Las máquinas del caos

by Ricard Efa, Marta Armengol (translator)

L’equip d’Apne ha d’introduir-se dins d’un dels complexos corporatius més poderosos del Sistema d’Estats, superar tota la seguretat fins arribar a l’última planta i picar un codi en un terminal. Però res els ha preparat per al que els espera a dalt de tot. Si és que hi arriben vius. Al territori de l’Aliança Democràtica, a l’altra banda del món, la doctora Petra Tlaxcala porta anys treballant en un projecte que pretén crear la barreja perfecta entre l’home i la màquina. El candidat idoni per al seu experiment apareix a la vegada que un greu esdeveniment trenca les febles relacions entre les dues grans potències mundials. Mentrestant, enmig d’una de les últimes selves del planeta, Ira, membre d’un grup d’activistes, es topa amb els efectes que provoquen uns artefactes sortits del no-res.

Cada passa que fan, cada decisió que prenen sembla acostar-los al caos que amenaça a l’horitzó. Podran aturar el curs que semblen haver pres els esdeveniments? O potser el que han de fer és justament el contrari?

Genres: Science Fiction, Cyberpunk

310 pages, Paperback

Published April 10, 2024

About the author

Ricard Efa is a Spanish illustrator.

In 1995 he created his first fanzine with some friends: Realitat Virtual. From there, he worked in a cartoon studio as well as working as a freelance illustrator. He entered the world of comics in 2001, in collaboration with the writer Toni Termens, with the series "Les Icariades" (3 volumes and a complete edition published by Paquet). In 2002 he began his solo series - "Rodiguez" (two volumes also published by Paquet). In 2004 (still with Paquet) he published "L'Âme du vin", a very personal album that he wrote and illustrated. Between 2007 and 2009, he illustrated and colored the series "Kia Ora" (3 volumes with Vents d'Ouest, script by Olivier Jouvray and Virginia Ollagnier). In 2008 he joined the "Alter Ego" team, joining forces with Mathieu Reynès, a previous contact from Paquet.

Reviews

[Edgar Cotes Argelich · Rating 4 out of 5]

Ricard Efa és un dels nous autors de gènere en català que s’estrena amb força amb una novel·la cyberpunk, gènere que de moment en català pràcticament havia monopolitzat Enric Herce. Ens presenta una novel·la d’acció amb idees freques, amb reminiscències d’obres com “Neuromàntic”, “Blade Runner” o “Akira”, i que dona espai per seguir aprofitant l’univers que ens presenta en futures obres, sobretot amb el que planteja al final. Potser m’ha faltat una mica més de desenvolupament de personatges, que es dilueixen una mica amb el ritme trepidant de la novel·la. Seguirem atents al que publiqui l’autor.

[Bibliotecario De Arbelon · Rating 4 out of 5]

Podem trobar novel•les que van de menys a més i d'altres que van de més a menys, però en aquest cas ens trobem davant d'una història d'estil cyberpunk que va de més a encara més, plena d'acció, molt dinàmica i que no s'entreté gaire en explicacions.

Ricard et llança desde bon començament al mig del conflicte sense ni tan sols deixar-te agafar aire. Però poc a poc vas veient que és el que està passant.

La historia esta narrada desde tres punts de vista que, aparentment, no tenen res a veure però que convergeixen en un molt bon clímax.

És molt fàcil connectar amb els personatges protagonistes que conten amb una gran personalitat.

El però que li poso és que el final m'ha costat una mica d'entendre que hi estava passant realment, tot i que potser queda a interpretació del lector i el problema sigui meu.

Això si, em quedo amb ganes de llegir més a Ricard Efa i de saber més sobre aquest món que ha creat.

[Miquel Codony · Rating 4 out of 5]

(3,5/5)

Molt recomanable, vull llegir més novel.les de l'autor.

[Libros Prohibidos · Rating 3 out of 5]

Les màquines del caos comença directament en mig de l’assalt de quatre hacktivistes a un gratacel corporatiu que no dona cap descans i que es desenvolupa visualment com les escenes més emocionants de Matrix o Ghost in the shell: dues noies duent granotes cibernétiques fent salts de gimnàstica i pujant per les parets tot esquivant els trets d’un pelotó de soldats equipats amb la tecnologia més avançada. Una bona història cyberpunk ha de tenir aquest «component flipat» i en Efa ha pres nota i s’ha aplicat.

