Jump to ratings and reviews
Rate this book

Jaufré

Rate this book
Jaufré es el único roman artúrico conservado en lengua occitana, compuesto hacia los años 1169-1170 en el ámbito de una corte aragonesa estrechamente ligada con la cultura provenzal. Sus 10 956 versos octosílabos muestran una completa adscripción a su tradición artúrica: personajes, episodios, situaciones narrativas, motivos argumentales y descriptivos resultan fácilmente identificables por sus lectores. Esta identificación del Jaufré con la materia artúrica, por una parte, y la relación de esta obra con la realidad histórica, por otra, lleva a pensar en un estadio primitivo en el que diversas situaciones del universo de ficción artúrica, junto a personajes secundarios (Girflez, Tablante, Melián), adquieren una nueva conformación que les dota no solo de una distinta identidad (Tablante es ahora paradigma de la soberbia) sino incluso de un nuevo nombre (Jaufré, hijo de Doson) que no impide reconocer el modelo original. En un segundo momento, un autor catalán recibió el encargo de un joven monarca, probablemente Alfonso II de Aragón –que venía de derrotar a los infieles en el Levante y a quien se encuentra dedicada la obra–, que deseaba asociar su imagen a la de un héroe en una apuesta clara de reforzar las estructuras linajísticas. El Jaufré, como la mayor parte de los romans de caballerías no solo ofrece aventuras espectaculares o fabulosas; su verdadera intención consiste en transmitir unas enseñanzas y proponer modelos de imitación para la sociedad a quien va dirigido. De un lado, el modo correcto de la formación de la conducta noble (con la ascesis como proceso de guía casi espiritual), solo alcanzada cuando el caballero logra vencer en su interior cualquier atisbo de soberbia. De otro, la perfección caballeresca mediante el amor y la cortesía, incluyendo una fuerte crítica contra la realidad cortesana, representada por Carduel, en donde los caballeros han olvidado estas cualidades esenciales. La obra, transmitida por cuatro manuscritos, alcanzó gran notoriedad y fue adaptada posteriormente entre otras lenguas al francés, al castellano e incluso al tagalo.

217 pages

First published January 1, 1200

Loading...
Loading...

About the author

Anonymous

3,413 followers
Books can be attributed to "Anonymous" for several reasons:

* They are officially published under that name
* They are traditional stories not attributed to a specific author
* They are religious texts not generally attributed to a specific author

Books whose authorship is merely uncertain should be attributed to Unknown.

See also: Anonymous

Ratings & Reviews

What do you think?
Rate this book

Friends & Following

Create a free account to discover what your friends think of this book!

Community Reviews

5 stars
5 (31%)
4 stars
8 (50%)
3 stars
3 (18%)
2 stars
0 (0%)
1 star
0 (0%)
Displaying 1 - 3 of 3 reviews
Profile Image for Carolina Romaní.
Author 2 books4 followers
December 8, 2022
El Jaufré és una obra anònima d'autoria catalana, escrita en vers i en occità, datada possiblement a finals del regnat de Jaume I el Conqueridor (1272-1276) i que parteix d’un relat previ que hauria tingut una divulgació oral. 

La traducció i l'estudi que en fa Espadaler és extraordinari i això ens permet llegir un llibre tan antic com El Jaufré, i el puguem entendre a la perfecció en el nostre català modern, i a més, puguem comprendre tots els conceptes i matisos que hi ha dins l'obra. 

En definitiva, sobren les paraules per a valorar una joia literària d'aquestes dimensions i que no ha perdut frescor, ni entreteniment amb els segles. 
Profile Image for Steve.
349 reviews9 followers
May 1, 2016
I didn't read this edition but am listing it because the one I actually read was published in London in 1869, based the first modern French translation of the abridged MS and not listed in the Goodreads. I got it because I liked the Gustav Dore illustrations. I wonder if it is a pirated or unknown edition, because the title page doesn't list the writer of the introduction Most important: it's not "Jauvfre" but "Geoffrey the Knight." Wikipedia doesn't mention any edition/translation with this title. As an abridgement, it's a fun read of a Victorian translation with certain sections left in French (so as not to offend delicate ears?) and there are some odd continuity mistakes, e.g. a damsel goes adventuring with her father and has a baby before her husband (who is not mentioned earlier) is killed. Lots of detailed descriptions of single combat, designed to please the "Hunter after Gore" reader.
Displaying 1 - 3 of 3 reviews