L'imperatiu categòric

by Victoria Szpunberg Witt, Albert Pijuan (Prologue)

Clara G., professora associada dʼÈtica a la facultat de Filosofia, està en crisi. Passada la cinquantena, acabada de separar, sense poder aconseguir plaça a la universitat i a punt de quedar-se sense casa, comença a patir uns atacs estranys. Es desmaia sovint, sent uns sorolls persistents, lʼenvaeixen pensaments foscos, paranoics. Clara G. ha format part del sistema, però cada cop està més arraconada, cada cop és més a prop del marge. Va navegant a la deriva, topant amb diversos homes, fins que la seva brúixola ètica es redreça per una troballa casual: un ganivet de cuina fabulosament esmolat. Quines han de ser les pautes de la seva conducta en un entorn cada cop més hostil? Quines són les fronteres ètiques dʼun sistema que només permet sobreviure a costa de la misèria dels altres?

90 pages, Paperback

Published February 1, 2024

Reviews

[Francisca · Rating 4 out of 5]

Una obra maravillosa que veré mañana en vivo ♡

[Andrea Lazbal · Rating 4 out of 5]

En verdad es 3,5 pero no se puede 😔

[Mai · Rating 5 out of 5]

(Més que llegit he vist l'obra de teatre, però m'he comprat aquest llibre que literalment és el mateix aixi que per ara faré una mica de trampa. Ara si a lo que veníem: la ressenya.)

El fet de que jo m'hagi gastat 12 euros en això després d'haver-me gastat uns quants més en veure l'obra explica per si sol lo molt que m'ha agradat. De filosofia no tinc gaire idea (per no dir que no en sé res), però l'obra ha fet que agafi cert interès per tot el tema Kantià i Kafkià. D'aquí un temps me'l tornaré a rellegir (bueno, llegir per primer cop u know) perquè estic segura de que amb el temps la vida anirà afegint-li més capes a aquesta història d'una noia que perfectament podria ser jo.

El text en si parla de quan la vida va malament, quan no ets capaç de controlar el que passa al teu voltant i, per tant, no ets capaç de controlar-te a tú mateixa. L'autora utilitza l'humor i la ironía per donar-li més profunditat encara a tots els pensaments d'una noia que només vol seguir l'imperatiu categòric, però la vida no li deixa.

[Lucas Sogas · Rating 4 out of 5]

ELLA “Res, del conte de Kafka, “La Colònia Penitenciària”. La màquina de tortura que consisteix en traçar
a la pell del presoner la llei desobeïda, amb unes agulles punxants li inscriuen la frase: “Honra els
teus superiors”... La màquina no para de punxar i ferir fins que l'home es dessagna... “Honra els teus
superiors” és la frase. Veus com és molt més kantià del que sembla? (M'estic enfonsant).”

ELLA “Estic acabant l'article: Nous imperatius categòrics, una fantasmagoria actual. Una nova interpretació
crítica de l'imperatiu categòric, de la seva vigència. Estic elaborant un llistat amb els preceptes
immorals que s'han convertit en lleis universals, en costums acceptades que compleixen un suposat
imperatiu... Els deures incondicionals que justifiquem en nom d'una obediència i que no tenen cap
sentit raonable, concret, afectiu, humà. Desmuntar els falsos imperatius categòrics i ser conscients
de les febleses de la racionalitat. Com actuar bé i què se suposa que significa aquest bé avui és
encara un assumpte pendent. No et sembla? (Fes veure que t'interessa, almenys) Veig que no t'interessa.”

[Eulate · Rating 3 out of 5]

El imperativo categórico, universal y aplicable a todos, es un mandamiento o un principio ético que establece que las acciones deben ser realizadas en conciencia y por deber, jamás por interés. Clara, profesora de Filosofía, especialista en Kant, cree en ese principio y actúa en consecuencia. Pero la realidad es bien distinta: cada cual va a su avío y se desenvuelve con trampas y ventajas. De estas premisas, esta obra de teatro, una crítica a la vida actual, tan alejada de éticas. Interesante.

[Arnau · Rating 4 out of 5]

quina llàstima no haver pogut anar a veure l'obra al teatre. M'encanta que tots els homes siguin la mateixa persona

[May Borraz · Rating 4 out of 5]

Me encantó la puesta en escena con Ágata Roca. La obra abarca numerosos problemas sociales de forma magistral. Dura y divertida a la vez y encima con Kant y Kafka de fondo. Brillante

[Irene · Rating 5 out of 5]

Se lee tan rápido como pasa con la buena escritura dramática, como si todo sucediera de manera automática y lógica.
con muchas ganas de verla en teatro