Reseña completa: https://libros-prohibidos.com/les-maq...

[Anna Pardo · Rating 4 out of 5]

Trepidant, un ritme increïble. A estones em semblava estar veient Die Hard, a estones em recordava en Ted Chiang i en altres pensava que vindrien els trisolarians de Cixin Liu o la tripulació de La Rocinante de The Expanse. Quin ritmàs!! Molt bona lectura devorada; en volem més Ricard Efa!

[Carlex · Rating 4 out of 5]

Tres shuriken i mig.

Fan falta més llibres com aquest en català. Ciència ficció sense complexes que sí, que amb idees molt interessants "que fan pensar" i tot això, però sobretot que està plantejada com a gaudiment del lector.

Per mi aquesta és una novel·la del subgènere ciberpunk que té poc a envejar a les novel·les actuals en altres llengües. Vull dir que si bé entra en alguns tòpics ja coneguts per l'aficionat alhora proposa idees prou innovadores, a més d'un "worldbuilding" original, coherent i captivador.

Per tant felicitar a l'autor i animar-lo a que continuï escrivint, agrair a l'editorial Mai Més tots aquests regals que ens publiquen i també a la il·lustradora per aquesta portada que em meravella cada vegada que la tinc al davant.

[Enric Herce · Rating 4 out of 5]

Ópera prima literària d'en Ricard Efa, i cal remarcar això de literària perquè en Ricard és un narrador experimentat en el món del còmic, on té una llarga trajectòria reconeguda amb premis i nominacions. Aquest bagatge es veu reflectit en l'estil de la novel·la, on impera un ritme trepidant, amb alguns moments pausats que donen peu a la reflexió, i un estil molt visual, que paradoxalment deixa a la imaginació del lector l'aspecte físic dels personatges.
Tot i que la novel·la arrenca amb una premissa clàssica ciberpunk: l'atac a l'edifici d'una megacorp per part d'un grup de ciberterroristes, que bé podria ser una partida de rol de Cyberpunk 2020, a poc a poc s'endinsa per altres viaranys de la ciència-ficció més propers a l'ecologisme i a la reflexió política i sociològica (i d'altres que no convé desvelar), com si es tractés gairebé d'un ésser viu i canviant que va mutant a mesura que se li afegeixen subtrames. I és que en Ricard fa servir una tècnica que consisteix a escriure el primer esborrany a raig, deixant-se emportar i sense partir d'un esquema establert, i és a les posteriors revisions on va desbrossant i posant ordre en aquest caos primigeni. Això implica córrer el risc que en certs moments, el lector pugui tenir la sensació que les diferents trames, aparentment molt variades, no acaben d'encaixar ben bé del tot, però li atorga a la història una varietat i una força que fan que el lector no pugui deixar de llegir, incapaç de preveure a on anirà a parar tot aquell torrent creatiu ple de referències, i de fer-ho amb el convenciment de què arribar-hi valdrà molt la pena.

[Marina Vidal · Rating 4 out of 5]

Les màquines del caos és d'aquestes novel·les que començen fortes i acaben encara més fortes. És trevidant, amb una gran coralitat de personatges diversos amb caràcter propi i un gran carisma que fan que t'enamoris d'ells. És també una novel·la amb tres trames que semblen que van per lliure però que després hi ha una convergència entre elles amb un gran clímax. En definitiva, és una d'aquestes històries on t'ho passes pipa.

[El Biblionauta]

Ricard Efa ens demostra que, amb els elements de sempre, una altra ciència-ficció és possible.

Podeu valorar el llibre i llegir completa la ressenya de la Tatiana Dunyó a: https://elbiblionauta.com/ca/2021/08/...

[Clara Bricu · Rating 2 out of 5]

M'ha costat molt entrar dins la trama, fins pràcticament al final no hi he estat còmode. Tot i que el món i els personatges m'han semblat carismàtics i interessants, no ha complert les meves expectatives. Pel meu gust, una trama massa enrevessada sense complir cap objectiu...

[Xavi · Rating 3 out of 5]

És una bona primera novel.la, però crec que l'autor ha pecat d'ambiciós i ha volgut tocar molts pals i lligar-los tots, i a mi no m'ha acabat de convèncer.

