+4,5
M'encanta com escriu la Maria.
M'han encantat certes parts del llibre, frases d'aquelles que et remouen, que subratlles i que les busques en certs moments per sentir-te acompanyada.
Llibre sobre l'amor i el desamor, però m'ha semblat molt diferent als típics llibres noia coneix noi que tots hem llegit alguna vegada.
Me l'he acabat en només 2 dies. Enganxa, i la manera en què et va explicant la història, en diferents moments al llarg dels anys, fa que vagis veient com evolucionen els personatges i els seus moments vitals.
El llibre tracta sobre la Júlia, qui va anar a Montpeller a fer Erasmus d'Odontologia, i en el mateix edifici on ella hi vivia en un petit estudi, coincideix amb el John, amb qui va tenir una curta però intensa relació. Ell era bastant sobradet, mai li mostrava els seus sentiments, i va marxar d'un dia per l'altre a Munic (d'on és ell), sense donar explicacions. La Júlia va plorar, ell no li va donar ni una abraçada.
Mentre estava / començava amb el John, en una nit de festa al pis, va venir el Jean-Pierre, amb qui havia coincidit a l'optativa de voley. Van començar a ballar, però el John la va "reclamar" i la Júlia va acabar marxant amb el John.
Un cop el John va marxar sense explicacions, la Júlia va estar amb el Jean-Pierre uns 3 mesos, els mesos que li quedaven d'Erasmus. Va tenir la sensació que el Jean-Pierre l'hagués pogut salvar del mal i descol·locament que li va fer el John, però als 3 mesos va tornar a Barcelona i es va acabar tot, i encara no havia tingut temps d'acabar de sanar les ferides.
A Barcelona va conèixer al Marc, estan junts, però ell sembla molt més implicat en la relació que ella, ja que ella segueix tenint molt present les vivències de l'Erasmus (de fet, a vegades el John li escriu, ella es queda descol·locada i li respon sense dubtar; el Marc està mirant opcions per viure amb la Júlia, i ella en realitat prefereix seguir vivint amb la seva amiga Carla). De fet, al principi, ni li va explicar al Marc que havia fet un Erasmus, per no haver de donar gaires explicacions més.
Un dia, la Júlia rep ua invitació de la Charlotte, una excompanya de Montpeller, amb qui no va tenir gaire bona relació, però que ara la invita a la seva boda. Després de pensar-s'ho molt, decideix anar-hi sola, i a la ciutat coincideix amb el Jean-Pierrre. Abans, però, li ha enviat una foto al John a un parc de Montpeller on molts cops havien anat junts, però ell no li contestava.
Després de passar tota la tarda amb el Jean-Pierre, acaba al seu llit. Quan ell li diu que ha d'anar a buscar un condó, aprofita també per a dutxar-se. Per fer temps, la Júlia agafa el mòbil: el John li ha contestat i li diu que la troba a faltar, i el Marc li preguntava que com estava. La Júlia llavors torna a connectar amb la realitat i ja no és capaç de fer res amb el Jean-Pierre, i marxa al seu hotel, i després. a creuar el riu com tants cops havia fet el John.
A la tornada a Barcelona, la Júlia li diu al Marc que ho vol deixar. Ell no vol, però ho accepta i només li demana que fingeixin en el sopar de Nadal amb els seus amics, i després d'allò ja ho deixen estar. La Júlia se seguia escrivint amb el John, qui li diu que ara viu a Perpinyà. El John li truca, li diu que està en un centre de meditació, i li pregunta també què tal per Montpeller i què tal amb el Marc. La Júlia li diu que per Montpeller molt bé, però que el trobava a faltar, i que ja no estava amb el Marc. Ella també li pregunta pel cor al John, i li diu que molt tranquil: fa 3 anys que no està amb ningú, des que va marxar del costat de la Júlia. Li diu que mai ningú li havia posat les coses tan fàcils com ella, però que no sabia perquè l'havia deixat.
Al sopar de nadal amb els amics, el Marc hi va amb el seu amic Franco: un cop ja li havia dit a la Júlia que mereixia a algú millor que el Marc, però ella no n'havia fet cas. Un cop que la Júlia va al lavabo, el Marc hi va darrera i agafant-la fort pel braç, li diu que s'ho repensi, que no pot deixar-lo així, que li doni una última nit o un últim petó. Ella li demana que la deixi anar i li diu que no. Beuen al llarg de la nit, i la Júlia, molt beguda, acaba a la dutxa amb el Franco (un secret entre ells i la Carla, que ho ha sentit tot, però no li expliquen al Marc, i amb el Franco la cosa es queda aquí, no va a més).
La Júlia s'anima a treure un bitllet per anar a veure al John a Perpinyà. Quan està a l'estació, li envia una foto d'un llibre de Murakami, que se l'ha llegit perquè el John sempre li recomanava quan estaven a Montpeller. El John li respon al missatge i li diu que ara no suporta al Murakami. Això fa que la Júlia obri els ulls: estripa el bitllet i torna a casa. I per fi, entén que estimar a algú, no vol dir que hagi de tenir un lloc a la teva vida. I que no podia tenir la seva vida monopolitzada pel John, que mai l'havia estimat, ni havia sentit remordiments ni preocupacions per com estava ella. I se n'adona, que l'amor de veritat és el que tenen els seus pares.