L'he llegida amb avantatge, el de ser conciutadà i sentir el llenguatge, les dites i els carrers esmentats com meus. A més d'això, he sentit molt pròxima la història i molt interessants les referències literàries i el joc amb el francès, llengua amb la que també tinc una llarga relació. Magnífica
Una bona novel·la, que ens remet als anys foscos del postfranquisme. De quan els vencedors de la guerra feien i desfeien. I de les venjances que arriben posteriorment.
L'obra també es refereix a la identitat de les persones. Tothom en té una d'inamovible: la de la infància. I també la de la llengua materna, que no es perd mai.
Ha sigut tot un encert llegir aquesta novel·la ara, des del cor de la Xàtiva de l'oncle Cep. M'ha fet somriure molt, tot evocant el valencià dels meus, el nostre, amb les expressions i les paraules amb què cartografiaria la meua infantesa al costat de la meua àvia. Una història que interpel·la, malauradament repetida i evocadora. Amb insults ben nostrats pels botxins franquistes.