[Eloi Puig · Rating 4 out of 5]

Ressenyes en català:

https://www.elkraken.com/Ressenyes_Ca...

Reseña en castellano:

https://www.elkraken.com/Esp/M-esp/R-...

[Oxymo Rhon · Rating 4 out of 5]

Tot i que tinc interioritzat que no necessito demanar perdó per trigar a llegir més o menys, voldria fer-ho en aquest cas.

Aquest títol hauria d'haver estat uns dels llibres finalitzats al desembre, però no va ser un bon mes a nivell emocional, fent que patís un bloqueig (dels habituals) que s'ha ajuntat una mica amb estrès laboral, i em resultava difícil asseure'm i agafar qualsevol llibre.

Volia deixar-ho clar perquè 'Les màquines del caos' és una lectura molt recomanable per a amants del ciberpunk. Sí, no la podem considerar fàcil de llegir de primeres, i endinsar-se en la ment de l'autor sense conèixer cap altra obra seva, però... Amb altres llibres com, per exemple, 'Neuromàntic', tampoc són lectures fàcils que diguem, i no per això se les menysprea.

Aquest relat ha suposat retrobar-me amb un gènere amb el qual ja tot tenia el mateix regust. La dependència de les xarxes, de sentir-se connectat en tot moment, la impotència de no poder fer res davant de les corporacions, deixar enrere la feblesa de la carn i, potser, la humanitat per estar en un cos millorat. 'Però això és típic', direu, 'hi ha moltes obres amb aquests temes', però no vol dir que no se li pugui donar una altra volta i ficar-hi essència pròpia.

El domini de la ploma de l'autor fa que, en llegir, puguis percebre fàcilment els actes que transcorren entre línies. Els moments d'acció sembla que s'estigui llegint un còmic però descrit imatge a imatge, amb moments que et deixen sense alè i d'altres que et colpegen el pit amb força. Redimonis, hi ha hagut instants que em semblava estar perdut entre les pàgines de 'Ghost in the Shell' per certes reflexions.

Amb un final que no el canviaria per res, i un vilà que en certs aspectes m'ha fet recordar el meu propi pare, els pocs punts en contra que li puc posar a l'obra serien: 'Ricard Efa, qui t'ha fet mal, necessites, una abraçada?' i 'puc entrar a l'univers de Stella Signata o acabaré amb el cor esgarrinxat de nou?'

Cita: 'Sent el més profund del seu ser cridar, disgregar-se a nivell subatòmic, com si l'entrada al node fos com passar per un colador nuclear on tota la matèria se separa. Nota els bits que la conformen saturats d'informació. Aquell d'allà crida també. Uns crits de zeros i uns es-campant-se dins d'un entorn impossible d'abastar. Inclús per a ella.

[Ramon Serra · Rating 4 out of 5]

De la mateixa manera que quan enganxes una serie molt bona per streaming i no pots parar fins fundir-te la temporada sencera, amb aquest llibre m'ha passart el mateix. Inclús per un moment era el llibre el que no em deixava parar, ja sigui per l'argument o perque simplement no pots deixar el climax a mig capitol.

un altre punt molt a favor: explorar tot el que pot donar el genere Cyberpunk en si i a la vegada ubicar molt bé al lector, doncs a vegades s'introdueixen conceptes que t'oblige. A re-llegir. o sigui que si us voleu endinsar dintre d'aquest genere, com a primera lectura es molt recomanable. i m'es d'un sibarita del genere veurà en ell un titol impresindible a la seva lleixa.

si no li posso 5 estrelles, es per "picar" a l'autor a que segueixi escribint mes llibres. perque si aquest ha estat el debut, ganes tinc de veure els següents.

[Raül · Rating 3 out of 5]

https://lesradesgrises.com/2021/07/25...

[Judit · Rating 5 out of 5]

Quina sorpresa més agradable aquest llibre!

Sci-fi català, ben narrat i amb un ritme trepidant

[GҽɱɱαSM · Rating 4 out of 5]

4.1*
Una lectura trepidant que t'enganxa des de la primera fins a l'última pàgina.

[Erlin · Rating 4 out of 5]

7,5/10 Màquines del caos m'ha enganxat des de la primera pàgina! Ciberpunk trepidant amb consciència social i un reguitzell de personatges captivadors

[Jordi · Rating 3 out of 5]

Primera vegada que resto punts a un llibre per ser massa bo.

