funcions? Agències estatals independents de l'Estat? Tots aquestos punts van desaparéixer del programa electoral de Compromís de 2015 i 2023. Critica a Mónica Oltra dient que és més esquerrana que nacionalista.
Finalitza el llibre dient: "Les conseqüències, la turistificació, la precarització, l'empobriment, els barracons a les escoles, les autopistes de peatge, les llistes d'espera en la sanitat, els trens de rodalia, ens recorden que no som uns espanyols normals, que som valencians, assimilats, però valencians. Per molt que s'hi esforce, el serf no serà mai assumit com a igual per l'amo."
"Que Espanya no és precisament un projecte suggestiu de vida en comú per als valencians. Ans al contrari. Si no ens conformem de ser els cambrers dels madrilenys i els geriatres dels nord-europeus, és clar. Que ens convé ser nacionalment valencians, no perquè siga coherent amb el nostre passat i la nostra manera d'habitar el món, que també, i tant, sinó perquè ens ofereix un projecte polític millor i que ens dona més possibilitats de viure una vida digna. Als valencians, ens convé ser valencians, i, a més a més, no ens convé ser espanyols."
Discutible.
Algunes parts que m'han agradat especialment:
"La paraula és una arma carregada de futur
La paraula -i més encara en política- és performativa. És a dir, la paraula, en ser dita, també crea la realitat. Quan u afirma que és valencià i res més que valencià, per molt que el constructe juridocopolític a què es trobe sotmés no li done la raó, està ja creant la realitat i, per tant, està construint eixa valencianitat nacional no sotmesa a la espanyolitat obligatòria."
"Assenyalar Ítaca com a destinació final de la travessia i, quan aquesta direcció ja estiga plenament assumida, llavors serà quan podrem discutir per on bufa el vent més fort. Un riu pot tindre meandres quilomètrics sense avançar gens, però sempre ho fa en direcció a la mar i no hi torna mai enrere."
Segon argument: "som el cambrers de Madrid i els geriatres del nord-oest europeu". Ací sí que estic d'acord. Les polítiques que s'han pres des de l'Estat espanyol i des del govern valencià han estat totalment abocades al turisme. S'ha desindustrialitzat i des-agriculturitzat la comunitat. I vendre's al turisme es pa per avui i fam per demà. Estic d'acord en que un Estat espanyol, si cada CA és per a ell un òrgan, no pot ser que deixe algunes CV totalment depenents del turisme i no hi faça una inversió més enllà del turisme. Però, tinc els meus dubtes sobre si un estat valencià federal o independent, faria una cosa distinta, vist els governs valencians que hem tingut fins ara...
Sobre un estat independent valencià... tinc els meus dubtes. Hi ha un moment al llibre on parla d'un escocés que té que triar entre ser escocés, británic o europeu. Diu que vol ser europeu, que no pot deixar de ser escocés i que per tant, tria deixar de ser britànic. Però, què són els valencians? O més concret, què és un alacantí? Un alacantí és espanyol, valencià o alacantí? Aquest sentiment és el mateix que podria tindre una persona del Baix Segura?
Em sorprén el poc que parla de l'independentisme català. Parla d'un independentisme valencià però no esmenta quina interrelació hi ha entre ambdós o quin joc jugaria la CV en el cas del independentisme català. Aniriem o deuriem anar de la mà?
També parla del concepte de valencianisme étnic, i com els valencians étnics som una minoria al nostre país, degut a les oles d'immigració, tant d'altres països com d'altres comunitats... Em fa vergonya i tot aquest tipus d'arguments.
També parla de que l'Estat espanyol és un estat castellà. Això es veu en l'origen del presidents del govern que hem tingut fins ara, i critica fortament el madridcentrisme.
També comenta alguns punts del discrus nacionalista valencià fort: el dret d'autodeterminació, la supressió de les províncies i de les diputacions provincials, la immersió lingüística en valencià al sistema educatiu o una reforma en profunditat de l'estat que eliminàs ministeris com el d'Educació de Sanitat, ja que son competències autonómiques. La veritat es que m'ha sorprés que es plantetge la eliminació del Ministeri de Sanitat... Però s'oblida de que hi ha competències que són exclusives de l'Estat com son la Sanitat Exterior, la política farmacéutica, la coordinació de les autonomies en matèria de sanitat, etc. Qui faria eixes funcions? Agències estatals independents de l'Estat? Tots aquestos punts van desaparéixer del programa electoral de Compromís de 2015 i 2023. Critica a Mónica Oltra dient que és més esquerrana que nacionalista.
Finalitza el llibre dient: "Les conseqüències, la turistificació, la precarització, l'empobriment, els barracons a les escoles, les autopistes de peatge, les llistes d'espera en la sanitat, els trens de rodalia, ens recorden que no som uns espanyols normals, que som valencians, assimilats, però valencians. Per molt que s'hi esforce, el serf no serà mai assumit com a igual per l'amo."
"Que Espanya no és precisament un projecte suggestiu de vida en comú per als valencians. Ans al contrari. Si no ens conformem de ser els cambrers dels madrilenys i els geriatres dels nord-europeus, és clar. Que ens convé ser nacionalment valencians, no perquè siga coherent amb el nostre passat i la nostra manera d'habitar el món, que també, i tant, sinó perquè ens ofereix un projecte polític millor i que ens dona més possibilitats de viure una vida digna. Als valencians, ens convé ser valencians, i, a més a més, no ens convé ser espanyols."
