Una tendresa oculta

by Vicent Andrés Estellés, Jaume Pérez Montaner (introduction and seleccion), Jordi Oviedo Seguer (epilogue)

Vicent Andrés Estellés és el poeta valencià més important des d’Ausiàs March i un dels poetes centrals de la literatura catalana del segle XX. I Una tendresa oculta (poemes escollits) és l’antologia més completa que mai s’ha fet de la seva poesia. A cura de Jaume Pérez-Montaner, aquesta selecció de poemes està organitzada en tres grans blocs que corresponen a tres etapes creatives del poeta, cadascuna travessada per una crisi vital i literària. Així, a través de les pàgines d’aquest llibre, podem veure l’evolució literària d’Estellés i apreciar-ne tota la varietat de registres, tota la capacitat expressiva i tota la potència poètica.

Selecció i introducció de Jaume Pérez-Montaner. Epíleg d'Irene Mira-Navarro i Jordi Oviedo.

Genres: Poetry

480 pages, Paperback

Published March 25, 2024

About the author

Vicent Andrés i Estellés (Burjassot, Horta Nord, 4 de setembre del 1924 - València, 27 de març del 1993) va ser un periodista, escriptor i un dels més importants poetes valencians del segle XX i dels més reconeguts en valencià, la seua llengua. Considerat el principal renovador de la poesia catalana contemporània, d'ell s'ha dit que és el millor poeta valencià des de l'època d'Ausiàs March i Joan Roís de Corella.

***

Vicent Andrés Estellés fue un periodista y poeta español. Está considerado como uno de los principales renovadores de la poesía contemporánea en valenciano, con un papel similar al que tuvieron en otras épocas Ausiàs March y Joan Roís de Corella.

Reviews

[Laia Puig Fontrodona]

Boníssim i preciós ❤️

[maryflowers]

regal d'aniversari de na lluc, en pep, na gara, en biel i en bubu que m'ha acompanyat durant aquesta tardor rara. com era de preveure, m'ha fascinat i m'ha fet admirar encara més la figura d'estellés.

🦋deix aquí el meu poema preferit:

No puc dir el teu nom. O el dic negligentment.
No puc dir el teu nom. Certs dies, certes nits,
em passen certes coses. Tinc el desig de tu.
Esdevens, aleshores, la meua sola pàtria.
No puc dir el teu nom. Esvelta, tendra, càlida.
Terriblement esvelta, dempeus, com una pàtria.
No puc dir el teu nom. Car, si el dic, l'he de dir
amb certa negligència. No puc dir el teu nom.
No és un desig tan sols sexual, conjugal.
És el desig del riu, i el llençol, i la brossa.
És un instint de pàtria. És el desig de l'arbre,
i del cel, i del cànter, i el pitxer, i l'argila.
De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria.
I una pàtria lliure, i lluminosa, i alta. 

[Pau Ramon]

"Seus i contemples el ramat de tombes,
en el migdia del secà, solar.
Fumes, distret, mentre el ponent agrupa
la pols dispersa."

[Jordi Capilla Insa]

Molt bo. Tot i que algunes temàtiques no m’interessaven tant. Quotidià, amant de la vida, graciós.

[Juan Fuentes]

4,5

https://liblit.com/vicent-andres-este...