VOLIA ficar la quarta estrella. Però la trama és massa bona i el llibre massa curt.
I aquest és el principal problema. Això t'ho agafen els James S. A. Corey i te'n fan cinc llibres. En 300 pàgines el relat queda coix, li falta profunditat, lore.

Per la resta, molt bon llibre. Es fa devorar. Hi ha passatges, sobretot els més... Abstractes, podríem dir-ne, que són un gust literari, i que bona falta li fan a la literatura catalana! Res a envejar a Liu Cixin.

Espero que l'autor continuï la saga. Necessitem un Alba, d'Octavia Butler, nostrat.

[Ferran d'Armengol · Rating 3 out of 5]

Una bona història que en molts trams he llegit en diagonal, excés narratiu, reiteracions en un relat molt complex que t'obre mons per descobrir. Una realitat molt engrescadora, acabar amb la realitat que ens envolta i ens omple d'esperança en un futur millor. No serà doncs ciber-punk solament, també té el seu punt d'hope-punk. Una mixtura que es palpa en tot el relat on les vísceres tenen tant de paper com les paraules i les explicacions del narrador. Se m'ha fet una mica excessiu, però m'ha agradat.

[Antoni · Rating 2 out of 5]

2/5

Que en Ricard Efa és dibuixant de còmics queda palès només entrar dins de «Les màquines del Caos». I que té les idees molt clares, també. Ara bé, tenir les idees clares no és sinònim de saber transmetre-les. Ens trobem davant d'una novel·la trepidant, amb una agilitat narrativa poc habitual i amb un potencial visual exorbitat. De fet, és gairebé com estar mirant una pel·li, una d'aquelles plenes d'acció, amb trets a dojo i complexes coreografies a l'estil de «Matrix». L'artefacte que ha creat Efa és una obra cyberpunk 100%, una novel·la exigent que no deixa respir a mesura que ens submergim dins de la seva trama.

De l'argument no en diré gairebé res: un grup de hackers s'embarquen en una estranya missió que amaga un rerefons molt més complex del que poden albirar; quan comenci a morir penya se n'adonaran de seguida. A partir d'aquí es desferma una mena de Caos —conceptual i també narratiu. A servidor li ha costat seguir molt el traç del relat, en part perquè la meva capacitat lectora s'ha vist minvada pel confinament, per l'esgotament i per tot plegat. Si dic que no m'he assabentat de massa cosa no diria pas cap mentida. Per descomptat, aquesta és una part important del fet que la novel·la no m'hagi agradat.

L'altra meitat és l'excés d'informació. Cada traç que Efa faria sobre el paper, cada pensament o cada petit gest del protagonista que veuríem dibuixat en el còmic, queda reflectit en una prosa que resulta feixuga i sovint confusa. Cal imaginar l'escena segon a segon —quasi com si miréssim un seguit de fotogrames— i el cervell no pot badar. I això, per algú que llegeix per relaxar-se com un servidor, resulta esgotador. No hi ha clarianes, llocs on la ment pugui descansar. Tot és acció, moviments tàctics i morts aquí i allà. Com una pel·li de Michael Bay. La constant descripció dels gestos i els estats d'ànim entorpeixen de forma habitual l'acció, fins i tot els diàlegs. Dos elements —el verbal i el gestual— que en el cinema fluirien perfectament perquè ens arribarien per diferents canals, resulten aquí antinaturals, impostats. Això per no parlar de la facilitat amb què les protagonistes ho resolen tot; perquè no, les drogues no són una mena de comodí omnipotent.

«Les màquines del Caos», that's not my cup of tea, com se sol dir. I no dic que sigui dolenta, que no ho és, ni que tampoc trobi el seu públic, que segur que ho farà, però servidor no hi ha pogut connectar. És com si la novel·la tingués format HDMI i servidor tingués, ja no una trist port VGA sinó una patètica connexió RGB d'aquelles amb tres pins. En definitiva, he acabat ensorrat per la quantitat d'imatges visuals i he estat incapaç de processar part de la trama. De fet, fins a la pàgina 90 aproximadament no he acabat de veure on em volia portar l'autor. I els suposats cliffhangers… doncs ni els he copsat. M'ha fet la sensació que rere tanta acció, tantes explosions i tant córrer amunt i avall no hi havia cap focus narratiu on centrar l'atenció. Això s'aprecia perfectament a la pàgina 174, on en un paràgraf de set línies l'autor explica un simple detall visual que podia haver resolt amb una o dues línies. I la sensació que he tingut amb la novel·la és que això passa de forma reiterada al llarg de les 285 pàgines del llibre.

