DESFICI de Josep Pastells
“Remarco sense cap necessitat que ni un sol animal del bosc està obligat a dur màscara ni a obeir unes ordres que semblen dissenyades per arrabassar-nos la poca llibertat que ens queda”
Josep Pastells, ens presenta una novel·la de capítols curts, narrats en primera persona amb un ritme frenètic i un llenguatge mordaç.
Odell Kraus és un periodista Gironí, de seixanta anys, immadur que viu obsessionat i en un constant conflicte intern amb les seves relacions “amoroses” i les seves fantasies sexuals, que anirà relatant en el decurs de la novel·la. Un desfici, sí.
Totes les nits l’Odell surt d’amagat a passejar pel bosc que hi ha darrere la catedral de Girona i un dia es trobarà amb la Míriam que com ell, incompleix la normativa de l’estat d’alarma a causa de la pandèmia de la Covid.
Un llibre que no deixa cap canya dreta, a l'hora de criticar als poders: executiu, legislatiu, la premsa, la societat, la precarietat laboral i sobretot el que va comportar el confinament; des dels danys emocionals a l’absurditat d’algunes iniciatives col·lectives.
És la primera vegada que llegeixo a aquest autor i també m’he estrenat amb l’editorial @llunydelramat, de la que he tingut referències aquest any i em va semblar molt interessant la seva línia editorial. Cercaré altres autores.
"Són massa sensacions entremesclades. Estordit i alhora agitat, més desficiós que mai, noto una pressió sorda al cervell. Voldria dormir, però no tinc temps. Em fan mal els ulls i l’esquena, però tampoc no puc descansar. La imatge de l’Ariadna estirada al llit de mort se’m barreja amb al·lucinacions eròtiques en què apareix la Míriam estirada al sofà. Marrit i desorientat, només tinc clar que m’he d’afanyar a escriure la crònica dels coloms".