Tocqueville si natura democratiei

by Pierre Manent, Miruna Tataru-Cazaban (Translator)

Tocqueville și natura democrației, cea de-a doua carte scrisă de filosoful Pierre Manent, își păstrează deplina actualitate și la patru decenii după apariția sa în Franța. Consacrată unuia dintre cei mai subtili gânditori politici ai secolului al XIX-lea, cartea este o analiză pasionantă a unor teme fundamentale pentru oricine dorește să înțeleagă schimbarea radicală care se află la originea lumii moderne: democrația, natura umană, libertatea, egalitatea, religia. Recitindu-l pe Tocqueville, Pierre Manent reușește nu doar să pună în lumină excepționalele intuiții și observații ale predecesorului său, ci și să ne facă să gândim împreună cu acesta cele mai importante opțiuni ale «omului democratic». Generatoare a unei alte ordini sociale, democrația – regim politic rămas fără concurent ideologic, pentru a folosi o formulă a lui Manent – a devenit parte a vieții noastre, dar ne solicită în continuare la fel de mult discernământul: pentru a nu o trăda, mai cu seamă în fragilul și esențialul său echilibru cu libertatea, se cuvine – ne îndeamnă filosoful francez –, la fel ca în urmă cu aproape 200 de ani, «să o iubim cu moderație»”

Genres: Philosophy, Politics

184 pages, Hardcover

First published January 1, 1982

About the author

Pierre Manent est directeur d' etudes a l' Ecole des Hautes Etudes en Science Sociales, membre fondateur de la revue Commentaire.

Reviews

[Molsa Roja(s) · Rating 5 out of 5]

M’ha agradat força: sense haver llegit el de Tocqueville, diria que aquí s’explicita realment els principals conceptes i idees amb els quals treballa aquest, en el seu anàlisi sobre la democràcia als Estats Units. Tocqueville, com d’altres autors del segle XIX, intentarà advertir-nos sobre certs perills a què s’exposa l’homo democraticus, com ara la tirania de la majoria, l’imperi de la opinió pública, la competitivitat com a modus vivendi…en fi, es prefiguren aquí els problemes que es trobaran en les democràcies del segle XIX i XX, en la societat de masses en general. Diria que algunes d’aquestes idees ja no es troben operatives en les democràcies occidentals, i que en el nostre cas, si bé la dictadura de la majoria operarà mentre la democràcia funcioni per majoria simple, l’imperi de la opinió pública única ha quedat substituït per una multiplicitat determinada d’opinions amb els seus medis de comunicació representatius als quals cal adherir-se, junt amb la coerció a declarar un i altre cop la nostra opinió. De fet, sí, segueix imperant la opinió pública, aquesta segueix determinant el rumb de la democràcia, i és precisament per això que aquesta va tant malament: ens trobem, vull pensar, en un impasse històric que hauria de recuperar el pensament platònic: quin valor té la paraula dels homes, i en quines ocasions? És la democràcia representativa una forma política digne? En definitiva, una aboga perquè la igualtat moral no impedeixi l’admissió de la desigualtat natural i, en fi, per una restauració d’una aristocràcia natural: alhora, però, caldria un criteri positiu per a determinar qui és intel·lectualment superior a la resta. I ens trobem, de nou, en un impasse: el problema de la política no té solució, o bé la seva solució és la ideal, la d’un poble educat. I encara, de nou, com sempre, ens trobem amb qui determina quina és l’educació desitjable, donat que no hi ha educació lliure d’ideologia. La filosofia política està condemnada al fracàs.

[Jose Luis · Rating 5 out of 5]

Una genial lectura guiada junto a Manent, por los grandes temas de la democracia en América y otros escritos de Tocqueville.