Dit això dubto que torni a llegir res de Ricard Efa en un temps, com a mínim fins que tingui el cap més clar. Perquè siguem sincers, tots tenim una pila immensa de llibres per acabar batallant amb un text que en el fons saps que no t'està agradant. Això sí, calen més autors com ell: sang fresca amb idees noves i molta empenta, gent disposada a renovar el panorama actual. Benvinguda siguin totes les novel·les d'Efa per engrossir aquest gènere que, juntament amb Enric Herce, ja podem anomenar amb orgull cyberpunk català!

[Aran B. Riera · Rating 4 out of 5]

La meva experiència amb aquest llibre ha estat estranya. He de dir que m'ha agradat moltíssim, però probablement no l'he agafat en el meu millor moment, cosa que ha allargat massa en el temps la lectura, i l'he gaudit menys del que podria. En qualsevol cas, la ciència ficció d'Efa arranca amb força i espero llegir més històries seves.

Les màquines del caos té un ritme trepidant des de bon començament. T'enganxa des de les primeres pàgines i no et deixa anar, però, alhora, és tan trepidant que de vegades sentia que no em deixava respirar (i potser n'era la intenció, no ho sé). Tinc la sensació que falten valls narratives i, sincerament, per mi és l'únic element que falla a la novel·la. Crec que amb una mica més d'espai (tampoc gaire) i algun moment més de calma, hauria facilitat la lectura i l'assimilació dels moments intensos, que no són pocs. Així que, des del meu punt de vista, aquest ritme té la seva part positiva i negativa.

Ara que ja he dit què és el que m'ha costat, vull centrar-me en allò que m'ha fascinat de la lectura. Comencem a llegir i abans d'acabar el primer capítol ja ens trobem en plena acció, un dels punts forts de la novel·la. Les coreografies tenen una lectura gairebé cinematogràfica, així que no costa gens visualitzar els moviments acrobàtics a poc que haguem vist alguna pel·lícula d'acció.
També sorprèn com l'acció narrativa es mou des d'ambientacions que poden recordar a Blade Runner o Akira cap a escenes més pròpies d'una Die Hard o Robocop, tenim fins i tot moments que se senten propers a Ghost in the Shell. Malgrat veure aquest poti-poti no fa la sensació que siguin peces de diferents trencaclosques, i a mesura que llegeixes veus com totes les peces, tant diferents entre elles i tan impossibles d'encaixar, conflueixen en una imatge completa d'allò més cuidada.
I no voldria oblidar la facilitat que té Efa per ajudar-nos a comprendre de manera visual conceptes complexes i abstractes que no comentaré per evitar trencar l'experiència a qui encara no ha llegit el llibre.

No voldria allargar-me més. Així que, en definitiva, trobo que és una lectura més que recomanable. Tant de bo m'hagués arribat en un moment més adequat per una lectura amb un ritme tan impressionant.

[fawkes · Rating 3 out of 5]

Per fi he pogut donar una oportunitat a aquest gènere que tenia tantes ganes de provar. Haig de confessar que al principi estava una mica perduda amb la trama de la història però a mesura que avances, vas entenent tot i vas habituant-te al gènere.

Ricard ens porta una sèrie d’històries paral·leles que encara que no ho sembli, poden arribar a tenir alguna cosa en comú. No vull desvelar molt ja que si us agrada la ciència ficció i el ciberpunk, crec que aquest llibre es per vosaltres. I si us passa com a mi que mai havíeu llegit alguna cosa semblant, també pot ser una bona manera de començar i adentrar-se en aquest món.

L’autor ens porta a un futur distòpic amb tres personatges molt carismàtics. Cal dir que totes tres són dones i això m’ha agradat moltíssim.

El ritme de la novel·la es ràpid i amb molta acció, això fa que el lector s’enganxi a la historia i no vulgui parar de llegir per saber què és el que passa.

