Finalista del III premi de novel·la Ramon Llull (1983).
A finals de l'Època Fosca, les Terres de Ponent es preparen per a una nova guerra, a causa de la Gran Sequera. Un dia de primavera, al mercat d'Adià, ciutat riberenca de la Mar Gran, es coneixen el criat Poncet i el poeta Guiamon. L'amo de Poncet, Roger, soldat de fortuna, aquell mateix dia rep notícia de l'Illa de les Tres Taronges per boca del Misteriós Viatger, que el vol convèncer que es posi al servei de rei Flocart, per tal de vèncer els pagesos agermanats de l'Illa i recuperar l'Estendard Màgic del reialme, perdut misteriosament.
Així comença una nova aventura mítica que ens endinsarà pels viaranys de la proto-història. Coneixerem la profecia de la Dona-Peix, la força de Garidaina, anomenada Estel d'Or, les experiències guerreres del poeta Guiamon, l'urc dels corsaris d'Orient, la saviesa del monjo de el monestir del Puig del Gegant, el poder d'Eina de Pau, el catau de la Bèstia i el reialme dels Grans de l'Abisme. Cavalcarem amb Roger, Poncet i Guiamon pels camins de l'Illa, lluitarem amb els agermanats i els monjos contra corsaris i soldats i assistirem al naixement d'una Nova època.
I, alhora, ens endinsarem en una experiència literària nova de trinca en la novel·lística catalana, en la qual Jaume Fuster ens proposa el retorn a l'aventura, a la imaginació, a l'èpica, sense abandonar mai un punt d'ironia inquietant.
Jaume Fuster i Guillemó (Barcelona, 17 de novembre de 1945 - l'Hospitalet de Llobregat, 31 de gener de 1998) va ser un escriptor, assagista i traductor català. Lligat a l'activisme cultural fou un del fundadors i president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Escriptor de l'anomenada generació dels setanta, membre del col·lectiu Ofèlia Dracs, autor de nombroses obres policíaques i negres, se situa com a pont entre la novel·lística de Manuel de Pedrolo i la de les generacions més joves. Ell és, per tant, qui fa possible la continuïtat del gènere.
Fantàstica obra èpica en la nostra llengua. El llenguatge és impressionant i molt immersiu , la història no és gaire original, tot i que té alguns girs interessants, com ara els grans de l’abisme. Són coses que no m’esperava i afegeixen profunditat i originalitat a una novel·la que semblava agafar tots els estereotips de la novel·la fantàstica. Així doncs, molt bona opinió.
Primer llibre en català que em llegeixc en molt de temps.
Essent mallorquina, era un poc escèptica d'agafar aquesta aventura (som molt de la meva illa i em pareixia un poc insultant que un català l'agafes, l'anomenés illa de les tres taronges, anomenés Sumir a Sóller, etcétera).
Deixant un poc això enrera, vaig disfrutar sobretot de la narrativa situada a la Serra de Tramuntana, imaginant un heroi èpic als meus propis paisatges. La prosa de Guiamon és encantadora.
He de dir, però, que el desenvolupament psicològic dels personatges és inexistent. Entenc que no és l'objectiu del llibre, però aquest fet em va fer començar a avorrir-me un poc antes de la meitat. L'he acabat perquè era un llibre curt i, com dic, la pròpia narració em pareixia entretenguda.
Bastant sovint he tengut la sensació de sàtira, de tan arquetípics els personatges i les aventures. Encara no sé si això és bó o dolent.
7,5/10 Una història èpica, de les pioneres en la nostra llengua, molt influenciada pel mestre de la fantasia clàssica, J.R.R. Tolkien, on un misterios viatger voldrà contractar els serveis d' en Roger, un soldat de fortuna --arquetip de l'heroi per una profecia, el seu servent Porcet i el poeta Guiamon, que es veuran atrapats en aquesta aventura amb una princesa empoderada. Amb una trama simple que tanmateix presenta alguns girs força interessants i un valuós sentit crític malgrat el seu "classicisme." Una història deliciosa i quina prosa, quina meravella de català, ric , culte i poètic, Una novel·la sòlida que val la pena.
