Jump to ratings and reviews
Rate this book

Los maestros de la sospecha: Marx, Nietzsche, Freud

Rate this book
Hay pensadores que adquieren la categoría de acontecimiento porque después de ellos la manera de pensar se transforma radicalmente.

Pensar la historia, Dios, el hombre o la libertad después de los maestros de la sospecha es un ejercicio muy sugerente. Marx, Nietzsche y Freud hacen tambalearse los pilares de la civilización occidental: son los epicentros de un movimiento sísmico que transforma sustantivamente el orden de las cosas. Nada volverá a ser pensado de la misma forma. Nadie queda impune tras pasar por los maestros de la sospecha. Marx, Nietzsche y Freud purifican la imagen de Dios y la vivencia religiosa. Sin quererlo, nos ayudan a practicar esta sospecha respecto a nuestras propias creencias y a vaciar la mente de estas divinidades antropomórficas que tendemos a forjarnos.

En esta obra, Francesc Torralba expone con claridad y rigor la aportación de cada uno de los autores estudiados (Marx, Nietzsche y Freud) a la crítica de la religión y de la antropología heredadas.



There are thinkers who completely transform our way of thinking, to the point which nothing can ever be thought of the same way again. No one remains unpunished after experiencing these masters of suspicion. To think about history, God, man, or liberty after them is an intriguing exercise. The masters of suspicion in this book—Marx, Nietzsche, and Freud—make the pillars of Western civilization teeter; they are at the center of a seismic movement that substantially changes the order of things. Marx, Nietzsche, and Freud purify the image of God and the religious experience. Without meaning to, they help us practice this suspicion with respect to our own beliefs and to empty our minds of these anthropomorphic deities that we create for ourselves. In this book, Francesc Torralba explains with clarity and rigor the contribution of each one of these men to the criticism of inherited religion and anthropology.

158 pages, Paperback

First published May 1, 2007

1 person is currently reading
56 people want to read

About the author

Francesc Torralba i Roselló

207 books22 followers
Francesc Torralba i Roselló (Barcelona, 15 de maig de 1967) és un professor universitari, filòsof i teòleg català.

Ratings & Reviews

What do you think?
Rate this book

Friends & Following

Create a free account to discover what your friends think of this book!

Community Reviews

5 stars
7 (21%)
4 stars
11 (33%)
3 stars
11 (33%)
2 stars
3 (9%)
1 star
1 (3%)
Displaying 1 - 5 of 5 reviews
Profile Image for Capítulo IV.
312 reviews15 followers
Read
November 5, 2016
"Este ensayo de Francesc Torralba (Barcelona, 1967), profesor de la Universidad Ramon Llull, condensa en pocas páginas algunos de los temas a los que este filósofo ha dedicado gran parte de su trayectoria investigadora: la cuestión de Dios y su relación con la libertad humana desde el pensamiento de Marx, Nietzsche y Freud, a quienes Paul Ricoeur se refería como maestros de la sospecha". Más en https://capitulocuarto.wordpress.com/...
Profile Image for Valentina Petit-breuilh.
5 reviews6 followers
June 21, 2019
Tiene muchos errores de tipeo, y tiene una visión súper inclinada hacia algunos temas que eclipsan a las ideas. Además de que el texto son más citas que sus ideas y sus ideas no otorgan mucha claridad. Pero en su mayoría es decepcionante que se intente escribir con un lenguaje tan elevado y que al mismo tiempo se encuentren errores de tipeo.
1 review
September 24, 2020
Pésimo libro, buscando hacer a los maestros de la sospecha creyentes, tremenda basura tendenciosa.
Profile Image for Pau.
42 reviews6 followers
November 26, 2022
Torralba és capaç de posar Marx, Nietzsche i Freud en diàleg amb la font del cristianisme, traient el millor de tots plegats. Posa en valor les aportacions innegables dels tres mestres, alhora que assenyala els apriorismes que són més ideològics. La tríada de la sospita ajuda tot cristià a despullar Déu de tots els atributs antropomòrfics que ens serveixen per modelar un Déu que ens és còmode i no ens fa créixer.

La crida al diàleg es fa més vital que mai si no volem caure en idolatries ni absolutismes:

«Dient-ho a la manera de Dussel, només un ateu pot ser un bon cristià i només un cristià pot ser un bon ateu.»
Displaying 1 - 5 of 5 reviews

Can't find what you're looking for?

Get help and learn more about the design.