He trobat que es un llibre molt especial i crec que hauríeu de llegir-lo per saber del que parlo per això no he volgut entrar molt en detall. En definitiva ha sigut una bona lectura, els personatges m’han enamorat i el final es fantàstic.

[Punkman08 · Rating 2 out of 5]

Si no le pongo más estrellas es por la manera en la que está escrito. Me explico:

Exceptuando el primer capítulo, que no llega ni a una página, todo el libro está escrito en tercera persona del presente. A mí no me gusta, y de hecho lo considero un error. A los seres humanos nos gusta contar y escuchar historias porque es un modo idóneo para socializar, desde los albores mismos de nuestra especie. Sentarse alrededor del fuego y atender la historia de turno de tu compañero de tribu. Y por eso se suele emplear el pasado. El presente se me hace más propio de una redacción que de una novela. Esto, sumado a que los párrafos son largos y están repletos de frases cortas que rompen un poco el ritmo de lectura, se me ha hecho bola.

Puede que esto sea algo que sólo me ocurre a mí, y si alguien es capaz de pasar esto por alto o incluso disfruta de una historia contada en presente, este libro puede gustarle y mucho. Los diálogos están muy bien metidos y escritos, y en realidad la historia promete mucho, es muy frenética y repleta de buenas ideas. Ojalá haberla podido disfrutar como se merece.

El presente, el maldito presente.

[Neguema · Rating 2 out of 5]

Si la memòria no em falla, crec que és la primera novel•la de Cyberpunk que llegeixo. La veritat és que és un gènere que em feia por, ja que jo i la tecnologia no som molt bones amigues.
Així que, amb les primeres pàgines em pensava que m’havia equivocat, que no arribaria a connectar, molt parlar de codis, cables, xips i enxifrats, i m’estava tornant una mica boja. Però, al cap d’unes pàgines agafes el ritme i assimiles tots aquests termes. Malgrat això, en alguns moments m’ha costat força connectar, he estat entrant i sortint de la història tota l’estona.
Les morts m’han passat quasi inadvertides, no m’han copsat com ho haurien d’haver fet, i m’ha donat ràbia.
Així que, no és un gènere que em motivi, ara ja ho puc dir, tot i que no puc qualificar tot un gènere per una novel•la. No trec que en algun moment torni a llegir alguna altre cosa de l’estil, però no crec que sigui aviat, i l’argument m’haurà de cridar molt l’atenció.

[Alax Rourera · Rating 2 out of 5]

La idea del llibre en un inici em va semblar molt bona, i els personatges molt interessants, però la manca de desenvolupament del món i el sistema polític en què se situa la història ha fet que sovint perdés el fil de la trama i dels protagonistes.
Cap a l'últim terç del llibre he tingut la sensació que la història es desdibuixava, hi havia un cert desordre entre capítols i molts buits d'informació, per la qual cosa no m'ha acabat de fer el pes.
Descriuria aquest llibre com una proposta molt potent que no acaba de tenir tots els fils ben lligats.

[Jose · Rating 3 out of 5]

No me termina de convencer.

Está bien escrito, la historia es razonablemente interesante, los personajes me caen generalmente bien, pero me da la sensación de que la construcción se queda corto y las motivaciones de los personajes son demasiado planas.

Las relaciones entre los personajes están bien escritas, sin entrar mucho en detalle da una sensación bastante buena de qué sentimientos hay entre ellos.

[Cine de Escritor · Rating 4 out of 5]

Entrada completa en el meu blog: bit.ly/3FgK71L

Si bé en algunes parts m'he perdut perquè la narració anava massa ràpid, "Les màquines del caos" és una lectura ideal si t'agrada la ciència-ficció cyberpunk o distòpica amb girs de rosca. Podria adaptar-se perfectament com el guió d'una pel·lícula ;)

[FRan · Rating 4 out of 5]

Un grupo de activistas se infiltra en una corporación para un golpe rutinario que se va complicando. El aleteo de una mariposa se convertirá en un ciclón.

Dinámico, imaginativo y vertiginoso. La concepción del mundo en dos bloques con marcados estilos políticos, el ambiente cyberpunk que se respira me ha encantado. Cuesta desentrañar el caos inicial pero cuando la historia avanza te arrastra.

[Alex Farràs · Rating 2 out of 5]

Un caos de llibre, sens dubte. Potser com a novel·la gràfica hagués estat bé, donat el passat de l’autor.