Clara G., professora associada dʼÈtica a la facultat de Filosofia, està en crisi. Passada la cinquantena, acabada de separar, sense poder aconseguir plaça a la universitat i a punt de quedar-se sense casa, comença a patir uns atacs estranys. Es desmaia sovint, sent uns sorolls persistents, lʼenvaeixen pensaments foscos, paranoics. Clara G. ha format part del sistema, però cada cop està més arraconada, cada cop és més a prop del marge. Va navegant a la deriva, topant amb diversos homes, fins que la seva brúixola ètica es redreça per una troballa casual: un ganivet de cuina fabulosament esmolat. Quines han de ser les pautes de la seva conducta en un entorn cada cop més hostil? Quines són les fronteres ètiques dʼun sistema que només permet sobreviure a costa de la misèria dels altres?
(Més que llegit he vist l'obra de teatre, però m'he comprat aquest llibre que literalment és el mateix aixi que per ara faré una mica de trampa. Ara si a lo que veníem: la ressenya.)
El fet de que jo m'hagi gastat 12 euros en això després d'haver-me gastat uns quants més en veure l'obra explica per si sol lo molt que m'ha agradat. De filosofia no tinc gaire idea (per no dir que no en sé res), però l'obra ha fet que agafi cert interès per tot el tema Kantià i Kafkià. D'aquí un temps me'l tornaré a rellegir (bueno, llegir per primer cop u know) perquè estic segura de que amb el temps la vida anirà afegint-li més capes a aquesta història d'una noia que perfectament podria ser jo.
El text en si parla de quan la vida va malament, quan no ets capaç de controlar el que passa al teu voltant i, per tant, no ets capaç de controlar-te a tú mateixa. L'autora utilitza l'humor i la ironía per donar-li més profunditat encara a tots els pensaments d'una noia que només vol seguir l'imperatiu categòric, però la vida no li deixa.
El imperativo categórico, universal y aplicable a todos, es un mandamiento o un principio ético que establece que las acciones deben ser realizadas en conciencia y por deber, jamás por interés. Clara, profesora de Filosofía, especialista en Kant, cree en ese principio y actúa en consecuencia. Pero la realidad es bien distinta: cada cual va a su avío y se desenvuelve con trampas y ventajas. De estas premisas, esta obra de teatro, una crítica a la vida actual, tan alejada de éticas. Interesante.
Me encantó la puesta en escena con Ágata Roca. La obra abarca numerosos problemas sociales de forma magistral. Dura y divertida a la vez y encima con Kant y Kafka de fondo. Brillante
Se lee tan rápido como pasa con la buena escritura dramática, como si todo sucediera de manera automática y lógica. con muchas ganas de verla en teatro