V Premi de Narrativa Marítima Josep Lluís Savall Vila de Cambrils
Tot és a punt a Vilafarta per inaugurar la lucrativa campanya d’estiu. El consistori es frega les mans i els restaurants arran de costa faran la temporada. Un home desmenjat i apàtic s’ho mira des de la distància. Després d’uns anys fent les Amèriques, porta l’exili a la mirada i el menfotisme com a insígnia. Però la seva immutabilitat serà posada a prova per una bèstia marina disposada a ensorrar la indústria turística: una escórpora descomunal que desafiarà les forces vives del poble.
Empeltada d’una mala llet còsmica, de corrupteles locals, de personatges idiosincràtics i d’una melancolia que fa riure de tan trista, «El dia de l’escórpora» és, entre altres coses, una dissecció per capes de la llarga agonia moral d’un temps i d’un país que [sospir] és el nostre.
Molt abans de convertir-se en flagell de restauradors televisius i cronista ultralocal, Miquel Bonet va escriure aquesta novel·la que va captar l’atenció de la intel·lectualitat tarragonina, que no va dubtar a qualificar-la de clàssic estival de culte. De nou a l’abast de tothom i profundament revisada, «El dia de l’escórpora» és la novel·la que el litoral català es mereix.
Es tracta d'una novel·la de platja tal i com indica l'autor. Hi ha moments divertits, interessants i brillants, però en general trobo que es perd en una prosa massa atapeïda de adjectius i referències que enlenteixen el ritme i generen interrupcions constants (hi ha un abús del capítol curt de 3-4 pàgines). És per tot això que queda suspesa.
Quantes vegades s'ha de repetir una història perquè es torni paròdia? De veritat, que m'ho expliquin. El primer cop que ens enfrontem al terror som tot ignorància. Un camp abonat per sembrar-hi les llavors més bordes. El coratge neix de la consciència. No ens passa pel cap que el que ens glaça la sang ja deu haver estat somatitzat per desenes de generacions anteriors. La cultura - l'amor - és navegar per rutes explorades i el combat és contra el temps.
Crec que té una puntuació molt baixa aqui a goodreads (ara mateix 3.33). És una sàtira corrosiva i s'ha de ser persona de llegir aquest tipus de llibres, això sí. Alhora, fa por de ser tan proper a la realitat i té un punt polític que he gaudit. En aquest sentit, és guai que no sigui panfletari però sigui polític. Crec que un dels punts forts és el llenguatge, al contrari del que pensa l'altra persona que ha inclòs una ressenya del llibre.