Смъртта на една дама е първият роман на родения в Палма де Майорка Льоренс Вилялонга (1897–1980), който пише основно на каталонски. Действието се развива през 20-те години на ХХ в. Централен образ е дона Обдулия Монткада,силна жена, която свободно изразява мислите си – нещо изключително в нейната среда – и дори и на смъртния си одър не се поддава на лицемерните ласкателства на тези, които ламтят за наследството ѝ. Творбата предлага и една цяла социално-историческа панорама на живота на острова в едно преходно време.
Llorenç Villalonga (Palma, 1897-1980), escriptor i metge psiquiatre. Estudia medicina i s'especialitza en psiquiatria (1919-1927). Exerceix com a metge a Palma, primer en una consulta privada i després a l'Hospital Psiquiàtric de la ciutat. A més, és nomenat secretari del Col·legi Oficial de Metges de les Balears. Villalonga comença la seva trajectòria literària col·laborant al diari Día de Palma amb un conjunt d'articles marcats clarament per les seves conviccions anticatalanistes i antirepublicanes. Ben aviat, però, surt a la llum la seva primera novel·la Mort de dama (1931), que signa amb el pseudònim de Dhey. Aquesta obra de marcat caràcter esperpèntic, es va veure envoltada d'una gran controvèrsia dins el món regional mallorquí que s'hi sentí ridiculitzat. Amb els anys, però, s'ha convertit en un clàssic de la literatura catalana, juntament amb Bearn o La casa de les nines (publicada en català el 1951), premi de la Crítica nacional i, sens dubte una de les novel·les més traduïdes de la literatura catalana del segle XX. A més a més d'aquestes dues novel·les emblemàtiques, és autor de diverses obres que configuren, sobretot a partir dels anys seixanta, el mite de Bearn. Villalonga hi retrata amb saviesa i nostàlgia la Mallorca de l'antiga aristocràcia just abans de la seva desaparició definitiva. Per això s'ha relacionat la seva obra i, més concretament Bearn, amb Il Gattopardo del sicilià Giuseppe Tomasi di Lampedusa, obra que Villalonga traduí al català el 1962.
Un roast iconic a la seva Mallorca (i suposo que tambe a l'actual), humor acid, intel•ligent i sorprenenment contemporani. Molt be m'ha agradat i recomano
A Mort de dama l'autor descriu el seu món, un món que, com la majestuosa dona Obdúlia, la protagonista del llibre, agonitza lentament, i dramàticament, en uns termes de caricatura que tenen més d'un punt de contacte amb l'esperpent valleinclanesc. Palma de Mallorca retratada al final d'una època.
3 i 1/2 ⭐️. Entretingut. A tot el que sigui enriure'ns 1. dels aristòcrates 2. de Palma 3. dels mallorquins en general, sempre m'hi trobaran. Humor àcid i personatges estrafolaris
La veritat no n'esperava massa. La sala de les nines em va semblar avorrit i insuls. Vaig començar Mort de Dama perquè el meu cap no va lligar que era del mateix Llorenç Vilallonga fins que duia un parell de capítols. S'ha de dir que el principi és feixuc i dens però quan ja t'hi has posat en escena és força entretingut. Tracta d'exactament el que diu el títol: la mort d'una dama i tot el que l'envolta en la seva situació d'últims dies. És inesperadament interessant, a estones divertit, té frases absolutament icòniques i t'hi afegeix una defensa a l'ús del català per sobre del castellà com a llengua culta per allà mig que ve de gust.
Vist així, potser es mallorquins tampoc hem canviat tant. Bastant graciós com s’enriu de sa classe des senyors i de tots es que els corren darrere, com n’Aineta. Sa veu des narrador ajuda molt a donar aquest to de sàtira, realment és com una presona externa que amb ironia s’en riu de tota aquesta gent de classe alta desfassada.
“MORT DE DAMA”. Llorenç Villalonga. 1931. Cercle de Lectors. 141 p.
"Mort de Dama" captura la atmósfera de la Mallorca de principios de siglo XX, incidiendo incisiva en la decadencia de la aristocracia local.
