Un retrat social contemporani i asfixiant sobre la vida d'un jove que no troba el seu lloc al món.
Mentre el Sergi dormita a la seva minúscula habitació, els seus dos companys de pis discuteixen sobre si s'hi pot quedar o si l'han d'expulsar, perquè anit el van sentir com escridassava algú per telèfon i després marxava precipitadament. A més, han descobert que té una afició estranya i pertorbadora. El Sergi és un noi suposadament pulcre, educat i discret, però, què amaga darrera d'aquesta aparença? Qui és ell, realment?
Pisos de lloguer a preus d'infart, relacions de feina fora de l'horari laboral, somnis i projectes que es frustren en un entorn atapeït i congestionat, festes que es resisteixen a acabar i crepuscles meravellosos i brillants.
Enfosquiment és un viatge, en més d'un sentit, cap el que ens configura com a persones i les transformacions que patim mentre el món va mutant.
Meravellosa ironia sobre les hipocresies de la societat contemporània, sobre vides plenes d'imatges buides. Increíble l'humor, el ritme, les caricatures que fa i l'arc de personatge del protagonista que s'acaba convertint en allò que critica.
La crisis dels homes heteros de 30 anys, frases llargues, en present i molts adjectius és el que el podria haver arribat a fer interessant. Un enfosquiment de 376 pàgines.
Me ha costado horrores terminarlo. Es una historia demasiado alargada y que tampoco explica nada extraordinario.
El material narrativo daba para una novela de menos de 200 páginas, no 400 de párrafos interminables y una narración tan atropellada que muchas veces no se sabe bien lo que se está leyendo.
Quizás era la intención del autor, proyctar una cierta sensación de caos a través del estilo, para intentar transmitir una sensación que de otra manera no se consigue, precisamente porque el texto es tan confuso y extenuantemente largo que termina por perder interés.