Una història que trenca amb les convencions morals i romàntiques de l’època i que s’endinsa en una reflexió sobre les possessions i les injustícies.
Posseir és immoral, ens rebaixa, perquè tot allò que posseïm ho fem a les costelles d’algú altre. Posseir ens obliga a pensar en uns altres termes. L’home que té, és també l’home que té por de perdre allò que posseeix, escriu Pedrolo.
«— I això és corruptor? — Naturalment. L’home hi perd la dignitat, en aquest joc. — No ho veig tan clar, jo. Per a mi la indignitat comença quan no tens res. Hi ha res més indigne que ser explotat? — Sí: explotar.»
Le iba a dar una estrella pero como hubo algo poco pero algo de amor 😍 se ganó otra, pero no me gustó para nada, por no decir que solo me enteré de que el chico que vino para unos días a la chabola se enamoró de la hija de esos padres y ya🤣
Escrita el 1959 en ple franquisme va ser publicada per primer cop el 1976. S’inscriu dins la categoria de la novel·la social de postguerra. L’obra se centra en les relacions que tenen els tres habitants d’una barraca de la perifèria de la ciutat, un matrimoni i la seva filla de vint anys amb un home jove que arriba per conviure amb la família, aquest personatge que viu en la clandestinitat trasbalsarà la vida quotidiana i posarà en qüestió valors com la propietat, la llibertat i la dignitat i, poc a poc, anirà despertant la complicitat i el compromís dels altres personatges.
Muy buena novela de crítica social y política escrita por una de las grandes plumas del siglo XX. Compuesta en 1959, en pleno franquismo, Manuel de Pedrolo realiza en "Tocats pel foc" una novela que empieza siendo costumbrista y filosófica y que desemboca en una crítica a la represión política i social de la época.
Los elementos costumbristas de la obra están desarrollados magistralmente por el autor, de modo que algo que puede resultar algo aburrido se plasma de forma ágil y amena. Podemos ver cómo vivía una familia pobre de finales de los cincuenta a partir principalmente de los diálogos, con pocas descripciones y muchas acciones cotidianas narradas de forma muy plástica y evocadora, que dibujan en la mente del lector un retrato certero y vivo. Buena parte de la novela contiene filosofía social, con claras influencias del Proudhon de "¿Qué es la propiedad?" y otros filósofos anarquistas como Bakunin. Aunque se expone todo de forma clara y coherente se echa en falta, cabe decirlo, algún contrapunto por parte de otros personajes no afines al pensamiento socialista para dar mayor profundidad filosófica.
Los temas que presenta la novela son las relaciones familiares, los roles tradicionales, la opresión política y los conflictos intergeneracionales. Aunque están bien expuestos, tal vez un lector crítico echará en falta un poco más de profundidad en cada una de estas cuestiones.
En definitiva, esta novela tiene gran calidad, pero es mucho más sencilla que otras obras del autor. No obstante, es una lectura dinámica muy recomendable para quien esté interesado en la época en que fue escrita.
Tocats pel Foc - Manuel de Pedrolo amb pròleg de Marina Garcés (Edicions Tigre de Paper)
"- Sí, ho és, perquè posseïr ens obliga a pensar en uns altres termes. L'home que té, és també l'home que té por de perdre. De perdre allò que posseeix, és clar. Això provoca una actitud de recel, de desconfiança envers els altres homes... Ben aviat acaba per identificar-se en allò que té i no amb allò que és. - I això és corruptor? - Naturalment. L'home hi perd la dignitat, en aquest joc."
M'ha costat encabir-me en les parets inestables d'aquest món d'extrema precarietat. Potser precisament per això el llibre encomana abatiment. No vols estar en la pell dels protagonistes. Les excel•lents descripcions de Pedrolo et fan formar part d'una família que tot i somiar en quelcom millor, no estan massa predisposats a canviar i sortir del pou. I és genial que els joves vulguin arriscar-se i trencar amb els costum, però la trama és molt previsible, potser per aquest motiu no m'ha encisat com altres títols del autor. Semblava ben bé com si Pedrolo t'interpelès i t'intentès convèncer de que s'ha de lluitar pels drets civils i la vida. Que en l'època d'escriptura i primera edició, era necessàri aquest record (i potser ara i sempre tb és necessari recordar lluitar) Malauradament llegir els diàleg-raonaments se m'ha fet pesat. Potser es que no és el meu tipus de llibre. M'ha recordat una mica a Maria Rosa d'Àngel Guimerà però amb menys personatges. Tot i que m'agraden molt els títols de l'editorial Tigre de paper. Me va semblar que aquesta edició tenia algun que altra errada :(
Llàstima que l'edició de Tigre de Paper estigui farcida d'errors tipogràfics greus. És clar que han escanejat el text sense ni repassar-lo amb una mica d'atenció.