El retorn d'Edgar una novel·la negra amb un toc fantàstic i molt d'humor que parla dels oprimits, els rebels i els brots verds entre l'asfalt.
Tres entrepreneurs visiten un xalet en una urbanització solitària per dir als ocupes que hi viuen que tenen fins a la posta de sol per marxar. A la posta de sol, els entrepreneurs són morts. Un d'ells, en braços del protagonista, que passava per allà i que ara és el principal sospitós del crim. Sense domicili ni més possessions que les que caben al seu Lancia Delta del 95, aquest pobre diable —però fèrtil en ginys— haurà d'esquivar policies i mafiosos travessant plana i muntanya per desentranyar un triple assassinat, una conspiració política i un misteri al cor del bosc, allà on es comença a esfilagarsar la realitat.
Ambientada en un rerepaís deprimit però no vençut, Ràdio Free Camaco és el retorn d'Edgar Cantero al català després de tres obres al mercat nord-americà: una novel·la negra amb un toc fantàstic i molt d'humor que parla dels oprimits, els rebels i els brots verds entre l'asfalt.
Edgar is a writer and cartoonist from Barcelona. Once a promising author in the local scene with his awarded 2007 debut Dormir amb Winona Ryder, the highbrow Catalan literary tradition soon lost influence on him in favor of Hollywood blockbusters, videogames, and mass-market paperbacks. The punk dystopian thriller Vallvi (2011) was his last book in Catalan before switching to English with a paranormal thriller, The Supernatural Enhancements (2014). Later, the Enid Blyton-meets-Lovecraft horror-comedy mashup Meddling Kids (2017) became a New York Times bestseller. It was followed by the noir spoof This Body's Not Big Enough for Both of Us (2018), starring the chimeric investigator(s) A.Z. Kimrean.
Spanning three languages, Edgar's material ranges from short stories to screenplays and often features women kissing, stuff exploding, and ill-timed jokes.
Divertidíssim, però és més que això. Aquesta és la primera novel•la de l'Edgar Cantero que llegeixo, però segur que no serà la darrera. No és una lectura exigent, però està cuidada en tots els detalls. La veu del narrador és impecable i el protagonista ple de carisma. El to de comèdia irònica amb trama de novel•la negra funciona com un rellotge i el microcosmos rural que crea és un escenari perfecte. Potser hi ha un parell de salts lògics de més, i l'element fantàstic demana un puntet de complicitat una mica desproporcionat per part del lector, però és peccata minuta. La recomano de totes, totes.
Genial i divertidíssima sàtira molt ben afinada. Politics vs poble, utopies extranyes, casta politica rebent a tort i a dret... Ràpida, hilarant, ingeniosa i amb una visió política molt clara 🔥
Hi tenia unes bones expectatives del llibre, però no han estat assolides. Només començar-lo, el vocabulari ja em va tirar enrere. Quina necessitat hi ha de fer servir paraules que no entén el lector mig? Platxeriosos, vèrbola, deixondit, cavorques, estrompassar, adlàter, afuar, raors... tingueu un diccionari a prop!
La màxima de "menys és més" no s'aplica en aquesta novel·la. L'autor abusa de les gracietes, fent-te perdre, de vegades, el fil de la història.
I la trama, he tingut la sensació que anava improvisant. Potser és culpa meva, que m'he perdut tantes vegades, que no he pogut copsar-la en la seva globalitat. O potser és que he llegit tant llibres amb bones trames, que aquesta m'ha semblat massa rocambolesca per creure-me-la.
