El jove Palau i Fabre: Una família de l'Eixample de Barcelona, el somni d'Eivissa i la Guerra Civil

by Julià Guillamon

Josep Palau i Fabre (1917-2008) és un dels creadors més singulars del segle xx a poeta, autor teatral, narrador, assagista i una de les màximes autoritats mundials en l'obra de Picasso. Julià Guillamon ha dedicat vint-i-cinc anys a estudiar la seva vida i la seva obra, i n'ofereix un relat informat que atrapa i es llegeix com una novel·la. Per començar, reconstrueix la vida d'una família de l'Eixample, vinculada al món de l'art, el disseny i la decoració, i en descriu el un pare absent i frustrat, una mare dominadora i absorbent, que exerceixen sobre el jove Palau i Fabre influències contradictòries. D'una banda, l'introdueixen en el món de la cultura i li descobreixen la modernitat del disseny racionalista, de la literatura d'avantguarda i dels Ballets Russos. De l'altra, es tornen porucs i conservadors i, en el moment de la Guerra Civil, es desdiuen de moltes de les idees que havien defensat de joves. Aquí naixerà el drama de Palau i Fabre, poeta rebel, enfrontat al món burgès dels pares. Amb mà mestra, Guillamon reconstrueix l'ambient cultural dels anys de la República quan un Palau i Fabre de divuit anys es dona a conèixer com a poeta i crític. Mai fins ara s'havia escrit un panorama tan informat i tan viu d'aquest els diaris, les tertúlies, l'aparició d'un grup de nous escriptors -entre els quals Palau i Fabre és el més jove-, els corrents i les polèmiques culturals. Els capítols que dedica a la Guerra Civil ens fan viure des de dins el drama dels emboscats, de la mobilització forçada i dels camps de concentración franquistes. Un llibre que canvia la perspectiva d'uns anys fonamentals i revela un Palau i Fabre desconegut, precoç i tràgic.

488 pages, Hardcover

Published March 20, 2024

About the author

Julià Guillamon i Mota (Barcelona, 17 de novembre de 1962) és un crític literari i escriptor català. Va estudiar Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. Des de l'any 1994 publica setmanalment articles al diari La Vanguardia. També col·laborà amb Avui, Diario de Barcelona, El Correo Catalán, Quimera, Revista de Catalunya, Serra d'Or, Lletra de Canvi, Canigó, El Temps i Àrtics. Com a assagista ha tractat la imatge de Barcelona en la literatura entre els anys setanta i els Jocs Olímpics d'estiu de 1992. L'obra literària reflecteix el fracàs de les utopies i la desaparició del món industrial.

Ha estat comissari de diverses exposicions literàries, com per exemple les dedicades a Joan Perucho (1998), Josep Palau i Fabre (2001) i Quim Monzó (2009-2010).

Ha rebut el Premi Crítica Serra d'Or d'Assaig 2002 per La ciutat interrompuda i els premis Octavi Pellissa 2006, Ciutat de Barcelona d'assaig 2008 i Lletra d'Or 2009 per El dia revolt.

Alter Músiques Natives fou un projecte de Julià Guillamon del 2005 que consistí en un llibre en català publicat el 1995. Fou un primer esforç per explorar una línia de continuïtat històrica de les altres músiques a Catalunya. El llibre anà acompanyat d'un doble disc que comença amb la Peça per a serra mecànica (1964) de Josep Maria Mestres Quadreny i que acaba amb la Sardana dels desemparats (1995) de Pascal Comelade. També es va realitzar una exposició relacionada al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, comissariada pel mateix Julià Guillamon.