Discutible.
Algunes parts que m'han agradat especialment:
"La paraula és una arma carregada de futur
La paraula -i més encara en política- és performativa. És a dir, la paraula, en ser dita, també crea la realitat. Quan u afirma que és valencià i res més que valencià, per molt que el constructe juridocopolític a què es trobe sotmés no li done la raó, està ja creant la realitat i, per tant, està construint eixa valencianitat nacional no sotmesa a la espanyolitat obligatòria."
"Assenyalar Ítaca com a destinació final de la travessia i, quan aquesta direcció ja estiga plenament assumida, llavors serà quan podrem discutir per on bufa el vent més fort. Un riu pot tindre meandres quilomètrics sense avançar gens, però sempre ho fa en direcció a la mar i no hi torna mai enrere."
June 15, 2024
El llibre consta de dues parts. Una primera, on analitza la situació valenciana actual: desindustrialització, turistificació, precarització, infrafinançament, deute històric. Des d'una perspectiva actual i històrica. No és una situació imputable a una o altra opció política estatal. És una situació ocasionada per l'encaix del PV dins de l'entramat anomenat Espanya, independentment de qui governe a Madrid. Som la "Florida" d'Espanya, com inconscientment resumia l'ínclit Camps. Açò és, el rol assignat és de ser els cambrers d'Espanya i els geriatres dels europeus.
A la vista de les conseqüències i comprovada la causa, la segona part es dedica a analitzar les propostes polítiques que, històricament, han intentat revertir la situació. Des del regionalisme, passant per l'autonomisme fins arribar al nacionalisme. Desfijen un PSPV que decideix integrar-se en el PSOE. Projectes nacionalistes de dretes fracassats. Nacionalisme timorat. Per concloure que l'única alternativa potser siga apostar per l'independentisme. Si més no, intentar-ho.
Resikta molt interessant les refkexions sobe Fuster, J F. Mira, el populisme, la vertebració (o no) amb altres nacionalismes antihegemònics, l'aparent diferenciació entre "patriota" (connotació positiva) i "nacionaiista" (negativa) quan són essencialment el mateix, el paper del lideratge, la confluència mb forces d'esquerra estatal
Obvia qualsevol referència a l'eix social o de classe.
A la vista de les conseqüències i comprovada la causa, la segona part es dedica a analitzar les propostes polítiques que, històricament, han intentat revertir la situació. Des del regionalisme, passant per l'autonomisme fins arribar al nacionalisme. Desfijen un PSPV que decideix integrar-se en el PSOE. Projectes nacionalistes de dretes fracassats. Nacionalisme timorat. Per concloure que l'única alternativa potser siga apostar per l'independentisme. Si més no, intentar-ho.
Resikta molt interessant les refkexions sobe Fuster, J F. Mira, el populisme, la vertebració (o no) amb altres nacionalismes antihegemònics, l'aparent diferenciació entre "patriota" (connotació positiva) i "nacionaiista" (negativa) quan són essencialment el mateix, el paper del lideratge, la confluència mb forces d'esquerra estatal
Obvia qualsevol referència a l'eix social o de classe.
April 25, 2024
Potser jo ja estava mig convençut, però llegir les dades i arguments blanc sobre negre te deixa pensarós i convençut del tot.
L'assaig està escrit amb un estil clar i fins i tot prou oral (quantíssims signes de puntuació!). La veritat és que hi ha molt a comentar, però diré ací les idees que més m'han colpit:
-Com es millora el benestar d'un poble sense sobirania? L'autonomia actual és una simulació.
-El projecte d'Espanya per als valencians és que siguem els cambrers dels madrilenys i els geriatres dels nord-europeus amb una autonomia que més bé és una delegació del govern per a administrar un territori boicotejat i amb un pressupost menor del que generem (perquè mai no som beneficiaris de la solidaritat entre territoris?), on els polítics només pretenen escalar a càrrecs estatals.
-És menys utòpic una república valenciana que una Espanya reformable.
-Cal consolidar un espai valencianista que faça política valenciana i no en clau espanyola. Encara que l'hegemonia d'esta no es trobe en el curt termini.
-El greuge per part d'Espanya per ser valencià és el mateix per al més foribundament espanyolista que per al més radical independentista.
L'assaig està escrit amb un estil clar i fins i tot prou oral (quantíssims signes de puntuació!). La veritat és que hi ha molt a comentar, però diré ací les idees que més m'han colpit:
-Com es millora el benestar d'un poble sense sobirania? L'autonomia actual és una simulació.
-El projecte d'Espanya per als valencians és que siguem els cambrers dels madrilenys i els geriatres dels nord-europeus amb una autonomia que més bé és una delegació del govern per a administrar un territori boicotejat i amb un pressupost menor del que generem (perquè mai no som beneficiaris de la solidaritat entre territoris?), on els polítics només pretenen escalar a càrrecs estatals.
-És menys utòpic una república valenciana que una Espanya reformable.
-Cal consolidar un espai valencianista que faça política valenciana i no en clau espanyola. Encara que l'hegemonia d'esta no es trobe en el curt termini.
-El greuge per part d'Espanya per ser valencià és el mateix per al més foribundament espanyolista que per al més radical independentista.
May 29, 2026
castelló, valència i alacunt, les tres putetes d'espanya
Displaying 1 - 8 of 8 reviews