Agradable sorpresa. Recomanat en una recensió recent a la premsa (l'article parlava del nou llibre d'en Cantero, Gangsta Major), me la jugava, perquè fa temps que vaig comprendre que les crítiques de llibres tiren alt quan critiquen i posen pels núvols coses que després no s'aguanten per enlloc. A més, fa temps que desconfio dels llibres plens d'humor: no em fan gràcia, ans més aviat pena, molta pena. Però heus aquí que Ràdio Free Camaco (per cert, un gran encert del títol és que no apareix mai durant el llibre i no és més que una associació una mica lliure d'idees) és un llibre divertit, salvatge, compromès, en la mesura que una novel·la pugui ser-ho, i ben escrit. L'autor escull l'estil aventi, mig policíac (o antipolicíac), mig Indiana Jones, per relatar fets en una comarca d'interior que pot ser qualsevol, fins i tot Osona. Tot fa pudor de podrit en aquesta comarca d'una Catalunya post-procés on toca concòrdia, que és el que porta prosperitat, com a mínim als polítics que la practiquen. Hi passen coses rares i el nostre prota es troba ficat fins al curull en embolics increïbles, incloent-hi destrucció d'obra pública i visions surreals. El de menys és la història que, en ser una caricatura, no busca ser real o creïble. El que compta és el seu passar comptes amb una realitat que no plau a l'autor. Mereix comentari apart el llenguatge, que és una pura meravella. En Cantero té un català ple de multitud de termes desconeguts a capital, de referències camperoles. Però el barreja amb expressions molt actuals, amb una certa quantitat de paraules en anglès i amb l'ús volgut (es veu, no ho explica) de l'adverbi hasta cada vegada que toca o del mot peatonal (aquí sí que justifica per què ho prefereix a de vianants). Fa passar una bona estona sense ser un llibre buit de contingut. A voltes em va fer pensar en el Mendoza més salvatge del detective Ceferino. Veurem si la seva obra posterior manté les promeses d'aquesta primera entrega.
Edgar Cantero és guionista, escriptor i dibuixant i, també, és un best-seller a l'altra punta del món, a Nova York i, més concretament, al New York Time. No obstant això, sembla que a Catalunya, la seva terra natal, no ha tingut aquest èxit, però l'any passat va retornar a les lletres catalanes i va publicar 'Ràdio Free Camaco'.
Segurament vos sorprendrà que hagi llegit un llibre així, a mi també, no us enganyaré, crec que és atípic dins el tipus d'històries que acostum a llegir. És més, crec que si no hagués estat perquè la meva parella se'l va comprar i perquè va arribar un moment que necessitava un canvi d'aires, crec que mai m'hi hauria fixat i, sobretot, crec que mai l'hagués llegit. Però eh, sortir de la zona de confort de tant en tant no va gens malament!
Si vos soc 100 % sincera no sé ni com fer-vos-en una ressenya, és completament una anada d'olla i personalment no m'ha semblat res de l'altre món, però enganxa i entreten, que ja és el que buscava en aquell moment. És una novel·la negra plena de tocs d'humor i sàtira on trobareu un protagonista (no record el seu nom perquè ja fa un temps que el vaig llegir 😅) una mica desgraciat que es veurà enmig d'uns assassinats i que de la mà del seu Lancia Delta del 95 intentarà treure l'entrellat de tot plegat.
Com dic, és una lectura àgil i amb un to desenfadat, però que crec que no és per a tothom. Se li ha de saber trobar el punt.
Vaig prendre la mala decisió de començar aquesta novel·la a punt d'entrar a quiròfan. No tenia el cap a lloc i la llegia sense gaire esma. El postoperatori no va ser millor, i la vaig abandonar a les quaranta pàgines. Quan el dolor va començar a baixar, al cap d'unes tres setmanes, la vaig tornar a agafar de nou. Salvat l'escull d'aquest inici, la veritat és que la cosa millora. Edgar Cantero escriu amb gràcia i usa comparacions força enginyoses, i la novel·la passa força ràpida. Fa un "L'últim boy scout" a la Catalunya interior i li surt força reeixit. I crec sincerament que calen més novel·les desenfadades com aquesta en la nostra literatura. La part fantàstica no m'ha acabat de convèncer, però. Trobo que hi està encaixada de forma precipitada cap a la meitat de la novel·la i no acaba d'embastar bé. Si s'eliminés de la història, li afectaria poc. I el final no m'ha fet gaire el pes, tampoc, però això és una opinió absolutament subjectiva (com totes, al cap i a la fi). En definitiva, novel·la estiuenca que us farà passar una bona estona sempre i quan no us hagin de cosir l'abdomen a punts i hagueu de necessitar ajuda per aixecar-vos del llit durant un mes.
