What do you think?
Rate this book
La nosa
La Júlia Prat viu tranquil·la en companyia de la seua família fins que una visita desgavella tots els seus plans de futur. A partir d’aleshores, la noia esdevé una nosa. Els seus desigs i anhels són esborrats i els seus drets arrabassats sense que pugui rebel·lars’hi. Com si no fos ningú. Com si no fos igual que els altres. Malgrat els entrebancs que l’assetgen, de vegades insuperables, la Júlia intentarà trobar el seu camí.
La nosa és la història de la Júlia, però també la d’una època que va condemnar a l’anorreació a determinades persones tornant-les literalment invisibles. Montse Sanjuan, creadora del personatge de la sergent Anna Grimm, torna ara a la llarga postguerra i proposa una novel·la delicada i ben travada sobre la injustícia i la capacitat de supervivència. Una història crua però plena d’emoció i sensibilitat.
La nosa és la història de la Júlia, però també la d’una època que va condemnar a l’anorreació a determinades persones tornant-les literalment invisibles. Montse Sanjuan, creadora del personatge de la sergent Anna Grimm, torna ara a la llarga postguerra i proposa una novel·la delicada i ben travada sobre la injustícia i la capacitat de supervivència. Una història crua però plena d’emoció i sensibilitat.
320 pages, Paperback
Published February 29, 2024
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 2 of 2 reviews
September 3, 2025
Recomanació de ma mare per passar el temps mentre esperava altres llibres de la biblioteca. Ella sempre llegeix, i aquest és dels llibres bons que havia llegit últimament i encara no havia tornat.
És impossible que el patriotisme alguairenc (i lleidatà) no et porti a veure amb bons ulls una novel·la que té lloc en terres lleidatanes i està escrita per una lleidatana: els paral·lelismes costen menys de trobar i sempre hi ha alguna cosa que et fa creure que la novel·la hagués estat menys creïble si s'hagués desenvolupat en qualsevol altre lloc.
Aquesta, tan per l'estil com per les emocions que es transmeten, és una obra que es llegeix sola. D'estil simple i fàcil (però que no per això arriba a menys), el llibre està situat en els anys de la postguerra; on la supervivència per superar la societat (a part de per superar la fam) era molt més prioritari que tenir humanitat. A vegades, es parla del passat amb nostàlgia i amb un aire melancòlic; com si abans tot fos més natural, més pur, com si el que haguem anat fent any rere any hagi estat podrir-nos una miqueta més. Llibres com aquests en son la prova del contrari. Una història d'una persona maltractada pel seu temps i amb la força insuficient per evitar fer nosa als altres.
Bon llibre, bona història, bon estil, ha estat fàcil, de la terra, m'ha emocionat, quatre estrelles.
És impossible que el patriotisme alguairenc (i lleidatà) no et porti a veure amb bons ulls una novel·la que té lloc en terres lleidatanes i està escrita per una lleidatana: els paral·lelismes costen menys de trobar i sempre hi ha alguna cosa que et fa creure que la novel·la hagués estat menys creïble si s'hagués desenvolupat en qualsevol altre lloc.
Aquesta, tan per l'estil com per les emocions que es transmeten, és una obra que es llegeix sola. D'estil simple i fàcil (però que no per això arriba a menys), el llibre està situat en els anys de la postguerra; on la supervivència per superar la societat (a part de per superar la fam) era molt més prioritari que tenir humanitat. A vegades, es parla del passat amb nostàlgia i amb un aire melancòlic; com si abans tot fos més natural, més pur, com si el que haguem anat fent any rere any hagi estat podrir-nos una miqueta més. Llibres com aquests en son la prova del contrari. Una història d'una persona maltractada pel seu temps i amb la força insuficient per evitar fer nosa als altres.
Bon llibre, bona història, bon estil, ha estat fàcil, de la terra, m'ha emocionat, quatre estrelles.
May 7, 2026
L'autora ambienta les seves novel·les a les terres de Ponent , d'on és ella. El coneixement del territori li dona certa seguretat i li facilita el procés creatiu.
La nosa transcòrre entre diversos pobles de la provícia de Lleida i esdevés al llarg de dos èpoques ben diferenciades.
L'ambientació rural dels anys 40 és molt acurada, els menjars, les tasques de la llar, les relacions matrimonials, els hereus i les pubilles....i els balls de diumenge tarda son presents en aquesta novel.la familar, de memòria i identitat.
La família de la Júlia Prat era força convencional, els pares terballaven la terra, el Manel n0era l'hereu i es casaria i duria la seva esposa a viure al mas familiar. La Carme, la seva germana es casaria a la ciutat i tindria fills. Què n'esperaven de la Júlia ? Doncs sembla ser que els feia certa nosa.
De ben jove l'envien ( no li demanen pas opinió) a servir a una fonda a Balaguer.
"Parlaven d'ella com si no hi fos, com si fos un objecte que es pot canviar d'habitació segons la voluntat dels altres".
La Júlia haurà de suportar i sobrviure situacions difícils i indesitjades. La sensació que fa nosa es repeteix al llarg de la novel.la.
D'altra banda, en l'actualitat, coneixem a la Rosa, una noia a qui els pares expliquen que va ser adoptada. Neix en ella la necessitat de saber quins son els seus origens i anirà amunt i avall buscant informació sobre els pares biològics.
L'obra és plena de misteris, de pistes que ens condueixen cap a un final emotiu i conciliador.
La Júlia es mereix aquest final.
"Es va retrobar amb la dona que era ella, la que no hauria hagut de deixar de ser".
Poder compartir amb l'autora els detalls de l'ecriptura sempre enriqueix el relat i fa crèixer els personatges , dotant-los de personalitat. La Montse Sanjuan ens va acompanyar a la sessió del Club de lectura del C. Tennis Balaguer.
La nosa transcòrre entre diversos pobles de la provícia de Lleida i esdevés al llarg de dos èpoques ben diferenciades.
L'ambientació rural dels anys 40 és molt acurada, els menjars, les tasques de la llar, les relacions matrimonials, els hereus i les pubilles....i els balls de diumenge tarda son presents en aquesta novel.la familar, de memòria i identitat.
La família de la Júlia Prat era força convencional, els pares terballaven la terra, el Manel n0era l'hereu i es casaria i duria la seva esposa a viure al mas familiar. La Carme, la seva germana es casaria a la ciutat i tindria fills. Què n'esperaven de la Júlia ? Doncs sembla ser que els feia certa nosa.
De ben jove l'envien ( no li demanen pas opinió) a servir a una fonda a Balaguer.
"Parlaven d'ella com si no hi fos, com si fos un objecte que es pot canviar d'habitació segons la voluntat dels altres".
La Júlia haurà de suportar i sobrviure situacions difícils i indesitjades. La sensació que fa nosa es repeteix al llarg de la novel.la.
D'altra banda, en l'actualitat, coneixem a la Rosa, una noia a qui els pares expliquen que va ser adoptada. Neix en ella la necessitat de saber quins son els seus origens i anirà amunt i avall buscant informació sobre els pares biològics.
L'obra és plena de misteris, de pistes que ens condueixen cap a un final emotiu i conciliador.
La Júlia es mereix aquest final.
"Es va retrobar amb la dona que era ella, la que no hauria hagut de deixar de ser".
Poder compartir amb l'autora els detalls de l'ecriptura sempre enriqueix el relat i fa crèixer els personatges , dotant-los de personalitat. La Montse Sanjuan ens va acompanyar a la sessió del Club de lectura del C. Tennis Balaguer.
Displaying 1 - 2 of 2 reviews