La recepción inicial de la novela fue bastante polémica. La obra desafió las convenciones literarias de la época y fue recibida con cierto desconcierto. Sin embargo, con el tiempo, ha sido reconocida como una obra precursora de la narrativa moderna en lengua catalana. La crítica contemporánea elogia la aguda observación social y psicológica de Villalonga, así como su estilo narrativo sarcástico y algo teatral.
La aristócrata Obdulia Montcada desde el lecho de muerte recuerda el esplendor de su vida «mientras se complace en imaginar su propio entierro como el último triunfo, como el último estallido de su vanidad».
Detrás de su agonía se esconde la agonía de una Mallorca regionalista, que Villalonga parodia de modo brillante en una serie de personajes arquetípicos que se disputan la herencia suculenta de la dama: doña Maria Antònia, Baronesa de Bearn; Remei Huguet; y Aina Cohen, poetisa folclórica y sáfica, autora del célebre poema La Camperola, una composición llena de gracia ingenua.
Con estos personajes, Villalonga elabora una sátira de la vida mallorquina de los años veinte. Sátira y esperpento ofensivos que no le fueron perdonados.
Aunque entretenida, no ha sido lo que yo esperaba leer. Después de “Les fures”, que me encantó, tenía unas expectativas algo más altas.
Entiendo que el valor de la obra está más relacionado con lo lo supuso cuando se escribió y la polémica alrededor del escritor, (fascista anticatalanista) que en la obra en sí misma.
Leída en el grupo de lectura de la @bibliosantjordi, organizada por el bibliotiecario más dicharachero del mundo entero, Pep.
Un veritable plaer la lectura d'aquest clàssic de la literatura. Ho és per moltes raons, la principal una veu literària prodigiosa que permet visualitzar, sentir i olorar els llocs, els ambients i les circumstàncies que descriu Llorenç Villalonga. També destaca per la finesa de la seva ironia en analitzar i descriure temes que fan que Mort de Dama es conservi vigent: no sembla una obra escrita el 1921, no ha envellit. Demostra una gran claredat d'idees quan, al llarg de les planes, visualitza temes com la irrupció del turisme a les illes i el seu impacte en els costums; la decadència de les classes aristocràtiques o la falta de llibertat per als creadors que acaben presoners d'allò que s'espera d'ells. Trobem també algunes idees més pròpies dels nostres dies, com el postureig per millorar la imatge personal o la cultureta, entesa com a pàtina que atorga respectabilitat o legitimació. Dona Obdúlia Montcada s'ha de morir però sembla més viva que tota la resta de personatges que pul·lulen al voltant del seu llit per posicionar-se davant d'una herència imminent. En aquesta suposada agonia veiem el reflex de la decadència del món enlluernador de l'alta societat mallorquina.
Primera novel·la de Llorenç Villalonga, publicada l’any 1931. S’inscriu en la tendència de la novel·la psicològica dels anys 30 i és, també, una novel·la satírica. La novel·la és un retrat humorístic i satíric de la Mallorca de l’època (de fet va provocar un gran escàndol). La protagonista de l’obra és dona Obdúlia de Montcada, una aristòcrata mallorquina que agonitza davant la mirada expectant dels possibles hereus que esperen que testi al seu favor. Un personatge secundari remarcable és Aina Cohen, poeta local, que és una sàtira cruenta de la poeta mallorquina Maria Antònia Salvà i de l’Escola Mallorquina.
Un llibre caricaturesc i acarnissat de la gent de Mallorca. Bastant divertit però molt pessimista en quant al veritable motor de les persones. No m'estranya que el tiressin al mar.
Hace 14 años que leí esta novela y lamentablemente no puedo acordarme de nada. Viendo el resumen de la contraportada me gustaría tener un poco mas de memoria porque el resumen, sobre el papel, es atrayente, posiblemente por eso lo leí porque no estamos hablando de un autor demasiado conocido,al menos para mi. Aunque no recuerdo nada , tampoco tengo malas sensaciones y debo pensar que la novela debía estar bien y hasta me gusto, supongo.