Ràdio Free Camaco, d’Edgar Cantero, té un ritme trepidant que et manté enganxada des del principi. La manera com retrata la política, la policia i la vida de poble és crítica i divertida alhora: mostra la doble moral, el postureig i com una persona qualsevol pot resultar molt més lúcida que els que manen.
El protagonista, amb el seu fill Ari, ofereix també una relació interessant que aporta humanitat dins d’un relat ple de corrupció, secrets i violència. La trama pot semblar rocambolesca, i és veritat que si no el llegeixes tot seguit pots perdre’t algun detall, però alhora el protagonista és un crack fent connexions, millor que qualsevol investigador.
La novel·la combina molt bé el thriller rural amb humor i crítica social, i alhora juga amb la novel·la negra gamberra i satírica. Tot plegat funciona amb molt ritme i moments brillants.
El punt feble per mi és l’excés lèxic: hi ha paraules tan rebuscades que, encara que mostrin la riquesa de la llengua, trenquen la fluïdesa i resulten forçades dins del tipus de relat.
En definitiva, és una lectura entretinguda, crítica i molt original. He estat entre 3 i 4 estrelles, i finalment li poso 4, però amb dubtes.
Un thriller rural amb moltíssim ritme, humor i referències modernes guais al panorama actual català. Amb pocs llibres he tingut tant la sensació que jo era el públic objectiu, entenent l'humor, el context, el poble i les referències a l'actualitat catalana.
És veritat que el misteri en si no és res de l'altre món, però la història és trepidant, et manté enganxat tota l'estona i és un llibre curtet, super digerible.
La relació amb el fill és genuïna i cuqui, l'ús de l'idioma m'agrada i l'univers de comarca rural depriment m'ha fascinat. No té por a mullar-se amb política o altres temes, no vol agradar a tothom i això està molt bé.
A més estic escrivint una història sobre un misteri a una urbanització i aquesta novel·la m'ha anat perfecte com a referent per agafar idees.
Molt recomanable si vols una lectura entretinguda, emocionant i divertida que segurament no et canviarà la vida, però què més dona.
Podria afirmar que si m'hagués trobat aquest llibre a la lleixa d'una llibreria probablement no l'hagués comprat. Ho vaig fer després de sentir l'autor al Festival 42 d'enguany i després d'haver-lo llegit ara sí que puc dir que m'hauria equivocat de no haver-lo comprat.
Escrit en una primera persona trepidant, d'un personatge que queda caracteritzat per com parla i com veu el món i que es fa estimar, té un llenguatge que et transporta. Paraules que potser coneixia i d'altres de menys usuals però que al descobrir-les et donen una sèrie de matisos que assaboreixo.
M'ha sorprès gratament i encantada d'haver-lo llegit i comprat!
Seria fàcil catalogar-la com una novel·la negra de la Catalunya rural amb un punt gamberro, però #RadioFreeCamaco, a més, està escrita de xxxx mare, és intel·ligent, divertida, i demostra un profund ofici guionístic-literari. Molt recomanable.
Irreverent, crítica i divertida, avança amb bon ritme. Tenia curiositat per saber com se n'havia sortit al final i, com era esperable, continua en la línia de despropòsits cap a l'apocalipsi total. El català, pobrissó, potser rep massa trompades, però millor això que res.
Molt divertida i emocionant amb gran ús del llenguatge i situada en un entorn rural amb multitud de personatges característics. Manté l’atenció fins el darrer moment.