Dietaris 1990-2017. Una tria

by Mircea Cărtărescu, Xavier Montoliu Pauli (translator)

«Pot dir res, el meu dietari, al públic estranger? Però pot dir res, de veritat, a algú que no visqui en la meva pròpia pell?» Publicats originalment a l’editorial Humanitas de Bucarest, en quatre volums que van des del 1990 fins al 2017, en períodes de set anys, segons Mircea Cărtărescu els seus dietaris són, per davant de tot, un «diàleg amb mi mateix».

En aquesta antologia, la primera que s’ofereix d’aquests quatre volums al públic de fora de Romania, es poden palpar, a més de vivències, visions, somnis i malsons personals, el món literari romanès i la projecció internacional de l’autor, la lectura, el cinema i la música, o la família. També el testimoni de la solitud i el patiment de qui «està fet per a la literatura. A pesar de tothom i de tot», i la fragilitat i l’evolució de la crisàlide mentre es converteix en papallona. La lectura dels dietaris permet resseguir, com el mateix autor ha afirmat en alguna ocasió, «la cartografia més extensa i més complexa de la meva ment».

496 pages, Paperback

Published January 1, 2024

About the author

Romanian poet, novelist, essayist and a professor at the University of Bucharest.

Born in Bucharest, he graduated from the University of Bucharest's Faculty of Letters, Department of Romanian Language And Literature, in 1980. Between 1980 and 1989 he worked as a Romanian language teacher, and then he worked at the Writers Union and as an editor at the Caiete Critice magazine. In 1991 he became a lecturer at the Chair of Romanian Literary History, part of the University of Bucharest Faculty of Letters. As of 2010, he is an associate professor. Between 1994-1995 he was a visiting lecturer at the University of Amsterdam.

Among his writings: "Nostalgia" (a full edition of the earlier published "Visul"), 1993, "Travesti" 1994, "Orbitor" 2001, "Enciclopedia zmeilor" ("The Encyclopedia of Dragons") 2002, "Pururi tânãr, înfãsurat în pixeli" ("Forever young, convolved in pixels") 2002, "De ce iubim femeile" bestseller ("Why do we love women") 2004.

Reviews

[Joan Roure · Rating 5 out of 5]

No soc un lector habitual de dietaris, només ho faig quan admiro l'obra d'un escriptor i vull entendre com funciona la seua ment, o, tanmateix, acostar-m'hi, mirar d'introduir-me tant com pugui en els seus universos. En el cas que ens ocupa, estic convençut que Mircea Cărtărescu serà escollit i recordat com un dels grans escriptors del s. XXI, i en aquests diaris, efectivament, podem palpar les visions, els somnis i els malsons del romanès i arribar a entendre com s'organitza a l'hora d'estructurar i construir una obra, que no entrar dins la seua vida, això ja seria una altra qüestió, com ell aclareix:

«Qui llegeix el meu dietari no entra a la meva vida, i no (només) perquè qualsevol text escrit mistifiqui la vida. Això perquè el sentit del meu dietari no és el de deixar el meu cor amb el cul a l'aire, com a cal metge. La meva vida veritable no és accessible a les paraules. La conquilla no és ni representa la vida del cargol. Si n'és una projecció, les regles d'aquesta projecció són immensament, inintel·ligiblement complicades. Només les regles, elles mateixes, s'assemblen a la vida, no la projecció. De fet, la conquilla té el paper de protegir la vida mentre encara bategui, bavosa, al seu interior. Quan la vida desapareix, només aleshores podràs acostar-te aquest dietari a l'orella per sentir dins seu la remor de la mar.»

Després de llegir aquest volum —també farcit de referències literàries i cinematogràfiques—, t'adones que Cărtărescu està fet per la literatura. Sempre ho he dit i el romanès també ho deixa veure en aquestes pàgines: un escriptor ambiciós mai acaba d'estar satisfet del tot la seua obra, i és el primer gran crític amb ell mateix. En el cas de Cărtărescu, això es converteix en una obsessió que en diversos cops el porta al límit del precipici. És el que té estar fet i viure per la literatura.

«Ja no sé (potser una conseqüència) qui soc i què més vull. I el desastre màxim de no somiar més. Ja no somio, en canvi els dies em passen com en somni, els mesos, els anys»

[Miquel Tapias · Rating 4 out of 5]

Després de llegir la magna i excelsa Encegador em vaig quedar intrigat en saber qui podia haver escrit aquella meravella i la curiositat i l’atzar em van portar als seus dietaris.