És el primer d’una trilogia, em va costar força acabar-me’l, i no continuaré amb els següents. La forma d’escriure i el vocabulari no em va ajudar a connectar amb la història, i vaig estar entrant i sortint d’aquesta tota l’estona. Usa una manera de narrar força clàssica i un vocabulari força ric, que a mi personalment no m’atrapa ni m’atreu, la història està bé, però em falla la manera de plasmar-la i poder seguir-la sense entrebancs. L’autor era d’Hospitalet, i això, i que era de fantasia va fer que la comprés. A vegades no us passa que us compreu un llibre sense haver investigat gens, i després us adoneu que si haguéssiu llegit un parell de pàgines ja hauríeu vist que no era per vosaltres? A vegades hi ha coses que m’enceguen, i en ocasions surten bé, i en altres, no.
Jaume Fuster ens endinsa en la seva trilogia de fantasia èpica d'aventures i cavalleresca, que personalment m'ha fet pensar en una barreja entre Tolkien i J. Martorell. Amb una prosa i un llenguatge molt adient i ambientada, peca una mica de tòpics i fets un xic previsibles.
Tot i això en recomano molt la lectura pel que significa per la literatura catalana.
M'agrada el vocabulari que empra, que sembla intencionadament arcaic/mallorquí. Ara bé, la història en si mateixa no fa llarg. Crec que vol ser una cosa semblant a una llegenda artúrica pel fet d'existir profecies i poders sobrenaturals més que a Tirant lo Blanc. Igualment, diria que hi ha influències d'obres més contemporànies com el Senyor dels Anells.
Fantasia heroica catalana? Sí! Una agradable sorpresa i un bon descobriment d'un autor desconegut per mi malgrat que l'estil de narrativa trobo que és una mica "antiga".
Aquest primer volum de la trilogia "Crònica del Món Conegut" se centra en un món imaginari i fantàstic de cavallers amb influències d'en J.R.R Tolkien, indubtable, però clarament sobrepassada per una influència més forta i evident de la novel·la cavalleresca occitana i d'en Tirant lo Blanc.
M'ho he passat molt bé amb la lectura d'aquesta novel·la i hauria d'entrar en el repertori de llibres a llegir a l'ESO quan es fa literatura catalana perquè és millor porta d'entrada a la lectura i al món literari que no pas d'altres exemples que acadèmics que mai han trepitjat el carrer ens fan empassar amb embut i calçador i que només generen rebuig per la lectura o el català en la ment d'un adolescent.
Dit això, centrem-nos en l'obra ;)
És clarament una història d'aventures amb tocs d'humor i d'un ús del llenguatge que m'ha frapat força. Com he dit m'ho he passat molt bé, però hi ha un parell de coses que no acaben de quadrar amb la mentalitat actual i que podrien suposar algun obstacle a superar a depèn quin lector: l'arc argumentatiu és autoconclusiu malgrat formar part d'una trilogia, els protagonistes (especialment en Roger) no segueixen l'arquetip de viatge iniciàtic sinó que simplement són perquè són éssers escollits pel destí, el llenguatge és molt cavalleresc i una mica massa allunyat del que estem acostumats amb el 99% de les obres de fantasia post-Tolkien i el rol de les dones és clarament antiquat, però es correspon amb la visió de l'època que representa i l'època què va ser escrita.
El que més m'ha agradat, a banda de la història en si, és les clares referències a Mallorca i al mallorquí, cosa que ha ajudat en la meva connexió amb la novel·la. Tinc ganes de llegir el següent volum per veure cap a on aniran les aventures d'en Roger i companyia.
La fantasia èpica és un subgènere escàs en la producció autòctona en llengua catalana. L’illa de les tres taronges (1983) és el primer llibre de la trilogia Crònica del món conegut, l’obra de referència en aquest àmbit que, quaranta-un anys després, és reeditada per Rosa dels Vents. En aquesta sèrie, Jaume Fuster (1945-1998) va voler idear una mitologia pròpia per als Països Catalans, inspirat, sense dubte, en el propòsit de J. R. R. Tolkien de crear una mitologia per a Anglaterra amb el seu llegendàrium. No hi ha comparació possible per la magnitud de l’obra i perquè Fuster tenia altres interessos literaris, però és evident la influència del professor anglès.
M'ha agradat la idea d'una triologia fantàstica dels Països Catalans. La lectura ha estat entretinguda i pense que és molt accessible per als lectors juvenils, per exemple. M'han agradat també els paral·lelismes simbòlics amb Mallorca i el fet que s'hi incloguen trets lingüístics dialectals mallorquins.
La novela es un "remake" catalanizado de El Señor de los Anillos, de Tolkien. Tanto es así que el escritor no resiste la tentación de citarlo en su primera página y representa su propio mapa, en este caso de la isla mítica con la geografía de Mallorca como guía.