Un home volant fins al cel en un escarabat merder gegant per visitar els déus i portar la pau al món, una secta tronada d’intel·lectuals comandats per Sòcrates que passen massa temps als núvols, o uns homes que se’n van a viure una vida de reietó amb els ocells i acaben instaurant-hi un règim aupressor.
Deia Pompeu Gener que Aristòfanes, el gran poeta còmic de l’antiguitat, era «un tipo únic del seu art», amb un «esperit únic que no s’ha vist mai més en la Història». I si bé és cert que «el món no ha vist, i potser no veurà mai més, un tal espectacle: l’orgia dirigida pel geni», aquest autor genial, capaç de l’escatologia més descontrolada, de la fantasia abans del gènere fantàstic i dels jocs de paraules més surrealistes, ha hagut de passar pel purgatori de les traduccions, per les diferents censures que l’han intentat fer més passable per a la moral de l’època, sense fer justícia ni al seu verb descarnat ni a la seva fastuositat. S’oblida així que Aristòfanes va ser un poeta còmic. Presentem aquí la primera traducció catalana en vers de tres de les seves comèdies més líriques, més alades: La pau, Núvols i Els ocells. Unes traduccions que miren de conciliar els dos caràcters indissociables de l’autor, l’humor i la poesia.
Aristophanes (Greek: Αριστοφάνης; c. 446 – c. 386 BC) was an Ancient Greek comic playwright from Athens and a poet of Old Attic Comedy. He wrote in total forty plays, of which eleven survive virtually complete today. These provide the most valuable examples of a genre of comic drama known as Old Comedy and are used to define it, along with fragments from dozens of lost plays by Aristophanes and his contemporaries. Also known as "The Father of Comedy" and "the Prince of Ancient Comedy", Aristophanes has been said to recreate the life of ancient Athens more convincingly than any other author. His powers of ridicule were feared and acknowledged by influential contemporaries; Plato singled out Aristophanes' play The Clouds as slander that contributed to the trial and subsequent condemning to death of Socrates, although other satirical playwrights had also caricatured the philosopher. Aristophanes' second play, The Babylonians (now lost), was denounced by Cleon as a slander against the Athenian polis. It is possible that the case was argued in court, but details of the trial are not recorded and Aristophanes caricatured Cleon mercilessly in his subsequent plays, especially The Knights, the first of many plays that he directed himself. "In my opinion," he says through that play's Chorus, "the author-director of comedies has the hardest job of all."
Mira que a mi l'única literatura que em fa riure genuïnament és la literatura infantil, però m'ho he passat super bé amb això i la traducció de l'Eloi Creus és meravellosament divertida